CREENCES / CONCEPCIONS

Què són les creences?

-Les ulleres que fem servir per mirar/interpretar la realitat.

-Són idees que formen part de la nostra manera de pensar. Els puntals des dels quals interpretam el món i allò que ens succeeix.

Les creences afecten a la pràctica dins l'aula del mestre/a, condicionen molt la manera d'actuar del mestre/a. Totes les creences són molt potents i contaminen molts àmbits de la nostra vida. Hem d'aprendre a trobar-les, acceptar-les i, llavors, actuar en conseqüència.

Cas de na Susana:

1.Breve descripción del contexto o situación del aula 1.

Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3. Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día -lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumnos/as.

2.Reconstrucción completa de la situación.

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños -Marcos- se me acerca llorando mientras me dice que un compañero -Pablo- le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en “preocuparme” por el niño “agredido”, me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón.

1.Descriu quin és l'incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?

2.Completa l'anàlisi fixant-te en els següents aspectes: creences, emocions, coneixements teòrics, vivències i rutines.

3.Tracta de pensar en situacions on has tingut o has observat una situació similar. Què vares fer tu o la mestra? Quines decisions vares prendre o va prendre la mestra?

4.Pots plantejar altres alternatives? Quines?

Per una part, considero que és positiu ja que no centra l'atenció amb l'infant que ha agredit sinó amb l'altre. Penso que el fet que consoli a l'altre aconseguirà fer veure a l'infant que no està bé el que ha fet, és a dir, no es fa servir el càstig sinó que utilitza la conversa per solucionar el conflicte.

Per una altra banda, crec que hi ha una part negativa ja que hauria d'assegurar-se i verificar si realiment la situació ha succeït d'aquesta manera, ja que pot esser que la coses no hagin ocorregut tal com aparenten. Des del meu punt de vista, s'ha d'indagar i investigar. Na Susana no ha indagat ni analitzat i, per tant, considero que hi ha una creença per part de la mestra darrera aquesta situació. No ha comprovat si els fets han succeït d'aquesta manera i, per tant, s'ha regit per la seva creença i ha aplicat l'estratègia que més ha considerat d'acord amb la seva creença o concepció.

A més, penso que en molts de casos, com ha dit na Carme, no hi ha ni un agresor ni un agredit, els dos estan implicats i cada un amb la seva part. Per tant, referint-nos al cas de na Susana, podria ser que no tota la cupa la tengui en Pablo. La versió de l'agressor i l'agredit és errònia i demanant perdó la situació no arriba a bon port (és una paraula més en la majoria de moments de conflicte). Els sentiments i les emocions estan en joc i encara que la mestra fes demanar perdó a l'infant que “teòricament” ha agredit a l'altre el conflicte no es solucionaria (és important verbalitzar els sentiments més que no pas demanar perdó). Hem de deixar que els conflictes els resolguin els mateixos infants, els hem de donar temps per intentar que ho resolguin per ells mateixos. Crec que no és un tema fàcil perquè la mestra hi ha casos en els que ha d'intervenir però sempre, primer, donant-los un temps per tal que puguin arribar a aprendre a solucionar-los autònomament.

Des del meu punt de vista, la mestra el que hauria d'haver fet és investigar, indagar, analitzar, observar molt, extreure conclusions, plantejar-se hipòtesis, etc., abans d'actuar per tal de poder arribar a una conclusió el més fidel possible a la realitat i crec que hauria d'haver donat un temps primer de tot als infants, abans d'intervenir, per veure si són capaços de resoldre el conflicte de manera autònoma i, si no ho aconsegueixen, aquí sí que ja realitzaria la intervenció més adequada o necessària segons les observacions i anàlisis realitzats amb anterioritat. Consider que és força important canviar les estratègies tradicionals de les escoles i millorar-les, innovar-les, adaptant-se als nous canvis socials.

Al llarg de les pràctiques que he realitzat durant la carrera (Pràcticum I i Pràcticum II), he pogut experimentar i viure en la meva pròpia pell situacions molt semblants al cas de na Susana. Depenent de la situació en què m'he trobat he actuat d'una manera o d'una altra. Per exemple, durant les Pràctiques 0-3 anys, hi va haver una situació en la que un infant plorava i jo li vaig demanar què li passava. Llavors, l'infant em va contestar que en Marc li havia pegat. En aquest cas, no vaig actuar com na Susana. Per una banda, sí que la meva manera d'actuar es pot semblar a la de na Susana, ja que vaig consolar, calmar i tranquilitzar a l'infant suposadament agredit. Però, un cop l'infant ja estava calmat, no vaig establir una conversa amb els dos infants actuant jo com a mitjancera entre els dos donant per fet que el culpable era en Marc, sinó que vaig investigar la situació i em vaig informar. Cal dir que ja tenia les meves sospites perquè aquesta situació la vaig viure durant les darreres setmanes del Pràcticum i en Joan (infant “suposadament agredit”) durant totes les Pràctiques utilitzava el recurs de dir que els altres li feien mal per cridar l'atenció de l'adult. La tutora del grup, quan vaig arribar al centre, ja em va assebentar sobre aquesta característica d'en Joan. A vegades no s'ho inventava ja que hi havia situacions en què tenia raó i realment hi havia hagut un conflicte però, a vegades i la majoria d'elles s'hi inventava. Per això, especialment en aquest cas, és molt necessari un anàlisi i una investigació de la situació per comprovar els fets ocorreguts per tal de poder prendre les mesures adequades i evitar actuar de forma errònia.

Per tant, una alternativa a la manera d'actuar de na Susana i la manera d'actuar que jo considero més adequada seria investigar el conflicte i analitzar-ho fins a trobar la veritat sobre els fets per tal de poder prendre les mesures adequades. És a dir, no creure al 100% a l'infant com va fer na Susana i actuar. Si els fets no s'han vist i no hi ha cap indici, és important analitzar les dues parts del conflicte abans d'actuar: fer preguntes als infants presents, tenir en compte el temperament i la personalitat de cada infant, etc. i llavors intervenir amb l'estratègia més adequada.

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. 

Justificació: he reflexionat sobre elements que porten a una bona actuació professional i he arribar a conclusions a partir de la informació recollida ja que a partir de les qüestions plantejades reflexión sobre les diverses maneres d'actuar i sobre com intervenir en les situacions de conflicte semblants al cas de na Susana.

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals i 2.2.Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.

Justificació: em qüestiono els meus punts forts i febles respecte a la capacitat i competència professional i al llarg de la tasca plantejada amb el cas de na Susana reflecteixo quines són les meves creences personals, oferint la meva opinió sobre la forma que considero més adequada d'actuar constrastant-ho amb les pràctiques realitzades amb anterioritat.