viernes, 28 de febrero de 2014

EXEMPLE SESSIÓ DE FILOSOFIA 3/18: ART (EL CRIT, EDVARD MUNCH).

A continuació, presento una de les sessions d'art de Filosofia 3/18 que vaig fer amb els infants de la classe de El gegant de l'ermita (3 anys A) l'any passat durant el pràcticum II:


Divendres, 3 de maig del 2013, 12:35h

EN LA SESSIÓ DE FILOSOFIA D'AVUI, HEM SEGUIT TREBALLANT AMB EL QUADRE DE EL CRIT D'EDVARD MUNCH.




PRIMER DE TOT, HEM RECORDAT LES NORMES DE FILOSOFIA JA QUE EN LES SESSIONS DE 3 ANYS ÉS MOLT IMPORTANT ESTABLIR UN CLIMA ADEQUAT, CONCRETAMENT, RELAXAT I TRANQUIL. PER AIXÒ, ÉS IMPRESCINDIBLE A 3 ANYS RECORDAR A CADA SESSIÓ LES NORMES DE FILOSOFIA PER TAL QUE PUGUIN ARRIBAR A COMPLIR-LES DEL TOT. PER RECORDAR-LES, FEIM SERVIR UN PLAFÓ QUE EN BLANQUET ENS VA DUR ON SURTEN ELS INFANTS REPRESENTANT CADA UNA DE LES NORMES: FER SILENCI, ESCOLTAR ALS ALTRES NINS I NINES, PENSAR ABANS DE PARLAR, AIXECAR LA MÀ ABANS DE PARLAR, FER PREGUNTES I TRACTAR BÉ ALS ALTRES NINS I NINES.
 
 
 
 
TOT SEGUIT, HEM PASSAT A MIRAR QUÈ ENS HA DUT EN BLANQUET. EN AQUESTA SESSIÓ, NA PAULA HA ESTAT L'ENCARREGADA DE MIRAR QUÈ HI HA DINS LA CAPSA I TAMBÉ HA PENJAT EL CARTELL DE NO MOLESTAR, FEIM FILOSOFIA. TOTS HEM POGUT SALUDAR EN BLANQUET.
DINS LA CAPSA, ENS HEM TROBAT DUES SORPRESES. UNA DE LES SORPRESES JA LA CONEIXÍEM I ES TRACTA DEL QUADRE DE EL CRIT DE N'EDUARD MUNCH. HEM RECORDAT TOT EL QUE PARLÀREM SOBRE EL QUADRE: COLORS, SENTIMENTS (POR), EL PERSONATGE QUE HI SURT, MOMENT DEL DIA,ETC.
 
 
 
 
 
 
 
 
L'ALTRA SORPRESA HA ESTAT UNA FOTOGRAFIA D'UN HOME. HEM HAGUT D'ESBRINAR QUI ERA AQUEST HOME I L'HEM DESCRIT ENTRE TOTS OBSERVANT LA FOTOGRAFIA. A MÉS, LA FOTOGRAFIA HA ANAT ACOMPANYADA D'UNA CARTA AMB EL CONTINGUT SEGÜENT:
 
 
CARTA D'EDVARD MUNCH

QUAN TENIA 5 ANYS, VA MORIR MA MARE. EL MEU PARE ES POSÀ MOLT I MOLT TRIST.

A LA MEVA GERMANA SOFIA I A MI ENS AGRADAVA MOLT L'ART I LA MÚSICA. SOFIA TAMBÉ VA MORIR AVIAT D'UNA MALALTIA MOLT GREU. 

DESPRÉS DE MORIR EL MEU PARE I QUEDAR-ME SENSE FAMILIA, VAIG PINTAR AQUESTA PINTURA QUE ES DIU "EL CRIT".

EL QUADRE, ÉS UN POEMA SOBRE LA VIDA, L'AMOR I LA MORT:

"PASSEJAVA PER UN CAMÍ AMB DOS AMICS, EL SOL ES VA AMAGAR I, DE SOBTE, EL CEL ES VA PINTAR DE COLOR VERMELL COM LA SANG. EM VAIG ATURAR I EM VAIG RECOLZAR A LA BARANA, MORT DE CANSAMENT (SANG I LLENGÜES DE FOC CAIEN PER LA CIUTAT I, DE FONS, BLAU FOSC). ELS MEUS AMICS CONTINUAVEN CAMINANT I JO EM VAIG PARAR TREMOLANT DE POR I VAIG SENTIR UN CRIT QUE TRAVESSAVA TOTA LA NATURA".


EDVARD MUNCH 

TOTS HEM CONVERSAT SOBRE LA CARTA: QUÈ HI DEIA, QUI L'ESCRIVIA, PER QUÈ ENS L'ESCRIVIA, SI LA RELACIONÀVEM AMB EL QUADRE, COM ES DESCRIU EL QUE SUCCEEIX EN EL QUADRE, EL SIGNIFICAT DEL QUADRE... UN COP HEM ESBRINAT QUE L'AUTOR DEL QUADRE ÉS EDVARD MUNCH, HEM ESCRIT EL SEU NOM ENTRE TOTS A LA PISSARRA. 



LLAVOR, HEM PASSAT A MIRAR SI QUEDAVA ALGUNA COSA MÉS DINS LA CAPSA. HEM VIST QUE QUEDAVEN DUES IMATGES: UNA IMATGE ERA LA CARA DE LA NENA CONTENTA I L'ALTRA IMATGE ERA LA CARA DEL NEN TRIST. HEM RECORDAT  COM VÀREM FER SERVIR AQUESTES DUES IMATGES EN LA SESSIÓ ANTERIOR: SI ELS INFANTS S'HO HAVIEN PASSAT MOLT BÉ EN LA SESSIÓ FÈIEM SERVIR LA IMATGE DE LA CARA CONTENTA I, EN CANVI, SI NO S'HO HAVÍEN PASSAT BÉ, FÈIEM SERVIR LA CARA DEL NEN TRIST. HA ESTAT UNA DE LES SESSIONS EN LES QUE LES AUTOAVALUACIONS DELS INFANTS HAN ESTAT MÉS INTERESSANTS.
 
 
 
 
PILAR GUISCAFRÉ FERRER (REALITZACIÓ DE LA SESSIÓ).MERCÈ GELABERT, TUTORA DEL GRUP AULA (TRANSCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ I FOTOGRAFIES).


*Competències:
 
-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament - aprenentatge: 4.1.Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les practiques que es duen a terme a l'aula i 4.2.Identifica bones practiques, les compara.
 
Justificació: per dur a terme la sessió i presentar-la al blog he identificat els marcs teòrics que justifiquen la practica de la Filosofia a l'aula (Lipman, Irene de Puig, Angélica Sátiro...), a més, crec que he aconseguit identificar una vertadera bona pràctica, l'he comparada amb altres i no n'he trobada cap que al 100% em fascini tant com aquesta (Filosofia 3.8). 
 
 

miércoles, 26 de febrero de 2014

EXEMPLE SESSIÓ DE FILOSOFIA 3/18

L'any passat, durant el Pràcticum II (3-6 anys), vaig tenir l'oportunitat de dur a terme el projecte de millora de Filosofia 3/18 a l'escola CEIP Molí d'en Xema (Manacor). Ens vàrem basar en el llibre Tot Pensant (recursos per Educació Infantil) de Irene de Puig i Angélica Sátiro. Va ser una experiencia fantástica i el grup que fèiem les practiques allà vàrem quedar molt satisfetes de la nostra feina. El nostre projecte de millora consistía en dur a terme sessions de Filosofia 3/18 d'acord amb les habilitats de pensament i proposant activitats entorn dels contes, els jocs i l'art. Cada una de les practicants havia d'organitzar i dur a terme les sessions de Filosofia setmanals del seus respectius grups, així com preparar tot el material corresponent.

A continuación, present una descripció d'una sessió de Filosofia que vaig dur a terme a l'aula de 3 anya A , El gegant de l'ermita (cada grup d'infantil tenia un nom d'una rondalla el curs passat).


*Quinta sessió de Filosofia 3/18, el conte d'en Patufet.

 EN PATUFET:
 
 
AVUI HEM FET FILOSOFIA AMB EN BLANQUET. N' ILHAM AVUI ERA L'ENCARREGADA I HA PENJAT EL CARTELL DE NO MOLESTAR, FEIM FILOSOFIA PER DEFORA DE LA PORTA I, TAMBÉ, HA TRET EN BLANQUET DE DINS LA CAPSA I LES TRES IMATGES QUE ENS HA DUIT AVUI. ABANS DE COMENÇAR, HEM REPASSAT LES NORMES DE FILOSOFIA. ELS INFANTS  HAN ACONSEGUIT ENTRE TOTS DIR QUASI TOTES LES NORMES DE FILOSOFIA (AIXECAR LA MÀ, FER SILENCI, ESCOLTAR, TRACTAR BÉ ALS ALTRES NINS I NINES, ETC.) SENSE TENIR EL PLAFÓ DE LES NORMES DE FILOSOFIA AL DAVANT.
 
 
DESPRÉS D'OBSERVAR LES TRES IMATGES ATENTAMENT,  TOTS JUNTS, HEM CONVERSAT SOBRE ELLES: QUÈ HI VEIEM?, QUÈ HI SURT?, QUÈ PASSA?, QUIN TEMPS FA? QUINS OBJECTES HI HA?, QUÈ DEUEN FER?, PER QUÈ EN BLANQUET ENS DEU HAVER DEIXAT AQUESTS TRES DIBUIXOS?, EN QUÈ ES S'ASSEMBLEN?, EN QUÈ ES DIFERENCIEN?, ETC. 
 
 
 





LLAVOR, HEM ESCOLTAT EL CONTE D' EN PATUFET QUE ENS HA CONTAT NA PILAR. ENS HA AGRADAT MOLT, SOBRETOT A QUASI TOTS EN HA AGRADAT MOLT PERQUÈ EN PATUFET TÉ UN PARE I UNA MARE COM NOSALTRES I SORTIEN AL CONTE. TAMBÉ, ENS HA AGRADAT MOLT QUAN EL BOU S'HA MENJAT LA COL AMB EN PATUFET. DESPRÉS D'ESCOLTAR EL CONTE, HEM TORNAT A VEURE LES IMATGES DEL PRINCIPI I HEM CONVERSAT TOTS JUNTS SOBRE ELLES. HEM ENDEVINAT QUE ES TRACTAVA D'EN PATUFET, QUE PORTAVA UNA CISTELLA AMB EL SAFRÀ QUE HAVIA COMPRAT A LA BOTIGA PER LA SEVA MARE I, DESPRÉS, AMB EL DINAR QUE HAVIA DE DUR AL PARE. A MÉS, HEM SABUT QUE A UNA DE LES IMATGES HI SORTIA EL BOU DEL CONTE QUE, ABANS, ENS PENSÀVEM QUE ERA UN TORO. TAMBÉ, HEM VIST QUE A UN DELS DIBUIXOS PLOU I A L'ALTRE NEVA. ENS HEM ENRECORDAT QUE EN EL CONTE, A LA PANXA DEL BOU, NO HI NEVA NI HI PLOU I HEM CANTAT LA CANÇÓ DEL CONTE TOTS JUNTS UNA ALTRA VEGADA. FINALMENT, A UNA DE LES FOTOS HAVÍEM COMENTAT QUE HI HAVIA MOLTA HERBA I FULLES. HEM ESBRINAT QUE LES FULLES SOTA LES QUE ESTÀ ASSEGUT EN PATUFET SÓN LES FULLES DE LA COL QUE ES VA MENJAR EL BOU. HEM VIST QUE LA COL DEL BOU SURT A DUES DE LES IMATGES (EN UNA HI HA EL BOU I A L'ALTRE HI SURT EN PATUFET ASSEGUT AL COSTAT D'UNA GRAN CISTELLA). 
 
DESPRÉS D'AIXÒ, AMB PLASTIDECORS I RETOLADORS HEM FET UN DIBUIX DEL CONTE D' EN PATUFET. A MOLTS DE NOSALTRES EN HA ENCANTAT PINTAR EL CONTE. N'HI HA QUE HEM PINTAT EN PATUFET, N'HI HA QUE HEM PINTAT EL BOU, TAMBÉ HEM PINTAT EN PATUFET DINS LA PANXA DEL BOU, LA MARE D'EN PATUFET, EL PARE, LA COL, EN PATUFET AMB LA CISTELLA ANANT A COMPRAR A LA BOTIGA... 





 
 
 




 
 
O, PER UNA ALTRA BANDA, TROBAM QUE HEM PARTICIPAT POC. PER AIXÒ, HEM FET SERVIR LES DUES LÀMINES QUE TAMBÉ ENS HA DEIXAT DINS LA CAPSA: UNA LÀMINA AMB EL COLOR VERMELL I UNA ALTRA AMB EL COLOR GRIS. HEM HAGUT DE TRIAR D'UN EN UN UNA DE LES DUES LÀMINES: SI CREIM QUE HEM PARTICIPAT MOLT, HEM AIXECAT MOLT LA MÀ, HEM FET PREGUNTES I HEM CONTESTAT QUAN TOCAVA, HEM HAGUT DE TRIAR LA LÀMINA DEL COLOR VERMELL. EN CANVI, SI CREIM QUE HEM PARTICIPAT POC, HEM AIXECAT LA MÀ MOLT POQUET I HEM FET POQUES PREGUNTES, HEM HAGUT D'ELEGIR LA LÀMINA DE COLOR GRIS. A MÉS, EN BLANQUET VOLIA SABER EL QUE ENS HA AGRADAT MÉS DE LA SESSIÓ D'AVUI I TAMBÉ LI HEM POGUT DIR: ESCOLTAR EL CONTE D' EN PATUFET, PINTAR, REPASSAR LES NORMES...

FINAL DE LA SESSIÓ.


PILAR GUISCAFRÉ FERRER (REALITZACIÓ DE LA SESSIÓ DE FILOSOFIA 3/18).
MERCÈ GELABERT, TUTORA DEL GRUP AULA (TRANSCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ I REALITZACIÓ DE LES FOTOGRAFIES).



*Competències:

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament - aprenentatge: 4.1.Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les practiques que es duen a terme a l'aula i 4.2.Identifica bones practiques, les compara.

Justificació: per dur a terme la sessió i presentar-la al blog he identificat els marcs teòrics que justifiquen la practica de la Filosofia a l'aula (Lipman, Irene de Puig, Angélica Sátiro...), a més, crec que he aconseguit identificar una vertadera bona pràctica, l'he comparada amb altres i no n'he trobada cap que al 100% em fascini tant com aquesta (Filosofia 3.8).

 

QUÈ ÉS FILOSOFIA 3/18?

Estic fent el Treball de Fi de Grau sobre Filosofia 3/18. El meu treball es centra en donar conèixer el projecte i recollir un poc les veus de les mestres especialistes en el tema. He pensat fer el documental sobre aquest tema. Consider que és un tema educatiu de vital importància avui en dia, ja que crec que és fonamental ensenyar als infants a pensar des de ben petits per tal que en un futur tinguin el seu propi criteri i no els pugui manipul·lar ningú.
 
La Filosofia 3/18 és un projecte que nasqué a Catalunya l'any 1987, i té com a referent el currículum educatiu de Philosophy for children creat per Matthew Lipman a finals dels anys seixanta.
 
Aquest treball es fa a través de la filosofia com a disciplina mitjançant un mètode particular d’aprenentatge que s'anomena  «comunitat de recerca», i té com a finalitat principal reforçar les habilitats de pensament a l’escola en l’Educació Infantil, Primària i Secundària, amb l’objectiu de formar ciutadans que pensin i parlin raonablement per si mateixos des d’una perspectiva democràtica. Però, què significa “pensar per si mateixos des d’una perspectiva democràtica”?
 
El "pensar" entenem que és un pensar actiu. No posarem als infants asseguts perquè pensin, es tracta de posar-los en acció. El que ens motiva el pensament és tenir un repte. Els hem de posar proves, situacions que els generin algun tipus d'inquietuds.
 
Però, com podem ajudar als infants amb això de "pensar"? Doncs, a través d'uns grans blocs d'habilitats de pensament: habilitats de recerca (observar, fer hipótesis, destriar, imaginar...), habilitats de raonament (trobar el moment, justificar, donar el per què, argumentar...), habilitats de conceptualització (extreure, detectar l'ambigüitat...) i les  habilitats de traducció (passar d'un codi a l'altre, és a dir, puc tenir una idea però la puc dir, la puc dibuixar o la puc ballar).
 
I, com ajudar-los a treballar aquestes habilitats? Cal en-raonar. Això exigeix no només parlar, sinó que també intercanviar. És parlar amb sentit, parlar amb seny, amb el cap. La idea principal és ajudar als infants a saber escoltar i a ser més dialogants.
 
Per altra banda, es pot ensenyar als nens i nenes a pensar millor. Els infants tenen capacitat d'aprendre, tot i que no tots tenguin la mateixa, tots poden millorar, i cal que tenguin consciencia d'aquesta millora. Han d'aprendre a pensar millor des de la lógica i l'ètica: han de ser més clars en el discurs, han de tenir una lógica més verbal, entendre el que és bo i el que és dolent, tant per ells com pels altres.
 
Parlem d'intel·ligència emocional, és a dir, de millorar la qualitat dels alumnes des del cap i del cor. La idea no és que adquireixin coneixements, el que es vol és que siguin capaços de discriminar, d'obervar, d'inventar i de relacionar.
 
El fet que aquest treball s'hagi de fer de manera individual, és a dir, "per si mateixos", ens fa veure que els infants han de ser conscients del seu propi procés d'aprenentatge. L'autonomia, l'autoconeixement i l'autoestima influeixen en el seu desenvolupament. La idea d'autenticitat és molt important ja que no és el mateix l'efecte que fa un objecte real sobre un individu que un d'imaginari. És important que els materials amb els que hem de treballar siguin reals i autèntics.
 
I, per acabar, és important afegir que si volem una societat democrática s'han de tenir ciutadans democràtics. La democracia no és natural, ja que sovint hi ha autoritarismes. L'escola és el lloc ideal per treballar aquest model de ciutadà. Els infants han de valorar el treball en grup, han de saber que dissentir els pot fer crèixer i, per això, el respecte, la tolerancia i el pluralisme són fonamentals.


*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2.Reflexiona i pondera sobre els elements que porten a una bona actuació professional i 1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com la pràctica.

Justificació: a través de la recerca de documents que estic fent pel treball de fi de grau sobre Filosofia 3.18 he reflexionat i analitzat sobre aquests i he extret els elements que indiquen que el projecte de Filosofia 3.18 és una actuació professional de qualitat. A més, he presentat les conclusions extretes tant dels documents consultats com de l'experiència passada durant les practiques 3-6 anys (vaig realizar un projecte de millora de Filosofia 3.18).

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones practiques,les compara.

Justificació: he identificat una bona pràctica. Des del meu punt de vista, la Filosofia 3.18 és una metodologia de qualitat, és a dir, és tracta d'una manera de fer dins l'aula amb un cert caire innovador que considero que és una pràctica de gran qualitat.
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 





lunes, 24 de febrero de 2014

DESCRIPCIÓ DEL MEU MESTRE/A IDEAL I LA MEVA ESCOLA IDEAL


*Mestre/a ideal:

Tranquil, proper, afectuós, to de veu adequat, relaxat, reflexiu, formació contínua, inquietuds constants, respectuós amb els ritmes i necessitats dels infants, amb molta vocació, alegre, fomentador de la interacció i de la implicació dels alumnes, considera els errors com un punt de partida pels aprenentatges i treballa en grup constantment per millorar la qualitat dels aprenentatges. Segons la meva opinió, el perfil d’un mestre d’infantil ha de ser el mateix per a qualsevol de les dues etapes (0-3 anys/3-6 anys), ja que penso que de no considerar-ho així, s’estaria rompent la continuïtat d’aquesta etapa per la qual s’ha lluitat tant. Malgrat el/la mestre/a en les seves intervencions hagi de tenir en compte que, segons les edats dels infants, els seus requeriments, necessitats i demandes seran diferents i, per tant, les propostes que haurà de fer hauran d’adaptar-se a cada nivell.
El que em manca per arribar a ser-ho, principalment, és molta experiència i una formació constant dins d'un grup-aula. Viure el dia a dia dins d'una escola, treballant i col·laborant amb altres mestres, compartir coneixements, idees, il·lusions, observar les diverses aptituds, conductes i reaccions dels infants, escoltar-los, ajudar-los, aprendre d'ells...moltes coses que penso que, al llarg dels anys, es poden arribar a aconseguir mitjançant una pràctica adequada i constant.

*Escola ideal:

Imagino una escola on es té molt de respecte pels interessos, inquietuds i necessitats dels infants; on es viu la tasca docent amb implicació; on es pretén millorar les pràctiques dia rere dia i; a més, on es té cura de les relacions de qualitat amb les famílies i s’aprofiten els recursos que ofereix la comunitat educativa. A la meva escola ideal tot el personal de l'escola comprèn el valor i la importància del joc, tant perquè és una activitat que respon al projecte educatiu, com perquè demana la col·laboració de tothom en el proveïment i manteniment del material, i es dóna una especial importància a la socialització a partir de l'autoconeixement i la interrelació amb el món social i natural, potenciant el desenvolupament i l'aprenentatge i oferint als alumnes models d'actituds (acceptació de les diferències individuals, la diversitat sociocultural, etc) que li serviran de referència.


*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Justificació: he reflexionat sobre totes les qualitats que ha de tenir tot bon mestre/a les quals porten a una bona actuació professional.

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.1.Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals i 2.3.Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.

Justificació: he pogut veure més clarament aquells punts, especiament forts, que ha de complir un bon professional i aquests punts forts o competències són les que em proposo aconseguir com a futura mestra.


AUTOVALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE L'ASSIGNATURA

1.És autònom en l'aprenentatge.

1.1.Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura.

1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

1.3.Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació.

1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.


La capacitat d'aprendre de manera autònoma sempre és molt present en el món universitari i penso que és una competència que han de tenir tots els titulats i titulades de qualsevol estudi ja que s'espera que tot estudiant sigui capaç d'aprendre pel seu compte al llarg de tota la vida (“lifelong learning”). Des del meu punt de vista, crec que és una competència que tinc força assolida perquè penso que sé detectar quines són les meves mancances pel que fa a l'àmbit del coneixement i intento superar-les reflexionant molt sobre elles per tal d'intentar superar-les i per elegir el camí que he de seguir per ampliar el meu propi saber. Quan tinc un dubte o incògnita, treballo molt pel meu compte per aprendre allò que m'interessa: a través de la xarxa, llibres, converses amb experts sobre tema que m'interessa... A més, sé que és el que li manca a la meva formació i estic fent el possible per trobar fonts i/o camins que m'ajudin a superar les meves inquietuds i ganes d'aprendre. A més, veig que em preocupen tant qüestions teòriques com pràctiques i hi reflexiono constantment fins a estar satisfeta amb mí mateixa. Es pot dir que no em conformo fàcilment i poso molt esforç en les coses que faig.

No obstant, penso que totes aquestes competències sempre es poden millorar i mai es tenen assolides del tot. Crec que per millorar-les hauria de dedicar més temps a consultar informació relacionada amb l'assignatura, recordar i consultar tota la feina feta durant les pràctiques (treballs, vídeos, fotos, documents, etc.) i, especialment, entrar en blogs i altres portals de la web per tal de poder enriquir-me d'altres experiències que em poden aportar molt. El Blog és una eina que es pot dir que no dominam encara (jo l'he feta servir durant les pràctiques) i crec que és el que ens trobarem a l'escola el dia de demà. Per això, crec que consultant més blogs i, per tant, enriquint-me de les experiències que s'hi presenten, m'ajudarà a ser més autònoma i a millorar la meva formació com a mestra.

2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge.

2.1.Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.

2.2.Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.

2.3.Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.

2.4.Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge (formació rebuda, formació futura...).

2.5.Recull dubtes i dilemes.

2.6.Argumenta el que ha fet i per què.

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació profesional.

Pel que fa a aquesta competència, considero que no la tinc tant assolida com l'anterior però no de la mateixa manera. Penso que reflexionar sobre un mateix és molt difícil i més si és sobre el procés d'aprenentatge. Crec que no és gens fàcil per un mateix identificar-se en el que un és bo i en el que no. És una cosa que s'ha tenir molt clara per poder avançar, però penso que és una competència que costa bastant més assolir. El punt que més tinc assolit és el d'argumentar sempre el que s'ha fet i el per què, ja que és una cosa en la que he treballat molt des que era petita. A més, a mi sempre m'interessa que les coses s'argumentin i que es digui el per què i, per tant, ha estat una exigència meva des de fa temps. No obstant, la reflexió sobre els propis errors per jo és un dels meus punts febles. Quan m'equivoc em costa moltíssim reconèixer-ho i, les vegades que ho reconec, no hi reflexiono perquè resulta frustrant per jo saber que he caigut en l'error. Sé que és una concepció que no hauria de tenir ja que dels errors és del que més s'aprèn i ho he pogut comprovar de primera mà. M'agradaria aprendre a tractar-los amb molta més naturalitat per així poder-hi reflexionar sense frustrar-me i, per tant, poder cercar alternatives que ens permetin sempre millorar.

Per millorar pel que fa a la reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge, com ja he dit, penso que hauria de tractar amb més naturalitat el tema de l'error i sempre com un fet positiu del que es pot aprendre i molt. També m'ajudaria molt aprendre a qüestionar-me molt més tot el que faig, el motiu, el per què de les coses. Demanar-me per què he fet allò i no una altra cosa. He d'aprendre a dedicar temps a això ja que és una cosa que em manca molt i és fonamental prioritzar sempre un temps de reflexió sobre les pròpies accions que es duen a terme. Penso que participar en cercles de discussió o seminaris amb altres estudiants o mestres, debats, converses...em permetrà millorar la reflexió sobre el meu pròpi procés d'aprenentatge.

3.Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil.

3.1.Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre.

3.2.Aporta reflexions en quant a l'organització del centre: distribució del temps i de l'espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències.

3.3.Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.

Analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres, ha estat una competència que he pogut assolir durant els dos períodes de pràctiques corresponents (pràcticum I, 0-3 anys, i pràcticum II, 3-6 anys). Fins que no vaig fer pràctiques no havia observat mai de primera mà el dia a dia d'una escola i menys encara des del punt de vista dels docents. Vaig conèixer els documents del centre més importants (PEC, PCC, PGA, PLC...) i reflexionava sobre la seva posada en pràctica en el dia a dia de l'escola. Durant les pràctiques, reflexionava constantment sobre els espais, el temps (la majoria de les vegades insuficient), relació amb les famílies (que era un tema que em preocupava força), etc. El funcionament dels centres, abans de fer pràctiques, sempre havia estat un tema que m'havia interessat molt i no havia pogut comprovar realment. Per això, durant les pràctiques, es pot dir que va ser una de les competències que més vaig treballar individualment, amb companyes i amb altres mestres, contrastant punts de vista i opinions.

Per millorar-la, crec que estaria bé conversar, durant les classes de l'assignatura, sobre el funcionament dels centres i la seva organització per, d'aquesta manera, contrastar opinions i experiències viscudes amb les altres companyes de classe. També estaria bé visitar centres i entrevistar mestres sobre de quina manera intervenen en el funcionament dels centres, el tracte amb les famílies, distribució de l'espai i el temps... aspectes que ens poden aportar informació important per nosaltres a tenir en compte en un futur. Finalment, penso que cursant un període de pràctiques o sent mestre/a d'escola (participant en el seu dia a dia) és la millor manera de treballar la competència d'analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil.

4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge.

4.1.Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.

4.2.Identifica bones pràctiques, les compara...

4.3.Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

 
Des del meu punt de vista, consider que és una de les competències que tinc assolida però que puc millorar moltíssim. Interés i ganes de reflexionar sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge sempre n'he tingudes. A més, és una competència que he adquirit i he treballat, abans, durant i després de les pràctiques en totes les assignatures de la carrera. No obstant, el que em preocupa és si els meus anàlisis i les meves reflexions sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge van ben encaminades. És a dir, em preocupa saber si identific la bona pràctica adequada, si estic fent la comparació adequada, etc. En definitiva, em manca seguretat. Per arribar a conclusions adequades, s'han de saber bé si les passes que s'estan fent són les correctes o no per arribar allà on volem. Aquí es troba el meu punt feble.

Consider que és una competència que he de millorar molt i penso que l'assignatura em pot ajudar molt a treballar aquesta competència. Per millorar-la contrastaré més les informacions que se'm donin, compararé, em plantejaré preguntes sobre les pràctiques i experiències que es comparteixin amb les companyes a les classes, reflexionaré i rumiaré sobre el temes tractats a cada una de les classes, recolliré més informació si m'interessa un tema i la contrastaré, penjaré les meves reflexions al blog per poder-les compartir amb les companyes de classe així com també consultaré els blogs de les companyes, d'aquesta manera, ens podrem ajudar les unes a les altres, recollir noves idees, conversar... en definitiva, reflexionar conjuntament. Debatir, compartir i discutir en grup és el que penso que em farà millorar notablement aquesta competència.


5. Reflexiona sobre el procés de millora.
(*Faig l'Itinerari B i, per tant, el punt 5 l'he obviat ja que fa referència al projecte de millora).
 
 

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.1.Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i l'assignatura i 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Justificació: 1.1 (he hagut de consultar recursos existents per a l'elaboració de la tasca contrastant la información) i 1.2 (a través de l'autovaloració de les meves competències docents, he reflexionat i valorat els elements que porten a una bona actuació professional).

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.1.Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals i 2.2.Identifica les pròpies creences i contrasta les creences personals.

Justificació: amb aquesta tasca he pogut identificar els meus punts forts i els meus punts febles respecte a cada una de les competències presentades, a més, he pogut identificar en quin grau tinc assolida cada una de les competències.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2. Identifica bones practiques, les compara.

Justificació: amb l'autovaloració de les competències he comparat algunes practiques ja que considero que és difícil qualificar una competencia ja que en algunes practiques es pot ser més competent que en altres.
 

domingo, 23 de febrero de 2014

PRESENTACIÓ PERSONAL:


Som na Pilar Guiscafré Ferrer una alumna de quart de Grau d'Educació Infantil de la UIB que està cursant l'assignatura de Reflexió i innovació educativa i el Treball de fi de grau sobre Filosofia 3/18. Tenc 22 anys i som de Capdepera. Des del meu punt de vista, crec que som aquí perquè sempre he sabut quina és la meva vocació i el que m'ha agradat. Des que era petita m'han agradat els infants, crec que no cal dir-ho pels qui hem coneixen, i suposa tot un repte per jo compartir, construir i viure coneixements, experiències i emocions a l'escola infantil. Per jo, em resulta fantàstica la idea de poder contruibuir en el desenvolupament dels infants de la nostra societat, com també la idea de poder ajudar, guiar i acompanyar en la construcció del coneixement de cada un d'ells, un coneixement construït i alhora compartit per tots. Sempre he vulgut ser mestre perquè sé que el fet de ser mestre em suposarà un aprenentatge nou cada dia de la meva vida i a l'escola tots podem aprendre junts els uns dels altres, enriquir-nos mútuament, compartir experiències i emocions, discutir, conversar, pensar, sentir, perceber fets, idees, emocions...

L'any 1994 vaig començar a cursar preescolar a l'escola CEIP s'Auba del meu poble (Cala Ratjada) i, en acabar el sisè curs d'Educació Primària, vaig passar a l'institut (IES Capdepera) on vaig fer els quatre anys de la ESO i els dos anys de Batxiller. Fa quatre anys vaig aprovar la selectivitat i vaig aconseguir entrar a la carrera de Grau d'Educació Infantil. Mai he repetit cap curs i sempre he estat una estudiant molt exigent amb mí mateixa. Mai havia estat tant contenta perquè sempre havia volgut estudiar aquesta carrera i volia tenir una bona mitja per aconseguir entrar i, per tant, el meu somni i el meu futur laboral. Llavors, vaig aprovar el primer curs de la carrera, el pròxim any el segon curs, després el tercer (un semestre de pràctiques 0-3 anys) i l'any passat el quart curs (un semestre de pràctiques 3-6 anys). Per motius de feina (horari laboral), no he pogut realitzar l'assignatura de Reflexió i innovació educativa durant les pràctiques, ja que és una assignatura d'horabaixa i jo sempre he estat matriculada pels matins i els capvespres feia feina i, per tant, ara ja no treballo i estic cursant l'assignatura i el treball de fi de grau que és el que em manca per finalitzar la carrera.

De l'assignatura de Reflexió i Innovació educativa, esper obtenir una experiència molt enriquidora com a mestra, com també, aprendre molt de les aportacions de les meves companyes i de la professora de l'assignatura. M'agradaria que m'ajudés a millorar l'actitud reflexiva i d'escolta que ha de tenir tot bon mestre, com també, a compartir valors, inquietuds, expressar sentiments... i, en definitiva, a treballar més en grup, aprendre les unes de les altres, ja que el treball col·laboratiu és una característica primordial del mestre.

Pel que fa al tema de les pràctiques, l'any passat vaig fer les pràctiques 3-6 anys i l'any anterior les 0-3 anys. Va ser una experiència molt enriquidora i força gratificant, ja que vaig haver de fer molta feina però la recompensa feia que mereixés la pena. Vaig poder viure de primera mà el dia a dia d'una escoleta municipal i el d'una escola pública d'Educació Infantil (amb 3 línies) i d'Educació Primària (amb 2 línies).
Durant les pràctiques 0-3, vaig realitzar l'anàlisi de centre corresponent, l'anàlisi del grup i un projecte de millora de psicomotricitat.
Durant les pràctiques 3-6, vaig realitzar els dos anàlisis corresponents (centre i grup aula), un projecte de millora de Filosofia 3/18 i altres activitats del centre (per exemple, el Dia de la Poesia).
Les pràctiques em dugueren una feinada brutal però només amb els somriures dels alumnes en entrar cada dia a l'aula valia la pena i quan al segon mes de practiques vaig poder exercir el paper de mestre per primera vegada amb el meu grup aula per jo va ser la millor recompensa de totes. L'afectuositat del grup i la facilitat en que t'acullen com una més és l'experiència més impactant de totes com també el fet de poder participar vertaderament en el dia a dia de l'escola.



*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Justificació: en la meva presentació, apareix el meu punt de vista sobre què és el que considero una bona actuació profesional (un bon mestre/a).

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.1.Identifica punts forts i puns febles quant a les seves capacitats i competències professionals i  2.3.Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.

Justificació: en un dels paràgrafs present les meves debilitats com, per exemple, ser massa exigent i, també, algunes de les meves virtuds. Penso que és molt positiu reconèixer els límits que pot tenir un mateix. A més, en la presentació, apareix el que em proposo aconseguir amb l'assignatura (millorar actitud reflexiva i d'escolta, aprendre de les aportacions de les companyes i de la professora,  compartir valors, etc.) i els meus objectius com a futura mestra.