CONFERÈNCIA ALBERT: APRENENTATGE COOPERATIU I INCLUSIÓ

Conferència Albert: home, mestre d'Educació infantil i cap d'estudis/ psicopedagog escola CEIP Son Ferrer.

Gran passió per l'ensenyament i l'Educació infantil.

Replantejament de diverses qüestions per part de l'equip de mestres.

-No estàvem contents del que estàvem fent.

-Sense les famílies aquesta nova visió és impossible.

2 eixos principals de l'escola Albert: inclusió i aprenentatge cooperatiu.

Gran dificultat per canviar la manera de fer. Anar fent a poc a poc. Es necessita tot un procés.

Vàrem partir de la premisa que la inclusió era la millor opció. A la nostra escola partim de la base que tots els nins han de tenir les mateixes oportunitats d'aprendre.

Oferir moltíssimies alternatives als infants perquè ells puguin aprendre i recollir els fruits dels seus aprenentatges.

Formació per part dels mestres i seminaris.

Ens vàrem decantar per l'aprenentatge cooperatiu. El nostre ideal i la nostra concepció que vam trobar la més imprescindible és l'aprenentatge cooperatiu. Ens ha permès cohesionar el centre, famílies, alumnes, etc.

Si tu no fas cohesió és impossible fer aprenentatge cooperatiu. Ens passam tot el curs fent dinàmiques de cooperació i feim moltes feines junts perquè els infants es coneguin molt, molt.

Dues tipologies d'agrupaments: amics especials i aules germanes.

D'on partim? De la necessitat de cohesionar la vida en el centre, propiciant un clima d'aula i de centre favorable a la cooperació, l'ajuda mútua i la solidaritat,

A la nostra escola:

claustre- alumnat- resta comunitat educativa- (((cohesió)))

És a dir, cohesionam tot el centre en el seu conjunt.

Aprenentatge cooperatiu: es basa en el treball en grup. Nosaltres hem fet agrupaments per parelles. Infantil 4 membres per grup massa.

Els amics especials

Els amics especials: com treballar la cohesió a l'Educació Infantil. Assenten les bases de la convivència i la cooperació.

Sistematització de l'activitat.

Aprendre a compartir l'espai físic, sentiments, etc.

Parelles d'infants: van canviant d'amic especial, ajudar-se, col·laborar, cooperar amb l'altre. Es fa un sorteig amb els noms per mirar quin és el nostre amic especial de la setmana (assamblea, rotllana). Faran tasques conjuntament, compartiran, s'ajudaran, es corregiran, etc. Aprendran a treballar en equip i a aprendre en grup, l'un de l'altre.

L'objectiu dels amics especials és progressar en els aprenentatges ajudant-nos els uns als altres.

Cohesió de grup, treball per parelles.

A 5 anys ja introduïm pràctiques cooperatives en petits grups (4 membres).

Primer es treballa la tasca individualment, després per parelles, després en petit grup (grups de 4).

D'aquesta manera, s'enriqueix la proposta i es tenen diverses perspectives.

S'ajuden i s'enriqueixen les seves propostes múmutament.

Totes ses estructures estan pensades de tal manera que la proposta incial sempre es vagi enriquint.

Aules germanes

La comisió de convivència acorda i presenta en el claustre aquesta nova proposta a principi del curs 2011/2012.

L'agermanament d'aules suposa, per una banda, el treball de manera conjunta de les aules germanes a través d'activitats pactades o programades, però sobretot, es genera un clima d'ajuda mútua.

Sistematització d'activitats que totes les aules germanes han de fer. Una mateixa activitat provoca diferents interpretacions.

*Gran quantitat de beneficis d'agrupar als més grans amb els més petits (s'enriqueixen molt i aprenen molt els uns dels altres).

L'agermanament d'aules té com a objectiu que dues aules comparteixin idees, valors, etc. al llarg del curs.

A l'infant amb necessitats educatives especials se li adjudica un infant que té un tarannà especial per ajudar a aquesta persona.

*Les famílies: la clau de l'èxit.

-Participació en les dinàmiques d'aula.

-Sessions de formació adreçades a les famílies sobre temàtiques d'interès.

-Festes i diades de col·laboració conjunta.

-Projecte Escola competent-famílies competents.

-Reunions de caire organitzatiu i metodològic.

-Proximitat, acompanyament i diàleg.

Molta col·laboració família i escola. Tallers i diverses activitats compartides amb les famílies. La majoria dels pares i mares estan disponibles durant la gran part del curs escolar treballen la temporada d'estiu i estan molt disposats i els encanta venir a l'escola a ajudar i participar.

Ajuden a millorar el funcionament de l'escola i tenen l'oportunitat de veure com és el seu fill/a a l'escola. Els pares tenen l'oportunitat de viure en directe molts aspectes de l'escola que no coneix o que desitja conèixer.

Importància de l'aprenentatge cooperatiu i significatiu.

S'ofereix un calendari d'activitats senzilles per fer amb els seus fills a casa al llarg de la setmana.

Si nosaltres feim treball per competències, i després a casa fan quadernets, fitxes, sumes i restes, etc., això vol dir que les famílies no estan captant la línia del centre. Prendre mesures necessàries. Donar a conèixer a les famílies la concepció del centre i quina és la finalitat i els beneficis que comporta.

Ha servit molt perquè els pares han conegut molts interessos que desconeixien per part dels seus fills/es. Coneixen millor als seus fills/es. Provoca orgull i satisfacció a les famílies veure la tasca que duen a terme els seus fills i com la duen a terme (aprenentatge cooperatiu).

Exemple: diada feim dissabte a l'escola.

Pares i mestres compartim un dissabte junts a l'escola per fer neta i millorar el centre.

Tota aquesta tasca és molt difícil dur-la a terme en segons quin tipus de zones. Zona de pobla-zona turística, etc. Difícil depenent d'on siguis les famílies, del seu sentiment, concepció, etc.

Hi ha molts de mestres que no entenen que tenguis una relació fluïda amb els pares. Des del respecte però comprenent que ambdós els importa el mateix (el seu fill/a).

*Paràmetres organitzatiu d'una escola competencial?

-Organització horària.

Organitzat per tasques no per matèries, prioritzar la figura del tutor/a, suport inclusiu, referent de suport, obert a l'entorn, prioritzant les tasques i les activitats procedimentals, dotant de sentit allò que es fa a l'aula.

-Organització universal dels suports.

Suports distribuïts per cicles, referents de suports, un suport per a tots, un suport centrat en les capacitats, agrupaments heterogenis.

La base de la inclusió és com més diferents millors (tot al contrari del que em viscut nosaltres durant la nostra escolarització). Enriquiment entre infants amb diferents capacitats. Agrupament dels que tenen més capacitats amb els que en tenen menys. Molt positiu educativament. Estudis que demostren que els agrupament heterogenis és la millor estratègia per aprendre.

-Una escola, un entorn: el treball en xarxa.

Projecte de coordinació amb l'IES, coordinació amb l'escoleta, ús de la biblioteca com a espai escolar (biblioteca del barri que ningú fa servir, tots els llibres per nosaltres, els infants poden aprofitar-ho i treure'n profit, i millorar les seves capacitats i prioritzar els seus interessos), projecte de millora de pati, programa d'educació viària, coordinació amb els serveis socials, coordinació d'una plataforma que aglutina totes les entitats dels nuclis.

Tots treballam en xarxa i utilitzam els recursos al màxim. Ells ho han de veure (les famílies). Demostrar-los que els feim servir i ells també li donaran ús.

-Innovació pedagògica.

Formació continuada del professorat, participació en jornades, cursos i congressos, claustres pedagògics, ús de les TIC com a element impulsor de noves metodologies.

Tot això és molt complicat i és un procés molt llarg. Hi ha mestres que funcionen amb aquesta filosofia al 100% i n'hi ha que els costa moltíssim. Hi ha mestres que s'amaguen del cap d'estudis per no haver de fer un suport (saben que no està bé per aquesta escola, és a dir, hi ha mestres que no comparteixen aquesta mateixa concepció d'escola). Necessitat de canviar i crear una escola competencial (el més competent possible).

Intentam implicar tot el claustre. Feim claustres pedagògis (enriquiment entre mestres i enriquiment de l'organització i la línia del centre).

*Inclusió: el mateix dret que tú encara que no tengui les mateixes capacitats. Inclusió implica integrar el suport dins l'aula i estar acostumat a treballar amb un altra persona dins l'aula. Tenir en compte propostes, consideracions de l'altre (una mestra per aula i dos mestres de suport).

Pengen activitats a la web del centre que fan amb els infants.

Infants treballen per projectes. Treballs en grup, recerques d'informació, investigació, debats, etc. L'infant fa una gran tasca de seleccionar, organitzar i preparar la informació que exposa a classe als companys.

*Amb els indicadors del que és una bona pràctica que vam elaborar entre tots: veure de l'experiència que ens ha contat n'Albert quins s'acompleixen i quins no.

Els indicadors que acompleix l'experiència que ens ha contat n'Albert són:

-Interrelació d'àrees, àmbits. Aprenentatge integral.

-Atenció a la diversitat: presència, participació i progrés.

-Temps i espais per a la reflexió.

-Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge.

-Implicació i compromís educatiu.

-Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa.

-Capacitat d'autocrítica.

-Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.

-Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.

-Fomentar la motivació de l'alumnat.

-Potenciar l'autonomia de l'alumnat.

-Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

-Centre contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn.

-Treball cooperatiu dels mestres.

-Treball cooperatiu amb les famílies.

-Fomentar el treball cooperatiu entre l'alumnat.

-Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.

-Avaluació formativa i continuada.

-Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança, respecte.

-Escolta i mirada activa cap a l'alumnat.

-Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

-Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.

-Potenciar la creativitat dels infants.

-Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

-Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi.

-Vincles afectius i positius amb l'alumnat.

-Fonamentació teòrica al darrera.

-Consens entre la comunitat educativa.

-Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

-Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.

-Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa.

-El procés de canvi té importància.

-Materials originals i atractius, motivadors.

-Ha de ser documentada.

-Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.

-Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora.

-Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius.

Per tant, podem dir que l'escola CEIP Son Ferrer acompleix pràcticament tots els ítems o indicadors que vàrem elaborar entre totes. Tots els treballen a l'escola i, d'aquesta manera, podem dir que l'experiència que ens ha contat n'Albert és una vertadera pràctica educativa de qualitat.

Els indicadors que considero que més defineixen l'experiència contada per n'Albert són: aprenentatge significatiu i funcional, parteix dels interessos dels infants; hi ha una fonamentació teòrica; escola oberta a l'entorn ja que surten al barri, surten al carrer a millorar a participar en el context i com a ciutadans, és a dir, surten de l'escola a actuar com agents actius; implicació i compromís educatiu, és fonamental que hi hagi un consens, un acord perquè sense compromís i sense implicació difícilment funcionarà la proposta, a més, no pot esser que la innovació depengui d'una sola persona, la decisió d'innovar ha d'estar molt consensuada i compartida tal i com va explicar n'Albert; currículum obert i flexible, el currículum va molt més enllà d'un projecte instructiu; la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió; el agrupaments i horaris flexibles (agrupaments reduïts); i, per últim, un altre indicador de l'experiència de n'Albert que penso que és cabdal és el de l'avaluació formativa i continuada. 

Amb quines sabates vàrem sortir de la conferència de n'Albert? (metàfora) Per què?

-Sense sabates: descalça. Perquè n'Albert ens ha mostrar una escola oberta, que dóna peu a diverses possibilitats, on tots som iguals i ens podem enriquir els uns dels altres amb les nostres semblances i les nostres diferències.  

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Justificació: he reflexonat sobre tota l'experiència contada per n'Albert i, per tant, això ha suposat reflexionar sobre una actuació professional de qualitat. A més, a partir de tota la informació recollida en la conferència, he extret les meves pròpies conclusions relacionant aquesta experiència amb altres experiències viscudes.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: després d'analitzar i reflexionar sobre la qualitat educativa de l'escola CEIP Son Ferrer i de comprovar que acompleix tots els indicadors d'una bona pràctica, es pot dir que es tracta d'una escola de qualitat, que lluita pels seus ideals i que dur a terme vertaderes bones pràctiques de les que els infants treuen un gran profit.