ACTIVITAT MÒDUL 3:

ITINERARI B:

1. Fes una recerca de possibles recursos teòrics que parlin del què significa una bona pràctica i penja'ls al blog o carpeta amb títol, autor, breu resum i enllaç.

*BONA PRÀCTICA (1)

• Títol: “1.Definició de Bona Pràctica educativa”.

• Autor: Roser Boix (OBERC: “Obsevatori de l'Educació Rural Catalana”).

• Breu resum:

Bones Pràctiques docents: intervencions docents que faciliten el desenvolupament d'activitats d'ensenyament-aprenentatge eficients i que esdevenen referents exemplificadors per cercar-ne la transferència a altres contextos. Es tracta d'intervencions contextualitzades en un centre i grup d'alumnes que obeeixen a una seqüència formativa planificada, que es desenvolupen amb la metodologia, les activitats (rellevants, motivadores i afavoridores d'habilitats cognitives d'ordre superior) i els recursos (variats i creatius) més adequats, i que generen aprenentatges significatius en un col·lectiu representatiu d'estudiants. A la vegada es tracta de propostes que disposen d'un sistema d'avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els resultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada.

(Del “Glosari acadèmic i docent de la Universitat de Barcelona” (2008)).

Bona Pràctica: aquell sistema o conjunt d'activitats interconnectades que siguin considerades útils i vàlides com a referents per a la millora de l'educació. Com que no existeix una veritat única ni una sola forma de fer i actuar, cal que situem les bones pràctiques dins d'un sistema d'indicadors concrets en funció de les creences i valors que es considerin més adients en relació als seus propis objectius.

• Enllaç: http://oberc.fmr.cat/documentacio/DOCUMENTACIO/Definici%C3%B3%20de%20BP%20al%20m%C3%B3n%20rural.pdf

*BONA PRÀCTICA (2)

• Títol: “Què és una Bona Pràctica educativa?”

• Autor: CP Angel Ruiz i Pablo (Es Castell), Lys Aldea (CEP Menorca) i Guida Al·lès. Octubre 2011.

• Breu Resum:

Bona Pràctica: una pràctica que...

-fomenta l'aprenentatge cooperatiu, així com l'intercanvi d'experiències entre els mestres i la feina en equip.

-parteix de l'interés dels alumnes. Contextualitzada, que té sentit.

-implica un canvi en els alumnes i docents.

-crea un ambient distès on s'afavoreix l'aprenentatge i els alumnes poden crèixer en coneixements i valors.

-integra tot l'alumnat i l'ajuda a assolir els objectius, continguts i criteris d'avaluació del currículum, d'una manera competencial.

-té una seqüència d'activitats enllaçades, amb un aprenentatge a través de l'acció.

-és motivadora per l'alumne i per al docent.

-afavoreix que els alumnes aprenguin a formular preguntes, cercar informació, interpretar-la, recopilar-la i entre tots arribar a conclusions.

-amb projecció social. S'exposa a una audiència pública.

-abasta més d'una competència.

-inclou la participació de les famílies.

-mobilitza operacions cognitives de Bloom de nivell superior.

-l'avaluació és formadora, desenvolupa la capacitat d'autoaprenentatge i d'autorregulació de l'alumne.

• Enllaç:https://docs.google.com/document/d/1a7OQOrs9P8D4p6oS0kxh6q7JEiatpuz7_48FfXqYVN0/edit

*BONA PRÀCTICA (3)

• Títol: “Bones pràctiques en ensenyament (Xarxes del PQiMC (“Projecte de Qualitat i Millora Continua))”.

• Autor: Departament d'ensenyament (Generalitat de Catalunya).

• Breu resum:

Una Bona Pràctica educativa és qualsevol petita o gran actuació, activitat o experiència, relacionada amb els processos d'ensenyament-aprenentatge d'un centre educatiu. Una Bona Pràctica ha d'estar planificada, implantada i avaluada satisfactòriament, ha de donar resposta a una problemàtica determinada, els resultats obtinguts, a més a més de ser satisfactoris, han d'evidenciar d'alguna manera i, en més o menys valoració, una millora de la eficiència o de l'eficàcia del procés (PQiMC: Projecte de Qualitat i Millora Continua).

Característiques d'una Bona Pràctica: innovadora, transferible, factible, impacte positiu, planificació, lideratge sòlid, responsabilitats definides, sistema d'avaluació establert, implicació dels grups d'interès, “peer recognition” (reconeixement dels professionals), rellevància, sosteniabilitat.

Criteris per detectar bones pràctiques: donar resposta a una problemàtiva prèvia, detectada en el centre; l'experiència que es presenta com a Bona Pràctica ha estat planificada, s'ha desenvolupat en el centre i s'ha avaluat; tenim indicadors de resultat d'abans i després de la seva aplicació, per petita que sigui l'experiència i per simples que puguin ser els seus indicadors; compleix, clarament, al menys en la meitat de les característiques d'una Bona Pràctica; està situada en un dels eixos del model d'excel·lència e2cat; lideratge, marc estratègic, gestió de les persones, aliances...

• Enllaç: http://www.xtec.cat/web/innovacio/qualitat_pqmc_bonespract

*BONA PRÀCTICA (4)

• Títol: “La práctica educativa. Cómo enseñar”.

• Autor: Antoni Zabala Vidiella.

• Breu resum:

Antoni Zabala Vidiella ha escrit el llibre “La pràctica educativa. Com ensenyar”, intentant analitzar aquells aspectes més essencials de la pràctica educativa i intentant desfer-los des d'un punt de vista que no pretén ser totalitzador ni exclusiu, com reflexa en el seu propi pròleg i epíleg, sinó ser un element més dins dels ja existents, per la millora de la pràctica educativa. La finalitat del llibre consisteix en oferir instruments que ens ajudin a interpretar el que succeeix a l'aula, conèixer millor el que es pot fer i el que s'escapa de les nostres possibilitats, saber quines mesures se poden prendre per recuperar el que no funciona i generalitzar-lo, així com per revisar el que no està tan clar.

La pràctica educativa és complexa, en ella s'expressen múltiples factors, idees, valors, hàbits pedagógics, etc. La pràctica està estretament relacionada amb elements com la planificació, l'aplicació i l'avaluació. Una de les unitats més importants que constitueixen els processos d'ensenyament-aprenentatge són les tasques o activitats. Podem considerar activitats a una lectura, una investigació bibliogràfica, una presa de notes, una observació, una aplicació, una exercitació, l'estudi, etc. Són unes relacions interactives entre professors i alumnes, una organització grupal, uns continguts d'aprenentatge, uns recursos didàctics, una distribució del temps i l'espai, un criteri d'avaluació, etc. Les activitats hauran d'estar organitzades en seqüències didàctiques, aquestes són un conjunt d'activitats ordenades, estructurades i articulades per tal d'aconseguir uns objectius educatius, que tenen un principi i un final coneguts tant pel professorat com per l'alumnat.

Per millorar la pràctica educativa, l'autor ens senyala que és necessària l'experiència i el coneixement; dins l'experiència, s'ubica la nostra experiència, l'experiència d'altres mestres, i el coneixement consisteix en el que prové de la investigació, de les experiències d'altres, de models, etc. A vegades, valoram aquestes experiències a través dels resultats dels alumnes, però l'autor ens diu que això no és suficient ja que sempre són grups diferents i passen diferents coses dins de la mateixa pràctica; a més, a vegades també no sabem distingir objectivament el que és correcte de la nostra pràctica i el que no i ni la comparació amb les pràctiques d'un altre company serà suficient perquè també hi haurà subjectivitat. Per millorar la nostra pràctica necessitam analitzar-la, fent servir criteris, per argumentar i fonamentar la pràctica i realitzar un anàlisi objectiu.

En definitiva, en el llibre es fa un anàlisi general de la pràctica educativa: les relacions interactives a l'aula, el paper del professor i de l'alumne, la distribució del temps i l'organització dels continguts...

• Enllaç: http://books.google.es/books?id=CMM80aiEt6gC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=resumen+practica+educativa+como+ense%C3%B1ar+zabala&source=bl&ots=VmE1RnjFnt&sig=OU4mGt0bYKQXoeXPd34ZozgNl4k&hl=es&sa=X&ei=JBtFU-GhIq2M7Aa_0oDwCw&ved=0CIEBEOgBMAk#v=onepage&q=resumen%20practica%20educativa%20como%20ense%C3%B1ar%20zabala&f=false

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura i 1.3. Accedeix i revisa altres blogs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació.

Justificació: he realitzat una recerca de dades i recursos sobre les Bones Pràctiques que m'han permès recopilar tot un conjunt d'informació sobre el tema, a més, he consultat diverses webs i blogs per tal de seleccionar la més adient i la que més informació proporcioni envers les Bones Pràctiques.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Analitza bones pràctiques, les compara.

Justificació: a través de la recerca d'informació teòrica sobre les Bones Pràctiques he pogut comparar i analitzar la informació. A més, he trobat moltíssims d'exemples de Bones Pràctiques i els he comparat entre ells, observant si compleixen els requisits teòrics trobats a la xarxa. 

TEMPS, ESPAI, RELACIONS, MATERIALS...

A la classe de l'assignatura de Reflexió i Innovació tractàrem el tema dels horaris escolars.

La professora de l'assignatura ens va presentar un horari d'una aula de 2-3 anys amb unes certes característiques.

*Què ens diu el currículum? “L'organització del temps, els espais, el temps i els materials ha de facilitar l'acció autònoma dels infants i la possibilitat d'explorar i descobrir”.

(L'horari que s'ha presentat no segueix aquesta línia del currículum).

Horari escoleta (aula 2-3 anys, analitzam l'horari):

• Quines necessitats són contemplades en aquest horari?

-Dormir/descans.

-Lectoescriptura (lletres, coneixement de les lletres cada dia): rutina.

-Alimentació (berenar 2 cops: mengen 3 vegades al dia a l'escola).

-Llenguatge musical (cançons educatives cada dia): rutina.

-El joc.

-Expressió.

-Rutines.

-Assolir coneixements (molta importància).

Es tracta de l'horari d'un tipus d'escola que es ven així, el seu punt fort és aquest (hi ha un tipus de família que volen aquestes escoles, aquest tipus d'estimulació, perquè a darrera hi ha una creença o concepció de les famílies, mestres, infants... d'aquesta escola).

Enlloc de mirar el procés contempla la finalitat. Hi ha molta importància acadèmica, és a dir, interessa aconseguir uns tipus de resultats molt marcats.

• Quines rutines hi ha?

-Menjar, dormir/descans, cançons, assoliment de coneixements.

• Quins objectius educatius hi ha implícits en aquest horari?

Com ha he dit anteriorment, es contempla la finalitat i no el procés. L'objectiu és aconseguir uns determinats resultats (bones qualificacions) en els aspectes que més interessen al centre (comentats anteriorment). Pretén aconseguir bons resultats acadèmics i es preocupa més d'això que no del procés, de les necessitats individuals de cada infant, de les relacions, de la necessitat de compartir, conversar, treballar per projectes, aprendre estratègies de pensament...

• Hi ha similituds entre l'horari de la nostra escoleta i amb aquest horari? No, en comparació amb l'escoleta on vaig fer pràctiques, és massa rígid (no es contempla l'esponteneïtat). Sorgeixen imprevistos moltes vegades i l'horari limita molt les tasques, activitats i la pràctica dels hàbits. Tampoc contempla els hàbits d'higiene.

Mancances horari:

(joc heurístic, hàbits d'higiene, joc heurístic, art, ambients, racons, psicomotricitat, panera dels tresors, filosofia 3/18 (2-3 anys), experimentació)

• Quina concepció educativa hi ha darrera aquest horari? I darrera del vostre?

Crec que la concepció educativa que hi ha darrera aquest horari és el conductisme ja que, de la mateixa manera, cerca provocar conductes predeterminades en el subjecte de l'aprenentatge, mitjançant la repetició continua, de manera que si es segueix aquest procediment tots els alumnes aprenen el mateix en major o menor esforç personal.

En canvi, jo crec que darrera l'horari de l'escoleta on vaig fer les pràctiques (0-3 anys) hi havia la concepció constructivista. S'afavoria a que sigui l'alumne el qui construeixi els seus propis aprenentatges i s'oferien diverses vies d'accés al coneixement. A més, dins la metodologia del propi centre, l'error és una part del mateix aprenentatge que serveix per realitzar modificacions (els infants s'han d'equivocar per aprendre). Pel conductisme l'error no és vàlid i s'ha d'evitar i també és una de les creences que presentava l'horari anterior.

• Aquest horari es mantindrà en el proper cicle (3-6 anys)?

Està clar que canviarà perquè a 3-6 hi ha unes necessitats diferents que a 0-3 anys però tot dependrà de la corrent que segueixi el centre en el que es matriculin els infants per al pròxim cicle, ja que cada centre té la seva concepció i podria ser que anassin a un centre amb una concepció similar a la d'aquest o a un altre centre amb una altra concepció o creença.

Després d'analitzar l'horari, hem parlat sobre els vincles de qualitat a les escoles.

Qualificam: en quin espai i en quin temps es donen vincles de qualitat? (hi ha a les escoletes temps i espai per aquest tipus de relacions?)

-entre els mestres (molt apurades poc temps per compartir opinions, només a l'hora del claustre o reunions).

-entre els infants (tot el dia, propostes (escoleta o mestra) que conviden a interaccionar, sempre estan en contínua relació).

-entre les famílies (moment arribada infants i sortida infants, activitats o tallers horabaixa per infants amb les seves respectives famílies).

-entre infants i mestres (depèn de la situació i de l'activitat, propostes que conviden a interaccionar però la mestra no sempre intervé i, per tant, no sempre hi ha interacció mestre- infants, hi ha moments en que no).

-entre famílies i mestres (moment arribada i sortida infants, reunions de pares i mares, llibreta viatgera motxilla de cada infant per comunicació mestre/a-família).

*Cal afegir la crítica que s'ha fet als grups de “whatssap” que s'han creat per tal de millorar la comunicació entre mestre/a-famílies: avantatges i inconvenients (crítica a que de vegades deixa d'atendre als infants per contestar als missatges del grup/ es pot convertir en un grup de xafarderies i crítiques, per altra banda, eina eficaç i ràpida (es rep el missatge en el mateix moment)).

Hem de prendre consciència de la importància de planificar i dissenyar espais i temps adequats per tal que sorgeixin relacions de qualitat entre infants, famílies i mestres.

■Com omplim l'horari?

-Contes que escolten o miren.

-La música amb un bon menú: mera repetició de cançons? (evitar repeticions, no sempre les mateixes cançons infantils, també música alternativa, rock, clàssica, no sempre se canços de's tren, de s'elefant, etc).

-Racons (no sempre els mateixos, anar canviant, també amb els ambients (no sempre els mateixos)).

-Projectes.

-Experimentació.

-Sorpresa.

-El protagonista.

(…)

■Parets (anar canviant, no sempre els mateixos dibuixos, no tot l'any tenir penjat el mateix cartell).

-Tenim la cura necessària d'una qüestió tan important com aquesta ?

■Objectes que hi ha...

-Hi ha coses que us emportaríeu a casa?

-Alguna cosa motiva a que us pareu a mirar?

-Hi ha un espai per intercanviar/ per relacionar-nos?

-Quina il·luminació hi ha?

-Hi ha qualque obre d'art, gerro...?

Hi ha d'haver una cura, un canvi, uns protagonistes (els infants pengen les seves produccions), etc.

*Materials, joguines que omplen les prestatgeries:

-Què hi veiem?

-hi ha joguines que trobam per tot arreu?

-Trobam les joguines típiques que emmascaren dibuixos esteriotipats?

Tots sabem quines són les joguines i els jocs que més agraden als infants. Una expressió que sovint sentim: “Té de tot i no juga amb res. Juga amb les coses que hi ha als armaris, coses de casa”.

*Exemple temps, espais, materials metodologia, país galès (Drury, Anglaterra).

*Competències:

-3.Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil: 3.2.Aporta reflexions en quant a l'organització del centre: distribució del temps i de l'espai, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències. 

Justificació: la classe de dijous crec que ens ha permès treballar molt aquesta competència. Entre tot el grup hem tractat temes organitzatius a l'escola i cada una de nosaltres ha pogut participar explicant com viu el temps, l'espai, les relacions i els materials cada una de les escoletes on feim les pràctiques o on les hem fetes. A més de treballar totes les concepcions o creences les quals podem identificar observant i analitzant cada un dels horaris dels centres i contrastar-ho amb la nostra pròpia concepció o creença.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.1.Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula. 

Justificació: he identificat el marc teòric que hi ha darrera de l'horari presentat i del de l'escoleta on vaig fer les pràctiques. A més, ho hem parlat conjuntament en grup.  

CONFERÈNCIA IRENE DE PUIG:

*Reflexionau sobre el que ens ha contat n'Irene i la seva aplicació a l'etapa 0-3 (beneficis, possibles obstacles...).

El dimarts passat, aprofitant que estic realitzant el Treball de Fi de Grau sobre la Filosofia 3/18, vaig assistir a la conferència de n'Irene de Puig. És educadora i dirigeix el grup IREF (Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia). Treballa en la formació del professorat adaptant i divulgant el projecte Philosophy for Children (Filosofia 3/18) seguint a Matthew Lipman. Lipman pretenia potenciar el pensament i aconseguir ciutadans més democràtics. D'aquí l'objectiu del projecte: “aprendre a pensar millor per si mateixos (infants) des d'una perspectiva democràtica”.

En primer lloc, n'Irene ha parlat sobre el joc. Jugar i pensar no són dues coses diferents ja que van de la mà. Ens ha recordat que mai em d'oblidar el paper del joc, especialment a l'Educació Infantil. A més, d'acord amb el que ha dit n' Irene, la Filosofia i els infants tenen moltíssimes coses en comú, la principal és que els filòsofs intenten entendre el món igual que els infants que cada dia es troben amb un conflicte diferent que han de fer encaixar al seu món. Per tant, la Filosofia i els infants van de la mà.

Llavors, n'Irene s'ha centrat amb el nou projecte Pensem-hi dirigit a les escoles bressol (etapa 0-3 anys) de les quals han rebut moltes demandes per tal de poder tenir un material per aquesta etapa i les escoletes no se l'hagin d'inventar). L'objectiu, per tant, és que els petitons juguin amb les eines adequades. El material es dirigeix principalment als infants de 2 i 3 anys ja que els nadons encara tenen moltes altres prioritats abans que la Filosofia (motricitat, primeres paraules, etc.).

Les habilitats de pensament juguen un paper primordial i cabdal en el programa de la Filosofia 3/18. Pels infants de 2 i 3 anys, els ha presentades de forma simplificada ja que es tracta d'un primer contacte dels més petitos amb la Filosofia i aquestes habilitats s'aniran ampliant a l'escola d'infantil i primària. La definició d'habilitats de pensament és: conjunt d'operacions mentals que permeten que l'alumne integri la informació, adquirida per via sensorial, en estructures de coneixement que tenguin sentit per a ell.

Les habilitats de pensament pels infants de 2 i 3 anys que formen l'eix del programa Pensem-hi (Propostes per reforçar les habilitats de pensament en els infants de 2 i 3 anys) són:

-Habilitats de recerca (especialment, les d'observació): recerca vol dir pràctica, autocorrecció. Són les que s'usen en la ciència i l'art. Fer recerca esperona la curiositat pròpia dels infants per aprendre a observar, fer preguntes, formular hipòtesis, comprovar... que són destreses fonamentals per desenvolupar l'esperit investigador. Podem distingir diferents tipus d'habilitats d'observació: l'observació visual, l'auditiva, la tàctil, l'olfactiva i la gustativa. Entre les principals habilitats de recerca que podem treballar amb els infants de 2 i 3 anys destaquen: observar (ja esmentada), endevinar, esbrinar, fer hipòtesis, cercar alternatives i imaginar/inventar.

-Habilitats de conceptualització: són les que organitzen la informació. Nosaltres rebem la informació en forma de paraules, conceptes i frases. Processar aquestes unitats, és a dir, comprendre, assimilar i registrar, és també una manera de trobar nous significats. Són bàsiques per agilitzar les relacions pensament-llenguatge. Conceptualitzar és un acte mental que permet formar conceptes i relacionar-los entre ells i també organitzar xarxes i sistemes conceptuals. Entre les principals habilitats de conceptualització a treballar amb infants de 2 i 3 anys destaquen: utilitzar un vocabulari precís, fer semblances i diferències, comparar, agrupar i classificar, posar exemples i definir.

-Habilitats de raonament: raonar és un procés mental gràcies al qual ordenem i coordinem la informació que posseïm: d'una banda, la que ens arriba a través de les habilitats d'investigació i, de l'altra, la que tenim emmagatzemada a la memòria. El contacte entre els nous coneixements i els que ja tenim provoca un descobriment. Entre les principals habilitats de raonament a treballar amb infants de 2 i 3 anys destaquen: donar raons i relacionar les parts amb el tot.

-Habilitats de comunicació: serveixen per explicitar, aplicar o formular el resultat d'un coneixement. Les que ens permeten comunicar-nos amb els altres mitjançant llenguatges diferents. (L'Educació Infantil té com a objectiu construir les bases del llenguatge oral). Vigotski i Bruner afirmaven que no hi ha pensament sense llenguatge i viceversa, cal que es posi èmfasi en el conjunt d'habilitats que potencien aquesta relació. Entre les principals habilitats de comunicació a treballar a les aules de 2 i 3 anys són: descriure i narrar, improvisar, passar de l'oralitat a altres llenguatges i resumir.

-Habilitats corporals: són habilitats que tenen com a referent el propi cos. El cos ha de ser el primer instrument/eina a partir del qual ens plantegem jugar i explorar. Molts jocs usen el cos, però es tracta de jocs més “físics”. Per a l'infant, especialment pels més menuts, el moviment és font de diversió, i si hi afegim música expressa estats afectius i permet entendre molts aspectes de la personalitat de l'infant que no es podrien expressar oralment. Als dos anys de vida, la capacitat motriu es desenvolupa enormement i comença a córrer, a pujar escales, a saltar i a ballar. Té, per tant, una gran necessitat d'experimentar i d'exercitar-se, però és poc conscient dels riscos.

Sempre haurem de tenir en compte la identitat de l'infant, el món que l'envolta i, principalment, hem de donar prioritat al llenguatge.

Per tant, aquestes són les habilitats que formen l'eix vertebrador del programa i a partir d'elles proposarem les activitats les quals es poden classificar en tres tipus: els jocs, els contes i l'art.

D'acord amb n'Irene, com a mestres, em de procurar treballar molt el llenguatge, procurar que els infants comprenguin però també s'expressin, intentar que s'orientin en el món en el que viuen sigui ciutat, camp, etc., i, especialment, els hem d'ajudar a ser autònoms, a a que tenguin una personalitat configurada, a desenvolupar la seva identitat.

Penso com n'Irene en que em de tenir present que mai és massa d'hora i els infants poden treure molt profit de tot això.

Pel que fa als jocs, contes i l'art, n'Irene ens ha parlat un poc en general de les característiques que han de tenir els materials dirigits als infants de 2 i 3 anys:

-JOCS: ha destacat la importància del joc a l'Educació Infantil, la importància de les regles del joc, ens ha parlat del paper de l'educador en el joc, del joc reflexiu (quan proposar-lo i com) i del joc i les habilitats de pensament. El programa proposa diferents tipus de jocs: jocs d'habilitats de recerca, jocs d'habilitats de conceptualització, jocs d'habilitats de raonament, jocs d'habilitats de comunicació i jocs d'habilitats corporals (no només hi ha d'haver jocs d'estar asseguts, hi ha d'haver jocs que necessitin moviment).

Els nens més petits aprenen a través de l'acció, per tant, a mesura que van creixent, necessiten gaudir de llibertat per explorar i jugar. El joc és un dels aspectes essencials del creixement, afavoreix el desenvolupament d'habilitats mentals, socials i físiques, i constitueix el medi natural pel qual els infants expliciten les pors, afectes i fantasies d'una manera espontània. El joc, a més, afavoreix el desenvolupament del caràcter i de la personalitat. Totes les criatures aprenen jugant, de manera que, com més juguin, més coses aprendran i, d'altra banda, con més bé juguin, més ràpidament ho faran.

-CONTES: n'Irene ha parlat del valor educatiu dels contes, dels contes i la llengua (els mots i l'entonació), també ha parlat sobre la introducció al llenguatge social i de l'estructura dels contes (ha de provocar motivació). A més, ens ha recomanat no presentar els contes en una sola versió (presentar un conte en 2, 3, 5 o més versions), que els infants coneguin que no n'hi una d'única, de bona.

Escoltar contes és una de les activitats més volgudes pels infants. Suposa una font d'adquisició i desenvolupament del llenguatge, ja que els permet interioritzar noves estructures gramaticals i vocabulari, imprescindibles per a posteriors aprenentatges matemàtics, socials, naturals, etc. A més, els contes suposen un treball de memòria perquè es veuen obligats a consevar mentalment tots els detalls que els permetin comprendre la història. I també afavoreix el desenvolupament de la imaginació. La persona que explica el conte n'ha de conèixer molt bé l'argument, s'ha de posar èmfasi allà on cal (entonació). S'han d'utilitzar diferents timbres de veu per caracteritzar cada personatge i diferents tons de veu per crear intriga i generar ensurts que atreguin i mantinguin concentrat l'infant en el relat. Acabada l'explicació, sigui a mig conte o al final, es poden fer preguntes als infants: quin personatge li agrada més, què ha passat en el conte, com s'ho farà d'ara endavant... Això es fa perquè l'infant en tregui el màxim profit: per què marxa?, per què s'ha trencat?, com se sent?, què li passa?, etc.

Els contes recomanats en el programa són: La rateta que escombrava l'escaleta, Rínxols d'Or i els tres óssos, El lleó i el ratolí, El cargol i l'herba de poniol i Els tres porquets.

-ART: n'Irene, finalment, ha parlat del paper educatiu de les arts, la importància de veure i mirar art en els infants més petits i de les arts i l'escola. Ens ha recomanat que als 2 i 3 anys ens limitem a la pintura (ja que 2-3 anys és un curs escolar). A 4-5 anys ja es pot introduir la poesia, el teatre, la música, el cinema, etc.).

La lectura d'imatge ha de servir per ajudar als infants a comprendre el que veuen i també per poder expressar el que senten. En aquesta etapa (2-3 anys) el que ens plantegem és aprendre a mirar. Temptajarem les imatges tot aprenent a contemplar-les, a descriure-les, a relacionar-les amb la pròpia experiència i enfortirem a través del llenguatge gràfic algunes de les habilitats en concret. És important desenvolupar en els alumnes la capacitat d'expressió, d'anàlisi, crítica, apreciació i categorització de les imatges. L'aprenentatge artístic afavoreix el desenvolupament de la curiositat d'exploració i implica l'adquisició de capacitats favorables per a la resta de les àrees. La presència de l'art en l'educació afavoreix la comprensió i l'expressió de la bellesa. L'art és una forma de coneixement essencial i irrenunciable a l'escola: amplia potencials personals, desvetlla processos creatius, desenvolupa la sensibilitat estètica... En el programa Pensem-.hi es proposa una col·lecció permanent de quadres per tenir a l'aula de la pintora brasilenya Tarsila do Amaral (Autoretrat: Abric vermell, La família, La lluna, El brau, L'arbre de la papapia, L'estació, Venedor de Fruites, Port I. N'Irene suggereix que aquesta col·lecció s'ampliï amb altres quadres i dibuixos que poden formar una col·lecció flexible.

Amb els petitons (2 i 3 anys) es recomana realitzar de 2 a 3 sessions per setmana i, a més, han de ser sessions curtes (15 minuts cada sessió). És important no trencar-ho, no trencar el ritme per tal de crear hàbits. El nombre d'infants per cada sessió depèn molt del grup (entre 10 i 15 més o menys).Els infants han d'estar còmodes durant l'activitat i tots s'han de veure les cares, es recomanen les distribucions circulars. És important crear un ambient per la sessió, podem fer servir un fanalet o una espelma per crear un clima de calma i concentració. A 2 i 3 anys millor fer servir sempre el fanalet. Es poden fer servir trucs com canviar de lloc per fer la sessió (dins o fora), canviar de llum (baixar les persianes) o posar una música suau que anunciï l'activitat.

Sempre cal plantejar-ho tot com un joc, el joc de pensar. Explicar als infants que en aquest joc farem servir molt el cos, però sobretot el cap, i després de pensar direm el que hem pensat en veu alta.

Especialment pels jocs, és important fer servir materials naturals sempre d'una mida considerable (per seguretat).

Tenir una mascota per iniciar les sessions és un altra manera de situar als més petits en una actitud de reflexió, de serenor, de recolliment. En forma de ninot, titella o peluix, ens ajudarà a centrar l'atenció dels infants i obrirà i tancarà la sessió i, a més, pot esser el personatge que ens porti els jocs, els contes o els quadres.

Per acabar, n'Irene ha parlat de l'avaluació. A Filosofia l'eina principal d'avaluació és l'observació i l'anàlisi de cada una de les sessions. Els infants es poden avaluar fent servir diverses imatges o dibuixos depenent de les que triï el mestre o la mestra per a cada sessió. En els més petitons (2-3 anys) es recomana demanar-los si els ha agradat i si ho tornarien a fer, si han après alguna cosa que no sabien, si algun aspecte de la sessió pot ser útil per la teva vida, si hagués de triar un color per avaluar aquesta sessió quin triaria i el per què, etc.

Per tant, des del meu punt de vista, penso que n'Irene és tot un exemple a seguir i que està fent una tasca formidable. Amb aquest material les escoles bressol poden treure molt profit. El programa, personalment, m'ha fet adonar que el potencial dels infants sovint és més poderós del que podíem suposar. Aquesta proposta (2-3 anys) neix del projecte de Filosofia 3/18 que fa més de 25 anys que s'aplica a les escoles d'infantil, primària i secundària, i penso que pot esser una gran eina tant per infants, mestres i famílies, per estimular als més menuts de la nostra societat que estan plens de possibilitats i que només esperen la nostra col·laboració per crèixer.

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Justificació: amb la conferència de n'Irene de Puig he pogut reflexionar i extreure conclusions sobre una bona actuació professional (FILOSOFIA 3/18), una bona pràctica educativa i he pogut contrastar la informació recollida de la conferència amb el que vaig recollint també pel Treball de Fi de Grau.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2. Identifica bones pràctiques.

Justificació: el que ens ha contat n'Irene es tracta d'una vertadera bona pràctica i he identificat cada un dels punts que la converteixen en una pràctica de qualitat.