DOCUMENTAL: PROJECTE FILOSOFIA 3/18

Hola a tothom!

  M'agradaria despedir l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa (22023) i el bloc amb el meu documental finalitzat sobre el Projecte Filosofia 3/18. Esper que vos agradi, moltes gràcies.

Aquí teniu la direcció per visualitzar el documental: 

http://youtu.be/c_rMjaG_73Q

Salutacions,

Pilar Guiscafré Ferrer

CONFERÈNCIA ALBERT: APRENENTATGE COOPERATIU I INCLUSIÓ

Conferència Albert: home, mestre d'Educació infantil i cap d'estudis/ psicopedagog escola CEIP Son Ferrer.

Gran passió per l'ensenyament i l'Educació infantil.

Replantejament de diverses qüestions per part de l'equip de mestres.

-No estàvem contents del que estàvem fent.

-Sense les famílies aquesta nova visió és impossible.

2 eixos principals de l'escola Albert: inclusió i aprenentatge cooperatiu.

Gran dificultat per canviar la manera de fer. Anar fent a poc a poc. Es necessita tot un procés.

Vàrem partir de la premisa que la inclusió era la millor opció. A la nostra escola partim de la base que tots els nins han de tenir les mateixes oportunitats d'aprendre.

Oferir moltíssimies alternatives als infants perquè ells puguin aprendre i recollir els fruits dels seus aprenentatges.

Formació per part dels mestres i seminaris.

Ens vàrem decantar per l'aprenentatge cooperatiu. El nostre ideal i la nostra concepció que vam trobar la més imprescindible és l'aprenentatge cooperatiu. Ens ha permès cohesionar el centre, famílies, alumnes, etc.

Si tu no fas cohesió és impossible fer aprenentatge cooperatiu. Ens passam tot el curs fent dinàmiques de cooperació i feim moltes feines junts perquè els infants es coneguin molt, molt.

Dues tipologies d'agrupaments: amics especials i aules germanes.

D'on partim? De la necessitat de cohesionar la vida en el centre, propiciant un clima d'aula i de centre favorable a la cooperació, l'ajuda mútua i la solidaritat,

A la nostra escola:

claustre- alumnat- resta comunitat educativa- (((cohesió)))

És a dir, cohesionam tot el centre en el seu conjunt.

Aprenentatge cooperatiu: es basa en el treball en grup. Nosaltres hem fet agrupaments per parelles. Infantil 4 membres per grup massa.

Els amics especials

Els amics especials: com treballar la cohesió a l'Educació Infantil. Assenten les bases de la convivència i la cooperació.

Sistematització de l'activitat.

Aprendre a compartir l'espai físic, sentiments, etc.

Parelles d'infants: van canviant d'amic especial, ajudar-se, col·laborar, cooperar amb l'altre. Es fa un sorteig amb els noms per mirar quin és el nostre amic especial de la setmana (assamblea, rotllana). Faran tasques conjuntament, compartiran, s'ajudaran, es corregiran, etc. Aprendran a treballar en equip i a aprendre en grup, l'un de l'altre.

L'objectiu dels amics especials és progressar en els aprenentatges ajudant-nos els uns als altres.

Cohesió de grup, treball per parelles.

A 5 anys ja introduïm pràctiques cooperatives en petits grups (4 membres).

Primer es treballa la tasca individualment, després per parelles, després en petit grup (grups de 4).

D'aquesta manera, s'enriqueix la proposta i es tenen diverses perspectives.

S'ajuden i s'enriqueixen les seves propostes múmutament.

Totes ses estructures estan pensades de tal manera que la proposta incial sempre es vagi enriquint.

Aules germanes

La comisió de convivència acorda i presenta en el claustre aquesta nova proposta a principi del curs 2011/2012.

L'agermanament d'aules suposa, per una banda, el treball de manera conjunta de les aules germanes a través d'activitats pactades o programades, però sobretot, es genera un clima d'ajuda mútua.

Sistematització d'activitats que totes les aules germanes han de fer. Una mateixa activitat provoca diferents interpretacions.

*Gran quantitat de beneficis d'agrupar als més grans amb els més petits (s'enriqueixen molt i aprenen molt els uns dels altres).

L'agermanament d'aules té com a objectiu que dues aules comparteixin idees, valors, etc. al llarg del curs.

A l'infant amb necessitats educatives especials se li adjudica un infant que té un tarannà especial per ajudar a aquesta persona.

*Les famílies: la clau de l'èxit.

-Participació en les dinàmiques d'aula.

-Sessions de formació adreçades a les famílies sobre temàtiques d'interès.

-Festes i diades de col·laboració conjunta.

-Projecte Escola competent-famílies competents.

-Reunions de caire organitzatiu i metodològic.

-Proximitat, acompanyament i diàleg.

Molta col·laboració família i escola. Tallers i diverses activitats compartides amb les famílies. La majoria dels pares i mares estan disponibles durant la gran part del curs escolar treballen la temporada d'estiu i estan molt disposats i els encanta venir a l'escola a ajudar i participar.

Ajuden a millorar el funcionament de l'escola i tenen l'oportunitat de veure com és el seu fill/a a l'escola. Els pares tenen l'oportunitat de viure en directe molts aspectes de l'escola que no coneix o que desitja conèixer.

Importància de l'aprenentatge cooperatiu i significatiu.

S'ofereix un calendari d'activitats senzilles per fer amb els seus fills a casa al llarg de la setmana.

Si nosaltres feim treball per competències, i després a casa fan quadernets, fitxes, sumes i restes, etc., això vol dir que les famílies no estan captant la línia del centre. Prendre mesures necessàries. Donar a conèixer a les famílies la concepció del centre i quina és la finalitat i els beneficis que comporta.

Ha servit molt perquè els pares han conegut molts interessos que desconeixien per part dels seus fills/es. Coneixen millor als seus fills/es. Provoca orgull i satisfacció a les famílies veure la tasca que duen a terme els seus fills i com la duen a terme (aprenentatge cooperatiu).

Exemple: diada feim dissabte a l'escola.

Pares i mestres compartim un dissabte junts a l'escola per fer neta i millorar el centre.

Tota aquesta tasca és molt difícil dur-la a terme en segons quin tipus de zones. Zona de pobla-zona turística, etc. Difícil depenent d'on siguis les famílies, del seu sentiment, concepció, etc.

Hi ha molts de mestres que no entenen que tenguis una relació fluïda amb els pares. Des del respecte però comprenent que ambdós els importa el mateix (el seu fill/a).

*Paràmetres organitzatiu d'una escola competencial?

-Organització horària.

Organitzat per tasques no per matèries, prioritzar la figura del tutor/a, suport inclusiu, referent de suport, obert a l'entorn, prioritzant les tasques i les activitats procedimentals, dotant de sentit allò que es fa a l'aula.

-Organització universal dels suports.

Suports distribuïts per cicles, referents de suports, un suport per a tots, un suport centrat en les capacitats, agrupaments heterogenis.

La base de la inclusió és com més diferents millors (tot al contrari del que em viscut nosaltres durant la nostra escolarització). Enriquiment entre infants amb diferents capacitats. Agrupament dels que tenen més capacitats amb els que en tenen menys. Molt positiu educativament. Estudis que demostren que els agrupament heterogenis és la millor estratègia per aprendre.

-Una escola, un entorn: el treball en xarxa.

Projecte de coordinació amb l'IES, coordinació amb l'escoleta, ús de la biblioteca com a espai escolar (biblioteca del barri que ningú fa servir, tots els llibres per nosaltres, els infants poden aprofitar-ho i treure'n profit, i millorar les seves capacitats i prioritzar els seus interessos), projecte de millora de pati, programa d'educació viària, coordinació amb els serveis socials, coordinació d'una plataforma que aglutina totes les entitats dels nuclis.

Tots treballam en xarxa i utilitzam els recursos al màxim. Ells ho han de veure (les famílies). Demostrar-los que els feim servir i ells també li donaran ús.

-Innovació pedagògica.

Formació continuada del professorat, participació en jornades, cursos i congressos, claustres pedagògics, ús de les TIC com a element impulsor de noves metodologies.

Tot això és molt complicat i és un procés molt llarg. Hi ha mestres que funcionen amb aquesta filosofia al 100% i n'hi ha que els costa moltíssim. Hi ha mestres que s'amaguen del cap d'estudis per no haver de fer un suport (saben que no està bé per aquesta escola, és a dir, hi ha mestres que no comparteixen aquesta mateixa concepció d'escola). Necessitat de canviar i crear una escola competencial (el més competent possible).

Intentam implicar tot el claustre. Feim claustres pedagògis (enriquiment entre mestres i enriquiment de l'organització i la línia del centre).

*Inclusió: el mateix dret que tú encara que no tengui les mateixes capacitats. Inclusió implica integrar el suport dins l'aula i estar acostumat a treballar amb un altra persona dins l'aula. Tenir en compte propostes, consideracions de l'altre (una mestra per aula i dos mestres de suport).

Pengen activitats a la web del centre que fan amb els infants.

Infants treballen per projectes. Treballs en grup, recerques d'informació, investigació, debats, etc. L'infant fa una gran tasca de seleccionar, organitzar i preparar la informació que exposa a classe als companys.

*Amb els indicadors del que és una bona pràctica que vam elaborar entre tots: veure de l'experiència que ens ha contat n'Albert quins s'acompleixen i quins no.

Els indicadors que acompleix l'experiència que ens ha contat n'Albert són:

-Interrelació d'àrees, àmbits. Aprenentatge integral.

-Atenció a la diversitat: presència, participació i progrés.

-Temps i espais per a la reflexió.

-Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge.

-Implicació i compromís educatiu.

-Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa.

-Capacitat d'autocrítica.

-Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.

-Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.

-Fomentar la motivació de l'alumnat.

-Potenciar l'autonomia de l'alumnat.

-Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

-Centre contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn.

-Treball cooperatiu dels mestres.

-Treball cooperatiu amb les famílies.

-Fomentar el treball cooperatiu entre l'alumnat.

-Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.

-Avaluació formativa i continuada.

-Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança, respecte.

-Escolta i mirada activa cap a l'alumnat.

-Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

-Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.

-Potenciar la creativitat dels infants.

-Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

-Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi.

-Vincles afectius i positius amb l'alumnat.

-Fonamentació teòrica al darrera.

-Consens entre la comunitat educativa.

-Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

-Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.

-Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa.

-El procés de canvi té importància.

-Materials originals i atractius, motivadors.

-Ha de ser documentada.

-Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.

-Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora.

-Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius.

Per tant, podem dir que l'escola CEIP Son Ferrer acompleix pràcticament tots els ítems o indicadors que vàrem elaborar entre totes. Tots els treballen a l'escola i, d'aquesta manera, podem dir que l'experiència que ens ha contat n'Albert és una vertadera pràctica educativa de qualitat.

Els indicadors que considero que més defineixen l'experiència contada per n'Albert són: aprenentatge significatiu i funcional, parteix dels interessos dels infants; hi ha una fonamentació teòrica; escola oberta a l'entorn ja que surten al barri, surten al carrer a millorar a participar en el context i com a ciutadans, és a dir, surten de l'escola a actuar com agents actius; implicació i compromís educatiu, és fonamental que hi hagi un consens, un acord perquè sense compromís i sense implicació difícilment funcionarà la proposta, a més, no pot esser que la innovació depengui d'una sola persona, la decisió d'innovar ha d'estar molt consensuada i compartida tal i com va explicar n'Albert; currículum obert i flexible, el currículum va molt més enllà d'un projecte instructiu; la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió; el agrupaments i horaris flexibles (agrupaments reduïts); i, per últim, un altre indicador de l'experiència de n'Albert que penso que és cabdal és el de l'avaluació formativa i continuada. 

Amb quines sabates vàrem sortir de la conferència de n'Albert? (metàfora) Per què?

-Sense sabates: descalça. Perquè n'Albert ens ha mostrar una escola oberta, que dóna peu a diverses possibilitats, on tots som iguals i ens podem enriquir els uns dels altres amb les nostres semblances i les nostres diferències.  

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Justificació: he reflexonat sobre tota l'experiència contada per n'Albert i, per tant, això ha suposat reflexionar sobre una actuació professional de qualitat. A més, a partir de tota la informació recollida en la conferència, he extret les meves pròpies conclusions relacionant aquesta experiència amb altres experiències viscudes.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: després d'analitzar i reflexionar sobre la qualitat educativa de l'escola CEIP Son Ferrer i de comprovar que acompleix tots els indicadors d'una bona pràctica, es pot dir que es tracta d'una escola de qualitat, que lluita pels seus ideals i que dur a terme vertaderes bones pràctiques de les que els infants treuen un gran profit.

MÒDUL 4: LA INNOVACIÓ DOCENT

CLASSE 22/05/2014: REFLEXIÓ I INNOVACIÓ

*Conte Los monos.

No ens atrevim a demanar per què les coses es fan així? Per què sempre s'han fet així?!

Plantejar possibilitat de canvi. El que sempre hagi estat així no té per què seguir-ho sent si no funciona (aplicació a l'escola, proposar canvis positius necessaris). Per què les coses s'estan fent així a n'aquesta escola? Què puc fer per millorar-ho?

*Què és una innovació?

Dibuix irònic: “Jo no puc deixar d'innovar, som un professor innovador”. I només ha introduït les noves tecnologies (pensant que fa un canvi d'innovació) però la seva manera d'ensenyar segueix sent tradicional (1+1, 2+2, etc.).

*Alguns apunts sobre la innovació...

“La innovació no és qüestió de diners, es qúestió de persones”, Steve Jobs. Hem de ser conscients. La innovació implica equips engrescats, equips que cerquen camins alternatius, i no tenir molts diners. Una innovació només lligada a dobers té molt poc sentit.

Exemple: forta inversió en pissarres digitals o netbooks inútils que no suposen cap vertadera innovació (fan el mateix lo que fent servir aquest recurs).

Etapes del procés d'innovació:

1.Descongelar: fer perdre força a les antigues actituds, valors o comportaments.

2.Canviar: desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments.

3.Recongelar: estabilitzar el canvi mitjançant mesures normatives, culturals o d'estructura organitzativa.

“Font Tejada, J. (2010): Resistencias y facilitadores de la innovación, presentació UAB”.

“Si nosaltres creim en l'aprenentatge cooperatiu, no posaré deures individuals” Carme Pinya.

“Fases de la innovación”:

Resultats:

-aprenentatge de l'estudiant

-capacitat organitzativa

Al voltant de tots aquests resultats, trobam la iniciació, la implementació, la institucionalització.

Si no organitzam el centre perquè pugui funcionar tal i com ens proposam no funcionarà. Cal tenir uns criteris organitzatius i s'ha de pensar en la totalitat del centre per tal que funcioni.

Tipus d'innovacions: podem diferenciar entre internes i externes.

• Origen:

-Innovacions internes: originades i promogudes des de dins de les institucions.

-Innovacions externes: promogudes per instàncies més o manco externes: administració.

Al final, no sempre lo que ve de defora és dolent. Sinó que ho hem d'interpretar. Que no ens agrada pel partit polític del que provés la mesura o la innovació no hi ha el per què rebutjar-ho. Quina és la part positiva (tenir en compte).

• Forma de treball:

-Innovació planificada: seguim un pla preestablert.

-Innovació evolutiva: desenvolupam la innovació segons anem aprenent.

Obstacles i resistències:

-Dels individus: la resistència a allò desconegut; la primacia, és a dir, la forma com aprenem a resoldre un conflicte, a enfrontar-nos a una situació.

-Dels grups: mantenir seguretat i identitat de grup, por a perdre estatus, relacions interpersonals, inestabilitat de l'equip, manca de liderat o liderat inadequat.

-Del procés: contrarellotge, objectius no clars, no hi ha avaluació del procés, desconexió teoria i pràctica.

Exemple:

“Els meus infants en acabar 5 anys han de saber contar fins a X número. Llavors, si no complesc aquest objectiu...”

-Del sistema educatiu: aïllament, manca de recolzament institucional, normativa inflexible.

Aquelles que ens venen donades i que no es poden canviar.

-Del sistema social: crisis de valors, crisis econòmica, tradicionalisme.

Exemple tradicionalisme: pare o mare que diu de tot perquè el seu fill (nin) va amb les ungles pintades (ha estat al racó de perruqueria, per exemple). Això ho hem de tenir molt present a l'escola. Explicació al pare: l'infant en aquell moment era lliure, ell ha decidit pintar-se les ungles. No ha estat imposició de la mestra.

Gran pes de la societat, presió social: per què un nin (home) no es pot pintar les ungles? Per què han de tenir deures? (pares enfadats perquè opinen que els infants han de fer feina, pares tradicionals).

*Història de l'elefant.

1.Ens equivocarem, segur. Pot ser que alguna de les nostres propostes no funcioni, però això no vol dir que no siguem capaços de tornar-ho a provar, de tornar-ho a enllestir.

2. “No puc”, “És massa petit”, etc. Sempre hem de creure capaços als infants i ens hem de creure capaços a nosaltres. Capaços de provar, d'innovar, etc.

Hi ha possibilitat de canvi i sempre ho hem de tenir en compte.

►Què és una innovació docent? Definició, característiques, entrebancs, etc.

La innovació docent és la traducció pràctica de les idees en nous sistemes i interaccions socials, amb l'objectiu d'introduir i actualitzar contínuament millores en el procés d'aprenentatge dels alumnes i en la qualitat de la docència, contribuïnt d'aquesta manera al canvi cultural.

-En paraules de Carbonell (2002;11-12), podem dir que la innovació docent “són un conjunt d''idees, processos i estratègies, més o menys sistematitzats, mitjançant els quals s'intenta introduir i provocar canvis en les pràctiques educatives vigents”. D'acord amb aquest autor, la innovació no és una activitat puntual sinó un procés. Estic completament d'acord amb la seva concepció: la innovació ha de ser un trajecte que contempli la vida a l'aula, l'organització dels centres, la dinàmica de la comunitat educativa i la cultura professional del professorat.

D'acord amb Carbonell (2002;11-12): “l'objectiu de la innovació docent és alterar la realitat vigent, modificant concepcions i actituds, alterant mètodes i intervencions o millorant i transformant, segons els casos, els processos d'ensenyament-aprenentatge”.

Per tant, la innovació ve associada al canvi i té un component ideològic, cognitiu, ètic i afectiu.

-Segons Imbernón (1996; 64): “la innovació educativa es l'actitud i el procés d'indagació de noves idees, propostes i aportacions, dutes a terme de manera col·lectiva, per la solució de situacions problemàtiques de la pràctica, la qual cosa comportarà un canvi en els contextos i en la pràctica institucional de l'educació”.

-Segons Estebaranz (2000; capítol 8): “les innovacions requereixen d'un referent teòric que esl serveixi de base”.

“Qualsevol tipus d'innovació requereix d'un component crític que li aporti energia i capacitat d'implementació”.

“Innovar no és només fer coses distintes”.

“Innovar no és estar sempre canviant”.

“La innovació ha de comportar canvis en les coses i canvis en les persones i en la pròpia institució”.

“No hi ha innovació possible sense formació. I més que formació general és necessària la formació específica per dur a terme aquesta innovació”.

“Lo desitjable seria que tota proposta d'innovació comporti sempre una proposta paral·lela de formació per la innovació”.

-D'acord amb Escudero (1988; 86): “innovació docent significa una lluita contra la realitat tal i com és, contra el que és mecànic, rutinari i usual, contra la força dels fets i el pes de la inèrcia”.

“Suposa una aposta col·lectivament construïda com desitjable, per la imaginació creadora, per la transformació del que és existent”.

“Innovació equival, ha d'equivaler, a un determinat clima en tot sistema educatiu que, des de l'Administració als professors i alumnes, propini la disposició d'indagar, descobrir, reflexionar, criticar...canviar”.

Per tant, per Escudero parlar d'innovació educativa o docent significa referir-se a projectes socioeducatius de transformació de les nostres idees i pràctiques educatives en una direcció social i ideològicament legítima i que aquesta transformació mereixi ser analitzada d'acord amb criteris d'eficàcia, funcionalitat, qualitat, justícia i llibertat social.

La innovació docent és un fenòmen complex, imprecís, on convergeixen diverses interpretacions i perspectives. No tothom té la mateixa concepció. En el sistema educatiu intervenen diferents actors (pares, investigadors, mestres, alumnes, administradors, entre d'altres) que d'una manera o altra s'han de tenir en compte quan es parla sobre innovació docent.

Des del meu punt de vista, tot procés d'innovació és de negociació, poder i conflicte, L'escola, com espai organitzatiu amb uns trets propis, constitueix un context cultural que pot exercir una gran influència sobre els processos d'innovació. Per tal de canviar, de poder millorar, s'ha de tenir una idea clara del que s'és (diagnòstic), del que es té (potència) i del que es vol aconseguir (projecte). Qualsevol innovació a l'escola serà acomodada, acceptada i redefinida a la realitat de cada escola.

Qualsevol innovació introdueix novetats que provoquen canvis; aquests canvis poden ser dràstics o progressius; de qualsevol manera, el canvi sempre millora el que s'ha canviat, és a dir, la innovació sempre serveix per millorar alguna cosa. Considero que la innovació és un aspecte imprescindible en els processos de desenvolupament i millora de la qualitat de qualsevol organització ja que permet corregir carències o debilitats o bé remarcar potencialitats.

Podem dir que tota innovació docent parteix d'un passat, pretén millorar la realitat actual, per tal de projectar-la cap al futur. A més, introdueix novetats que provoquen canvis. Per tant, la innovació s'entén com un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, insitucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació i col·laboració. La innovació ha de permetre obtenir el mateix resultat que s'obtenia sense innovació però emprant menys esforç o bé el mateix esforç però millor resultat.

En definitiva, qualsevol canvi educatiu és un procés de lluita amb les múltiples realitats de les persones que participen en la posada en pràctica d'aquest. Per tant, són els docents els que interpreten el canvi, clarifiquen personalment, prenen decisions sobre aquest i ho converteixen en ensenyança. Penso que és molt necessari posar de la nostra part com a futures mestres.

*Competències treballades:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.1.Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura i 1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Justificació: per elaborar aquesta entrada al bloc he consultat altres fons i recursos existents sobre el tema de la innovació docent i, a més, penso que reflexionar sobre la innovació docent implica reflexionar sobre aspectes que defineixen una bona actuació professional.

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.2.Identifica les pròpies creences i concepcions.

Justificació: amb la informació i les reflexions presentades en aquesta entrada s'identifiquen clarament les meves creences i concepcions.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: analitzar i reflexionar sobre la innovació docent m'ha permès identificar bones pràctiques i un altre ítem imprescindible que requereix tota bona pràctica docent (innovació). 

SEMINARI III: ESBORRANY DOCUMENTAL DEFINITIU

*Segona modificació i versió definitiva entregada.

Nombre de vídeos: 3 filmacions (entrevista a Maite Sbert sobre el projecte Filosofia 3/18, sessió de Filosofia 3/18 infants de 4 anys i sessió de Filosofia 3/18 amb infants de 4rt d'Educació Primària).

Temàtica:

Realitzaré el documental individualment ja que estic realitzant el Treball de Fi de Grau i aprofitaré la tasca que estic fent pel treball relacionant ambdues assignatures. Faig el treball sobre el projecte de Filosofia 3/18. El treball que he realitzat aquests dies ha estat el de la gravació dels vídeos. El documental, finalment, després de moltes modificacions, he decidit que girarà entorn d'una entrevista sobre el projecte Filosofia 3/18 que he tingut el plaer de fer a na Maite Sbert. A més, he realitzat gravacions a dues escoles de dues sessions de Filosofia: una sessió de Filosofia 3/18 amb infants de 4 anys de l'escola CEIP Badies i una sessió se Filosofia 3/18 amb infants d'Educació Primària (4rt curs) de l'escola CEIP Bartomeu Ordines. Per tant, el montatge del meu documental el duré a terme fent servir les gravacions comentades (la de l'entrevista a na Maite Sbert, mestra d'Educació Primària i especialista en Filosofia 3/18, la de la sessió de 4 anys i la de la sessió de 4rt).

He pensat elaborar el documental sobre Filosofia 3/18 i així també em servirà per adjuntar-ho al document del treball.

Esborrany:

El meu primer disseny del documental és el següent:

*Primer de tot, realitzaré les gravacions.

*Finalitat/objectius:

-Conèixer el projecte Filosofia 3/18 i la seva aplicació a l'escola.

-Oferir una visió general del projecte i del seu esperit.

-Donar una visió de com és una sessió de Filosofia 3/18 (sessió d'Educació Infantil i sessió d'Educació Primària).

-Saber què aporta el projecte als docents.

-Saber què aporta treballar d'acord amb les habilitats de pensament als infants (beneficis).

-Recollir possibles propostes de millora sobre la situació actual del projecte.

-Recollir els consells i les aportacions de na Maite Sbert.

-Identificar les condicions necessàries per dur a terme una sessió de Filosofia 3/18.

Recursos:

Per a l'elaboració del documental necessitaré:

-El guió de les entrevistes del Treball de Fi de Grau.

-Càmara de vídeo, “tablet”, “mòvil”... per a la gravació.

-Programa per al muntatge del documental.

Nombre de sessions:

-Sessió 1: gravació sessions de Filosofia.

-Sessió 2: gravació sessions de Filosofia.

-Sessió 3: gravació Maite Sbert.

-Sessió 4: observació i anàlisi dels enregistraments.

-Sessió 5: muntatge del documental a través del programa seleccionat.

-Sessió 6: acabar muntatge documental.

-Sessió 7: Observació i anàlisi muntatge documental i realització de les respectives correccions que es considerin necessàries.

*Competències treballades:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.1.Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura i 1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació.

Justificació: per a l'elaboració del documental he realitzat una recerca i he accedit a recursos existents al meu abast (la xarxa, bibliografia necessària sobre el tema, consulta amb experts en el tema, etc.). A més, he compartit converses amb persones expertes en el tema les quals m'han aportat moltíssima informació de gran qualitat educativa i penso que això m'ha suposat una millora en la meva formació com a mestra.

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.

Justificació: Amb l'elaboració de l'esborrany del documental he marcat els objectius que em proposo amb la realització d'aquesta tasca (què vull aconseguir).

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: penso que el tema que he seleccionat pel meu documental hem permetrà identificar bones pràctiques i comparar-les entre elles (sessions de Filosofia i entrevista a Maite Sbert).

CONFERÈNCIA DE NA MAITE SBERT: MIRALLS

L'ART ÉS UNA IL·LUSIÓ NECESSÀRIA (Joan Brossa)

*Maite Sbert (primer treballava a un banc, mestra d'Educació Primària jubilada i estudiant de la carrera d'Història de l'Art). Ha treballat molts anys amb na MªBel Pomar.

Na Maite és paradigma de la docent completa. “Tothom hauria de tenir una profe com ella almenys un cop en la seva vida” (paraules de na MªBel Pomar Fiol).

Importància del valor que na Maite dóna a l'escolta dels alumnes. Escoltar el que els infants diuen (permet millorar la nostra pràctica com a docents).

Ens ha parlat d'aquelles reflexions que ha anat fent la mestra durant la seva trajectòria.

“Qui em va ensenyar el valor d'escoltar als infants va ser un nin”. Infant assegut a terra mirava i apuntava al seu quadern. Observava un caragol. Frase impactant que li va fer rumiar molt i adonar-se de la importància de l'escolta als alumnes.

Títol “power point” presentat per na Maite: “Miralls”.

Per què miralls? Miralls n'hi ha de diversos tipus (n'hi ha que deformen la realitat, que es poden penetrar, miralls líquids, miralls que mostren altres mons, miralls màgics, etc.). Pot ser entrant en el món dels miralls entendrem un poc més el nostre.

El mirall és un objecte màgic pel qual la humanitat sempre s'ha sentit atret (hi són des de l'antiguitat). Per exemple, per Sócrates el mirall era el gran creador perquè reflecteix tot el món que l'envolta, igual que Séneca (recomanaven als seus deixebles que en portassin sempre). En el sentit oposat trobam a Plató, el mirall és el gran enganador per ell. Sempre trobarem aquestes dualitats.

El mirall és un objecte potent que ens fa gaudir als que som vident (els que hi veiem).

Referència a un capítol d'un llibre: “El alma como sombra i como reflejo”. Els primitius consideraven que la seva ombra era una cosa existent i independent de l'humà (si algú feia mal a l'ombra o reflex el propietari també en surt perjudicat). Hi havia la creença que a l'interior de les superfícies líquides hi habiten esperits. Sempre el món dels reflexos serà fascinant (al llarg de la història ha deixat petjada). Els miralls venen de Pèrsia i es feien servir per endevinar. Existeixen miralls de diversos materials.

El mirall retorna la nostra imatge exterior i també alhora la nostra imatge interior.

Relació Verge Maria amb la Madrastra de na Blancaneus (les dues tenien un mirall que tot ho sabia).

En resum, el mirall és un objecte potent. En el cas de la nostra tasca, escola, família i entorn són els tres miralls d'un calidoscopi, d'aquest intercanvi d'imatges del calidoscopi sorgeix la nostra personalitat. Sorgeixen personalitats canviats. Mai som els mateixos.Tenir en compte tot el que la nostra personalitat és capaç de fer. Segons on hem nascut som d'una manera o d'un altre determina molt (la vestimenta, com miram...).

Cal demanar-se en quins miralls ens miram? Quins miralls ens ofereix la societat?

La mestra afirma que, quan ella era petita, hi havia uns miralls molt marcats (llibre: “Vidas Ilustres”, era un referent molt important, vides exemplars, havies d'arribar a semblar-ti, un altre la família (semblar-se a la família era tot un honor, un altre mirall). Cal considerar la permanència i la durabilitat de les coses (matrimoni, se lavadora, etc. eren coses per tota la vida, avui en dia això ha canviat). Existeixen diversos models famíliars en la societat actual. Societat de la informació en canvi constant, globalitzada econòmicament parlant. Aquesta globalització afecta a tothom però no integra a tothom. No beneficia a tots. El nostre repte com a docents i persones, és arribar a ser persones flexibles, capaces a estar disposades a viure situacions diverses. El repte de l'escola és el de crear persones flexibles. Aprendre a ser millors per ser millors persones (per entendre el que em passa, el que passa als altres i poder actuar). Hi ha dues habilitats essencials que són dos miralls els quals no sempre han estat valorats sinó que obviats: mirar i escoltar. Els infants es miren. Hem d'aprendre com a mestres a mirar i escoltar. Quan els infants es miren podem retonar moltes imatges, què esperen de noltros?Esperen el retorn d'una imatge positiva d'ells (esperen que els hi retornem, per això, és tan important la nostra mirada). Un mestre afecta a l'eternitat, mai se sap on acaba la seva influència.

Això és un gran poder. Per això, hem d'aprendre a mirar, a oferir miralls, transmetre confiança...

Hem de ser aquell mirall que retorna la imatge que l'alumna desitja. Però també hem d'ensenyar a que vegin el seu reflex real (com són realment). Els hi hem d'ajudar.

Hem de canviar sovint d'estratègia perquè una mateixa no serveix. No serveix la mateixa per tot ni sempre. Hem d'aprendre a mirar als nostres alumnes amb intenció. Volguent mirar-los, encara que això no és fàcil. Per una banda, hem d'aprendre noltros mateixos a mirar i a escoltar. I per altra, hem d'ensenyar als alumnes a mirar i a escoltar. Ensenyar a ser empàtics, a posar-se en el lloc de l'altre. Explicar als alumnes que em d'aprendre a mirar i escoltar i que ho hem de fer entre tots.

Com notaré les marques que la virtud va fent en el seu rostre? Quins són els indicadors de progrés? Si escoltam i miram bé hem d'aprendre a trobar amb els alumnes els indicadors de progrés.

Per això, podem fer servir els miralls líquids. Proporcionar als alumnes espontaneïtat, llibertat perquè ells puguin anar trobant tot allò que no està programat però que existeix i és profitós. Importància del treball de les habilitats de pensament, per entendre, prendre decisions entre tots. Els hem d'ensenyar a treballar la paciència i cultivar el silenci i la soledat.

Hi hauria d'haver una assignatura que es digués silenci i un altra soledat. Necessitam silenci i viure i disfrutar de la soledat, per tal de ser cadascú com és (perquè cadascú pugui ser). Sempre compartint amb la resta. Com deia Ramón i Cajal, noltros som escultors del nostre propi cervell.

Un altre mirall que els podem oferir a part de l'esperit crític, el silenci, la soledat... una altra cosa que els podem oferir són els interrogants (són el millor mirall). Què esperen els nostre alumnes de noltros? Mirada de confiança, tranquila i interrogadora. Els interrogants, aprendre a fer preguntes suposa vertaders reptes. Les grans preguntes, les preguntes importants són aquelles que te fan canviar, de vida i de pràctica. Solen ser preguntes senzilles.

EXEMPLES DE PREGUNTES IMPORTANTS:

-Canviar aigua de la peixera: canviava jo l'aigua de la peixera (suposava 15 min i anàvem tots junts). Una mestra (Xesca Pollença) és teva se peixera? No. I per què la canvies tu s'aigua? Des de llavors, canviaren l'aigua els mateixos alumnes (encara que fos un merder i es trigués el temps que es trigués). Des de llavors, a la meva aula són els mateixos els qui la gestionen (tasques d'aula).

-Perquè els infants vegin escriptura tenim cartells a l'aula que posen cadira, finestra, taula, porta, etc. Això va bé? I vos pensas que sin el cartel de puerta, sus alumnos no van a saber por donde salir? Aquesta pregunta també em va canviar (fer les coses amb sentit). Des d'ençà, em plantejo molt les coses, han de tenir un sentit un per què.

-Pregunta germana: Cati Sbert (sempre m'ha anat endavant). Se meva germana Ed. Infantil li vaig demanar ajuda jo m'havia tocat primer cicle (primer curs). Tu esperes que callin? Que facin silenci? Doncs, oblidete'n. Si tu no calles i escoltes, ells no faran silenci. Em va ajudar a aprendre a fixar-me molt en els infants, a escoltar-los de veritat.

-Un altre: en un seminari. Una mestra diu ja estic farta, sempre em de partir dels interessos dels alumnes, i si li provocam la curiositat? Val més provocar la curiositat. És una cosa que podem transmetre als alumnes i els hi queda. Mantenir la curiositat de per vida.

Quines són les preguntes senzilles, però que ens han fet canviar les nostres vides? Quines són aquelles preguntes que ens farien canviar la nostra concepció com a docents?

Totes les preguntes són iguals? Una: hi ha preguntes fàcils, preguntes difícils i preguntes molt difícils. Vàrem acabar: preguntes personals, preguntes que per contestar-les has de saber alguna cosa, preguntes que has de cercar informació, preguntes que necessites fer hipòtesis, etc. El mirall de les preguntes és tot un repte. Em d'aprendre a oferir miralls que generin interrogants. Proposo oferir el mirall de l'art. La literatura també està plena de miralls (no només l'art).

He triat el mirall en la història de l'art. He fet una selecció d'imatges d'al llarg de la història de l'art, que poden generar preguntes o bé qüestions que ens serveixen en la nostra pràctica educativa.

La pedagogia ens oferirà una visió molt fragmentada de la realitat, hem de veure la realitat des d'altres àrees de coneixement.

Què consider important en la meva professió?

Mirall líquid: pens que veure i sentir és fàcil. Aprendre a mirar i aprendre a escoltar és una qüestió d'entrenament. Aprendre a mirar i escoltar sense esperar res i a la vegada estar a l'aguait de tot és un procés. Però aprendre a treballar i a crèixer amb allò que mires i amb allò que escoltes es necessita veure i sentir amb el cor, amb l'ànima.

Si nosaltres volem tenir persones que es reconeguin que aprenguin a mirar, que ens retornin imatges positives, capaços de gestionar les coses que passen a l'aula i se sentin compresos, no queda més que aprendre a estimar. Necessitat de trobar a tots els nostres alumnes, necessitat de trobar en ells allò que ens commou. És difícil aprendre a estimar a tots i cada un d'ells, no ens sentim igual d'atrets per tots, no són iguals. Els hem d'aprendre a estimar a tots per igual.

Llibre recomanat d'Eduardo Galeano (“Espejos”, és la història de la humanitat). Comença amb el fragment en que na Maite acaba la xerrada).

*SELECCIÓ D'OBRES D'ART I RELACIONAR-LES AMB ASPECTES DE LA PRÀCTICA EDUCATIVA QUOTIDIANA. IDENTIFICAR QUINES SÓN LES PREGUNTES QUE T'HAN FET CANVIAR LA VIDA:

1. Salvador Dalí: “Los relojes blandos” o conegut també per “La persistencia de la memoria”.

*Relació amb la pràctica educativa: el quadre em porta a reflexionar sobre la gestió dels temps a l'escola i a la nostra societat en general.

La concepció lineal del temps és pròpia de les societats occidentals, on el temps té una vivència clara i objectiva (és a dir, està marcat per intervals de temps exactament regulars: minuts, hores, dies, mesos, anys, etc.) i on tot té un inici i un final. Es diferencia de la concepció cíclica, pròpia de les societats orientals o d’alguns països llatinoamericans en què el pas del temps no té la mateixa transcendència; es tracta de societats que creuen en la reencarnació i per les quals tot allò que no es faci avui es podrà fer en qualsevol altra vida.

En una societat com la nostra, obsessionada amb la puntualitat, en la que tot el que fem gira al voltant del rellotge i en què s'equiparen els conceptes de temps i diners (una mostra d'això són les diferents expressions que sovint fem servir: "s'estalvia temps", "es gasta temps", "el temps són diners") és on realment prèn importància el concepte de gestió del temps. 
La gestió del temps és important per tothom. El temps és un recurs imprescindible per a qualsevol activitat. Degut que tots disposem d'aquest mateix recurs, administrar-lo de forma eficaç ens permet optimitzar el rendiment i assolir millors resultats amb menys esforç. Una inadequada gestió del temps, a més de tenir conseqüències negatives en l'àmbit professional o escolar, té importants repercussions en l'entorn personal, familiar i social. 

Sovint, es relaciona la gestió del temps a l'escola amb la planificació, els horaris i els calendaris, però rarament es té en compte què cal conèixer o considerar per dur a terme aquesta planificació o per marcar uns horaris.  En la planificació de les tasques escolars és important considerar que el temps que es necessitarà per  realitzar-les no serà el mateix per a tothom, doncs aquest dependrà dels recursos propis de cada alumne i de l'estratègia seleccionada. El quadre em fa reflexionar sobre tots aquests aspectes els quals tenen un gran per a l'escola. 

La gestió del temps es pot aprendre i, per tant, s’hauria d’ensenyar a l’escola, sobretot als adolescents, que són els que d’una forma més imminent pateixen les conseqüències d’una mala gestió o planificació del temps. Per arribar a aquest punt és necessari, però, que tots els que estan implicats en el tema (organismes, pares i educadors) en prenguin consciència.

2. Joaquín Sorolla: “Niños en la playa”.

*Relació amb la pràctica educativa: l'obra d'aquest artista em fa reflexionar sobre l'experimentació, la necessitat d'investigar, la curiositat per part dels infants, la seva inocència i la llibertat.

Els infants experimenten, necessiten descobrir el món a la seva manera. Hi ha una tendència per parts dels educadors a fer-los experimentar com i quan volem. El quadre m'ha fet pensar molt en aquest aspecte: és fonamental i imprescindible donar llibertat als infants per explorar i investigar d'acord amb la seva voluntad. Sempre hem d'estar oberts davant les seves necessitats. Els hem de deixar descobrir el perill ja que, des del meu punt de vista, és la millor manera d'aprendre (tots aprenem de l'error). Cal incentivar, com a mestres, aquestes ganes de cercar dels infants i motivar-los. Animem-los a ser curiosos, a investigar, a experimentar... tant com vulguin, perquè sempre estarem fent-los crèixer amb interès, motivació i ganes de fer coses, ganes de resoldre problemes i de lluitar fins al final per allò que considerin important. No els hem de tallar les ales. Sí que és cert que sempre tenim el factor temps en contra, però podem trobar moments per deixar-los experimentar i explorar i que gaudeixin fent-ho. Penso que és un quadre que es relaciona perfectament amb aquests conceptes i que convida a reflexionar-hi molt.

Com a mestres, penso que mai hem d'oblidar l'educació sensorial (a través dels sentits), sempre ha de marcar la nostra manera de fer (metodologia) i hem de deixar que els nostres infants manipul·lin, experimentin, prenin consciència del seu propi cos i que es diverteixin aprenent, tal com es veu a l'obra de Sorolla.

3. Michelangelo Merisi da Caravaggio: “Narciso”.

*Relació amb la pràctica educativa: aquesta pintura m'ha fet reflexionar sobre la pròpia concepció que tenc sobre mi mateixa. Com som com a mestre? Què vol dir ser un bon mestre? Ho som? És un quadre que et porta a reflexionar sobre la pròpia consciència, el que penses de tu mateix, com te sents, quina és la concepció que tens sobre tu mateix, com vaig canviant, etc.

Per tant, és un quadre que em recorda un requisit fonamental per qualsevol mestre/a: la pròpia consciènciació. Saber reconèixer els propis errors per poder millorar. Conèixer les nostres capacitats, en què som bons i en què no, com podem millorar la nostra tasca, saber els nostres limits. Des del meu punt de vista, tot això són requisits imprescindibles que ha de complir tot mestre/a per tal d'aconseguir una educació de vertadera qualitat. Si el mestre/a això no ho té clar, llavors no serà ni la meitat de competent en la seva tasca i practica docent. En el quadre, l'home contempla el seu reflex en l'aigua. Nosaltres també, com a mestres, hem d'aprendre a contemplar-nos, a observar-nos, a conèixer-nos tal i com som, saber quines són les nostres virtuds i què és el que no se'ns dóna bé per tal de poder millorar la nostra pràctica.

Preguntes que m'han fet canviar la vida:

-Una de les preguntes que em va fer canviar la vida se'm va plantejar en un seminari de l'any passat d'una de les assignatures dels estudis de Grau d'Educació Infantil que estic cursant. El professor de l'assignatura ens va plantejar una pregunta que em va fer reflexionar molt i em va fer canviar la meva pròpia concepció: “cómo se describiría a sí mismo si no pudiera usar ninguna etiqueta como, por ejemplo, su profesión, títulos académicos, estatus económico, religión o intereses?”.

Aquesta pregunta em va ajudar a adonar-me que la majoría de les etiquetes són només un simple nom que ens ajuda a identificar i categoritzar alguna cosa. Les etiquetes no poden definir per complet una persona, ni el seu potencial, ni el seu futur i aquesta pregunta em va fer obrir els ulls. Des de llavors, vaig comprendre vertaderament que sense jutjar ni etiquetar, obrint les nostres ments, podem entendre completament als altres, conectar-nos i, a més, crèixer durant aquest procés.

-Un altra pregunta que em va fer canviar la vida va ser plantejada per la meva tutora de la carrera quan vaig iniciar els estudis de magisteri. En una de les primeres tutories em va fer omplir un qüestionari. Jo sempre li havia dit que era una estudiant molt exigent amb mi mateixa i estava molt preocupada de cara als estudis de magisteri, ja que la Universitat se'm presentava com un nou món després de l'Institut de Secundària. Hi va haver una pregunta en aquell qüestionari que em va afectar molt personalment: si no poguessis recordar tot el que has estudiat (abans d'arribar a la Universitat), què t'agradaria començar aprendre o estudiar avui?. És una pregunta que em va fer despertar i comprendre realment el motiu pel qual he elegit formar-me com a mestre/a. Em va fer pensar en el que jo m'agrada realment i el que sempre he somiat. Em va fer pensar que si jo he pogut arribar fins aquí perquè m'ho he proposat és perquè tinc més capacitats de les que em penso i sempre ho he de tenir en compte ja que m'exigeix moltíssim, massa.

*Competències treballades:

-1. És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com la pràctica.

Justificació: gràcies al tema plantejat per na Maite a la conferència he pogut reflexionar sobre aquells aspectes que impliquen una actuació professional de qualitat, a més, a partir d'aquí, he pogut arribar a conclusions contrastant la informació que na Maite ens ha presentat a la conferència amb la meva pròpia concepció i opinió.

-2. Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activiats que observa al centre.

Justificació: a través de les obres d'art seleccionades, identific el que pens, el que crec i quina és la meva concepció sobre el procés d'aprenentatge.

-4. Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: la conferència ens ha convidat a reflexionar sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge, sobre la nostra concepció com a mestres, sobre les bones pràctiques, sobre les actituds que ha de tenir tot mestre marcades per na Maite (actitud d'observació i escolta), etc.