MÒDUL 4: LA INNOVACIÓ DOCENT

CLASSE 22/05/2014: REFLEXIÓ I INNOVACIÓ

*Conte Los monos.

No ens atrevim a demanar per què les coses es fan així? Per què sempre s'han fet així?!

Plantejar possibilitat de canvi. El que sempre hagi estat així no té per què seguir-ho sent si no funciona (aplicació a l'escola, proposar canvis positius necessaris). Per què les coses s'estan fent així a n'aquesta escola? Què puc fer per millorar-ho?

*Què és una innovació?

Dibuix irònic: “Jo no puc deixar d'innovar, som un professor innovador”. I només ha introduït les noves tecnologies (pensant que fa un canvi d'innovació) però la seva manera d'ensenyar segueix sent tradicional (1+1, 2+2, etc.).

*Alguns apunts sobre la innovació...

“La innovació no és qüestió de diners, es qúestió de persones”, Steve Jobs. Hem de ser conscients. La innovació implica equips engrescats, equips que cerquen camins alternatius, i no tenir molts diners. Una innovació només lligada a dobers té molt poc sentit.

Exemple: forta inversió en pissarres digitals o netbooks inútils que no suposen cap vertadera innovació (fan el mateix lo que fent servir aquest recurs).

Etapes del procés d'innovació:

1.Descongelar: fer perdre força a les antigues actituds, valors o comportaments.

2.Canviar: desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments.

3.Recongelar: estabilitzar el canvi mitjançant mesures normatives, culturals o d'estructura organitzativa.

“Font Tejada, J. (2010): Resistencias y facilitadores de la innovación, presentació UAB”.

“Si nosaltres creim en l'aprenentatge cooperatiu, no posaré deures individuals” Carme Pinya.

“Fases de la innovación”:

Resultats:

-aprenentatge de l'estudiant

-capacitat organitzativa

Al voltant de tots aquests resultats, trobam la iniciació, la implementació, la institucionalització.

Si no organitzam el centre perquè pugui funcionar tal i com ens proposam no funcionarà. Cal tenir uns criteris organitzatius i s'ha de pensar en la totalitat del centre per tal que funcioni.

Tipus d'innovacions: podem diferenciar entre internes i externes.

• Origen:

-Innovacions internes: originades i promogudes des de dins de les institucions.

-Innovacions externes: promogudes per instàncies més o manco externes: administració.

Al final, no sempre lo que ve de defora és dolent. Sinó que ho hem d'interpretar. Que no ens agrada pel partit polític del que provés la mesura o la innovació no hi ha el per què rebutjar-ho. Quina és la part positiva (tenir en compte).

• Forma de treball:

-Innovació planificada: seguim un pla preestablert.

-Innovació evolutiva: desenvolupam la innovació segons anem aprenent.

Obstacles i resistències:

-Dels individus: la resistència a allò desconegut; la primacia, és a dir, la forma com aprenem a resoldre un conflicte, a enfrontar-nos a una situació.

-Dels grups: mantenir seguretat i identitat de grup, por a perdre estatus, relacions interpersonals, inestabilitat de l'equip, manca de liderat o liderat inadequat.

-Del procés: contrarellotge, objectius no clars, no hi ha avaluació del procés, desconexió teoria i pràctica.

Exemple:

“Els meus infants en acabar 5 anys han de saber contar fins a X número. Llavors, si no complesc aquest objectiu...”

-Del sistema educatiu: aïllament, manca de recolzament institucional, normativa inflexible.

Aquelles que ens venen donades i que no es poden canviar.

-Del sistema social: crisis de valors, crisis econòmica, tradicionalisme.

Exemple tradicionalisme: pare o mare que diu de tot perquè el seu fill (nin) va amb les ungles pintades (ha estat al racó de perruqueria, per exemple). Això ho hem de tenir molt present a l'escola. Explicació al pare: l'infant en aquell moment era lliure, ell ha decidit pintar-se les ungles. No ha estat imposició de la mestra.

Gran pes de la societat, presió social: per què un nin (home) no es pot pintar les ungles? Per què han de tenir deures? (pares enfadats perquè opinen que els infants han de fer feina, pares tradicionals).

*Història de l'elefant.

1.Ens equivocarem, segur. Pot ser que alguna de les nostres propostes no funcioni, però això no vol dir que no siguem capaços de tornar-ho a provar, de tornar-ho a enllestir.

2. “No puc”, “És massa petit”, etc. Sempre hem de creure capaços als infants i ens hem de creure capaços a nosaltres. Capaços de provar, d'innovar, etc.

Hi ha possibilitat de canvi i sempre ho hem de tenir en compte.

►Què és una innovació docent? Definició, característiques, entrebancs, etc.

La innovació docent és la traducció pràctica de les idees en nous sistemes i interaccions socials, amb l'objectiu d'introduir i actualitzar contínuament millores en el procés d'aprenentatge dels alumnes i en la qualitat de la docència, contribuïnt d'aquesta manera al canvi cultural.

-En paraules de Carbonell (2002;11-12), podem dir que la innovació docent “són un conjunt d''idees, processos i estratègies, més o menys sistematitzats, mitjançant els quals s'intenta introduir i provocar canvis en les pràctiques educatives vigents”. D'acord amb aquest autor, la innovació no és una activitat puntual sinó un procés. Estic completament d'acord amb la seva concepció: la innovació ha de ser un trajecte que contempli la vida a l'aula, l'organització dels centres, la dinàmica de la comunitat educativa i la cultura professional del professorat.

D'acord amb Carbonell (2002;11-12): “l'objectiu de la innovació docent és alterar la realitat vigent, modificant concepcions i actituds, alterant mètodes i intervencions o millorant i transformant, segons els casos, els processos d'ensenyament-aprenentatge”.

Per tant, la innovació ve associada al canvi i té un component ideològic, cognitiu, ètic i afectiu.

-Segons Imbernón (1996; 64): “la innovació educativa es l'actitud i el procés d'indagació de noves idees, propostes i aportacions, dutes a terme de manera col·lectiva, per la solució de situacions problemàtiques de la pràctica, la qual cosa comportarà un canvi en els contextos i en la pràctica institucional de l'educació”.

-Segons Estebaranz (2000; capítol 8): “les innovacions requereixen d'un referent teòric que esl serveixi de base”.

“Qualsevol tipus d'innovació requereix d'un component crític que li aporti energia i capacitat d'implementació”.

“Innovar no és només fer coses distintes”.

“Innovar no és estar sempre canviant”.

“La innovació ha de comportar canvis en les coses i canvis en les persones i en la pròpia institució”.

“No hi ha innovació possible sense formació. I més que formació general és necessària la formació específica per dur a terme aquesta innovació”.

“Lo desitjable seria que tota proposta d'innovació comporti sempre una proposta paral·lela de formació per la innovació”.

-D'acord amb Escudero (1988; 86): “innovació docent significa una lluita contra la realitat tal i com és, contra el que és mecànic, rutinari i usual, contra la força dels fets i el pes de la inèrcia”.

“Suposa una aposta col·lectivament construïda com desitjable, per la imaginació creadora, per la transformació del que és existent”.

“Innovació equival, ha d'equivaler, a un determinat clima en tot sistema educatiu que, des de l'Administració als professors i alumnes, propini la disposició d'indagar, descobrir, reflexionar, criticar...canviar”.

Per tant, per Escudero parlar d'innovació educativa o docent significa referir-se a projectes socioeducatius de transformació de les nostres idees i pràctiques educatives en una direcció social i ideològicament legítima i que aquesta transformació mereixi ser analitzada d'acord amb criteris d'eficàcia, funcionalitat, qualitat, justícia i llibertat social.

La innovació docent és un fenòmen complex, imprecís, on convergeixen diverses interpretacions i perspectives. No tothom té la mateixa concepció. En el sistema educatiu intervenen diferents actors (pares, investigadors, mestres, alumnes, administradors, entre d'altres) que d'una manera o altra s'han de tenir en compte quan es parla sobre innovació docent.

Des del meu punt de vista, tot procés d'innovació és de negociació, poder i conflicte, L'escola, com espai organitzatiu amb uns trets propis, constitueix un context cultural que pot exercir una gran influència sobre els processos d'innovació. Per tal de canviar, de poder millorar, s'ha de tenir una idea clara del que s'és (diagnòstic), del que es té (potència) i del que es vol aconseguir (projecte). Qualsevol innovació a l'escola serà acomodada, acceptada i redefinida a la realitat de cada escola.

Qualsevol innovació introdueix novetats que provoquen canvis; aquests canvis poden ser dràstics o progressius; de qualsevol manera, el canvi sempre millora el que s'ha canviat, és a dir, la innovació sempre serveix per millorar alguna cosa. Considero que la innovació és un aspecte imprescindible en els processos de desenvolupament i millora de la qualitat de qualsevol organització ja que permet corregir carències o debilitats o bé remarcar potencialitats.

Podem dir que tota innovació docent parteix d'un passat, pretén millorar la realitat actual, per tal de projectar-la cap al futur. A més, introdueix novetats que provoquen canvis. Per tant, la innovació s'entén com un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, insitucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació i col·laboració. La innovació ha de permetre obtenir el mateix resultat que s'obtenia sense innovació però emprant menys esforç o bé el mateix esforç però millor resultat.

En definitiva, qualsevol canvi educatiu és un procés de lluita amb les múltiples realitats de les persones que participen en la posada en pràctica d'aquest. Per tant, són els docents els que interpreten el canvi, clarifiquen personalment, prenen decisions sobre aquest i ho converteixen en ensenyança. Penso que és molt necessari posar de la nostra part com a futures mestres.

*Competències treballades:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.1.Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura i 1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Justificació: per elaborar aquesta entrada al bloc he consultat altres fons i recursos existents sobre el tema de la innovació docent i, a més, penso que reflexionar sobre la innovació docent implica reflexionar sobre aspectes que defineixen una bona actuació professional.

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.2.Identifica les pròpies creences i concepcions.

Justificació: amb la informació i les reflexions presentades en aquesta entrada s'identifiquen clarament les meves creences i concepcions.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: analitzar i reflexionar sobre la innovació docent m'ha permès identificar bones pràctiques i un altre ítem imprescindible que requereix tota bona pràctica docent (innovació).