CONFERÈNCIA DE NA MAITE SBERT: MIRALLS

L'ART ÉS UNA IL·LUSIÓ NECESSÀRIA (Joan Brossa)

*Maite Sbert (primer treballava a un banc, mestra d'Educació Primària jubilada i estudiant de la carrera d'Història de l'Art). Ha treballat molts anys amb na MªBel Pomar.

Na Maite és paradigma de la docent completa. “Tothom hauria de tenir una profe com ella almenys un cop en la seva vida” (paraules de na MªBel Pomar Fiol).

Importància del valor que na Maite dóna a l'escolta dels alumnes. Escoltar el que els infants diuen (permet millorar la nostra pràctica com a docents).

Ens ha parlat d'aquelles reflexions que ha anat fent la mestra durant la seva trajectòria.

“Qui em va ensenyar el valor d'escoltar als infants va ser un nin”. Infant assegut a terra mirava i apuntava al seu quadern. Observava un caragol. Frase impactant que li va fer rumiar molt i adonar-se de la importància de l'escolta als alumnes.

Títol “power point” presentat per na Maite: “Miralls”.

Per què miralls? Miralls n'hi ha de diversos tipus (n'hi ha que deformen la realitat, que es poden penetrar, miralls líquids, miralls que mostren altres mons, miralls màgics, etc.). Pot ser entrant en el món dels miralls entendrem un poc més el nostre.

El mirall és un objecte màgic pel qual la humanitat sempre s'ha sentit atret (hi són des de l'antiguitat). Per exemple, per Sócrates el mirall era el gran creador perquè reflecteix tot el món que l'envolta, igual que Séneca (recomanaven als seus deixebles que en portassin sempre). En el sentit oposat trobam a Plató, el mirall és el gran enganador per ell. Sempre trobarem aquestes dualitats.

El mirall és un objecte potent que ens fa gaudir als que som vident (els que hi veiem).

Referència a un capítol d'un llibre: “El alma como sombra i como reflejo”. Els primitius consideraven que la seva ombra era una cosa existent i independent de l'humà (si algú feia mal a l'ombra o reflex el propietari també en surt perjudicat). Hi havia la creença que a l'interior de les superfícies líquides hi habiten esperits. Sempre el món dels reflexos serà fascinant (al llarg de la història ha deixat petjada). Els miralls venen de Pèrsia i es feien servir per endevinar. Existeixen miralls de diversos materials.

El mirall retorna la nostra imatge exterior i també alhora la nostra imatge interior.

Relació Verge Maria amb la Madrastra de na Blancaneus (les dues tenien un mirall que tot ho sabia).

En resum, el mirall és un objecte potent. En el cas de la nostra tasca, escola, família i entorn són els tres miralls d'un calidoscopi, d'aquest intercanvi d'imatges del calidoscopi sorgeix la nostra personalitat. Sorgeixen personalitats canviats. Mai som els mateixos.Tenir en compte tot el que la nostra personalitat és capaç de fer. Segons on hem nascut som d'una manera o d'un altre determina molt (la vestimenta, com miram...).

Cal demanar-se en quins miralls ens miram? Quins miralls ens ofereix la societat?

La mestra afirma que, quan ella era petita, hi havia uns miralls molt marcats (llibre: “Vidas Ilustres”, era un referent molt important, vides exemplars, havies d'arribar a semblar-ti, un altre la família (semblar-se a la família era tot un honor, un altre mirall). Cal considerar la permanència i la durabilitat de les coses (matrimoni, se lavadora, etc. eren coses per tota la vida, avui en dia això ha canviat). Existeixen diversos models famíliars en la societat actual. Societat de la informació en canvi constant, globalitzada econòmicament parlant. Aquesta globalització afecta a tothom però no integra a tothom. No beneficia a tots. El nostre repte com a docents i persones, és arribar a ser persones flexibles, capaces a estar disposades a viure situacions diverses. El repte de l'escola és el de crear persones flexibles. Aprendre a ser millors per ser millors persones (per entendre el que em passa, el que passa als altres i poder actuar). Hi ha dues habilitats essencials que són dos miralls els quals no sempre han estat valorats sinó que obviats: mirar i escoltar. Els infants es miren. Hem d'aprendre com a mestres a mirar i escoltar. Quan els infants es miren podem retonar moltes imatges, què esperen de noltros?Esperen el retorn d'una imatge positiva d'ells (esperen que els hi retornem, per això, és tan important la nostra mirada). Un mestre afecta a l'eternitat, mai se sap on acaba la seva influència.

Això és un gran poder. Per això, hem d'aprendre a mirar, a oferir miralls, transmetre confiança...

Hem de ser aquell mirall que retorna la imatge que l'alumna desitja. Però també hem d'ensenyar a que vegin el seu reflex real (com són realment). Els hi hem d'ajudar.

Hem de canviar sovint d'estratègia perquè una mateixa no serveix. No serveix la mateixa per tot ni sempre. Hem d'aprendre a mirar als nostres alumnes amb intenció. Volguent mirar-los, encara que això no és fàcil. Per una banda, hem d'aprendre noltros mateixos a mirar i a escoltar. I per altra, hem d'ensenyar als alumnes a mirar i a escoltar. Ensenyar a ser empàtics, a posar-se en el lloc de l'altre. Explicar als alumnes que em d'aprendre a mirar i escoltar i que ho hem de fer entre tots.

Com notaré les marques que la virtud va fent en el seu rostre? Quins són els indicadors de progrés? Si escoltam i miram bé hem d'aprendre a trobar amb els alumnes els indicadors de progrés.

Per això, podem fer servir els miralls líquids. Proporcionar als alumnes espontaneïtat, llibertat perquè ells puguin anar trobant tot allò que no està programat però que existeix i és profitós. Importància del treball de les habilitats de pensament, per entendre, prendre decisions entre tots. Els hem d'ensenyar a treballar la paciència i cultivar el silenci i la soledat.

Hi hauria d'haver una assignatura que es digués silenci i un altra soledat. Necessitam silenci i viure i disfrutar de la soledat, per tal de ser cadascú com és (perquè cadascú pugui ser). Sempre compartint amb la resta. Com deia Ramón i Cajal, noltros som escultors del nostre propi cervell.

Un altre mirall que els podem oferir a part de l'esperit crític, el silenci, la soledat... una altra cosa que els podem oferir són els interrogants (són el millor mirall). Què esperen els nostre alumnes de noltros? Mirada de confiança, tranquila i interrogadora. Els interrogants, aprendre a fer preguntes suposa vertaders reptes. Les grans preguntes, les preguntes importants són aquelles que te fan canviar, de vida i de pràctica. Solen ser preguntes senzilles.

EXEMPLES DE PREGUNTES IMPORTANTS:

-Canviar aigua de la peixera: canviava jo l'aigua de la peixera (suposava 15 min i anàvem tots junts). Una mestra (Xesca Pollença) és teva se peixera? No. I per què la canvies tu s'aigua? Des de llavors, canviaren l'aigua els mateixos alumnes (encara que fos un merder i es trigués el temps que es trigués). Des de llavors, a la meva aula són els mateixos els qui la gestionen (tasques d'aula).

-Perquè els infants vegin escriptura tenim cartells a l'aula que posen cadira, finestra, taula, porta, etc. Això va bé? I vos pensas que sin el cartel de puerta, sus alumnos no van a saber por donde salir? Aquesta pregunta també em va canviar (fer les coses amb sentit). Des d'ençà, em plantejo molt les coses, han de tenir un sentit un per què.

-Pregunta germana: Cati Sbert (sempre m'ha anat endavant). Se meva germana Ed. Infantil li vaig demanar ajuda jo m'havia tocat primer cicle (primer curs). Tu esperes que callin? Que facin silenci? Doncs, oblidete'n. Si tu no calles i escoltes, ells no faran silenci. Em va ajudar a aprendre a fixar-me molt en els infants, a escoltar-los de veritat.

-Un altre: en un seminari. Una mestra diu ja estic farta, sempre em de partir dels interessos dels alumnes, i si li provocam la curiositat? Val més provocar la curiositat. És una cosa que podem transmetre als alumnes i els hi queda. Mantenir la curiositat de per vida.

Quines són les preguntes senzilles, però que ens han fet canviar les nostres vides? Quines són aquelles preguntes que ens farien canviar la nostra concepció com a docents?

Totes les preguntes són iguals? Una: hi ha preguntes fàcils, preguntes difícils i preguntes molt difícils. Vàrem acabar: preguntes personals, preguntes que per contestar-les has de saber alguna cosa, preguntes que has de cercar informació, preguntes que necessites fer hipòtesis, etc. El mirall de les preguntes és tot un repte. Em d'aprendre a oferir miralls que generin interrogants. Proposo oferir el mirall de l'art. La literatura també està plena de miralls (no només l'art).

He triat el mirall en la història de l'art. He fet una selecció d'imatges d'al llarg de la història de l'art, que poden generar preguntes o bé qüestions que ens serveixen en la nostra pràctica educativa.

La pedagogia ens oferirà una visió molt fragmentada de la realitat, hem de veure la realitat des d'altres àrees de coneixement.

Què consider important en la meva professió?

Mirall líquid: pens que veure i sentir és fàcil. Aprendre a mirar i aprendre a escoltar és una qüestió d'entrenament. Aprendre a mirar i escoltar sense esperar res i a la vegada estar a l'aguait de tot és un procés. Però aprendre a treballar i a crèixer amb allò que mires i amb allò que escoltes es necessita veure i sentir amb el cor, amb l'ànima.

Si nosaltres volem tenir persones que es reconeguin que aprenguin a mirar, que ens retornin imatges positives, capaços de gestionar les coses que passen a l'aula i se sentin compresos, no queda més que aprendre a estimar. Necessitat de trobar a tots els nostres alumnes, necessitat de trobar en ells allò que ens commou. És difícil aprendre a estimar a tots i cada un d'ells, no ens sentim igual d'atrets per tots, no són iguals. Els hem d'aprendre a estimar a tots per igual.

Llibre recomanat d'Eduardo Galeano (“Espejos”, és la història de la humanitat). Comença amb el fragment en que na Maite acaba la xerrada).

*SELECCIÓ D'OBRES D'ART I RELACIONAR-LES AMB ASPECTES DE LA PRÀCTICA EDUCATIVA QUOTIDIANA. IDENTIFICAR QUINES SÓN LES PREGUNTES QUE T'HAN FET CANVIAR LA VIDA:

1. Salvador Dalí: “Los relojes blandos” o conegut també per “La persistencia de la memoria”.

*Relació amb la pràctica educativa: el quadre em porta a reflexionar sobre la gestió dels temps a l'escola i a la nostra societat en general.

La concepció lineal del temps és pròpia de les societats occidentals, on el temps té una vivència clara i objectiva (és a dir, està marcat per intervals de temps exactament regulars: minuts, hores, dies, mesos, anys, etc.) i on tot té un inici i un final. Es diferencia de la concepció cíclica, pròpia de les societats orientals o d’alguns països llatinoamericans en què el pas del temps no té la mateixa transcendència; es tracta de societats que creuen en la reencarnació i per les quals tot allò que no es faci avui es podrà fer en qualsevol altra vida.

En una societat com la nostra, obsessionada amb la puntualitat, en la que tot el que fem gira al voltant del rellotge i en què s'equiparen els conceptes de temps i diners (una mostra d'això són les diferents expressions que sovint fem servir: "s'estalvia temps", "es gasta temps", "el temps són diners") és on realment prèn importància el concepte de gestió del temps. 
La gestió del temps és important per tothom. El temps és un recurs imprescindible per a qualsevol activitat. Degut que tots disposem d'aquest mateix recurs, administrar-lo de forma eficaç ens permet optimitzar el rendiment i assolir millors resultats amb menys esforç. Una inadequada gestió del temps, a més de tenir conseqüències negatives en l'àmbit professional o escolar, té importants repercussions en l'entorn personal, familiar i social. 

Sovint, es relaciona la gestió del temps a l'escola amb la planificació, els horaris i els calendaris, però rarament es té en compte què cal conèixer o considerar per dur a terme aquesta planificació o per marcar uns horaris.  En la planificació de les tasques escolars és important considerar que el temps que es necessitarà per  realitzar-les no serà el mateix per a tothom, doncs aquest dependrà dels recursos propis de cada alumne i de l'estratègia seleccionada. El quadre em fa reflexionar sobre tots aquests aspectes els quals tenen un gran per a l'escola. 

La gestió del temps es pot aprendre i, per tant, s’hauria d’ensenyar a l’escola, sobretot als adolescents, que són els que d’una forma més imminent pateixen les conseqüències d’una mala gestió o planificació del temps. Per arribar a aquest punt és necessari, però, que tots els que estan implicats en el tema (organismes, pares i educadors) en prenguin consciència.

2. Joaquín Sorolla: “Niños en la playa”.

*Relació amb la pràctica educativa: l'obra d'aquest artista em fa reflexionar sobre l'experimentació, la necessitat d'investigar, la curiositat per part dels infants, la seva inocència i la llibertat.

Els infants experimenten, necessiten descobrir el món a la seva manera. Hi ha una tendència per parts dels educadors a fer-los experimentar com i quan volem. El quadre m'ha fet pensar molt en aquest aspecte: és fonamental i imprescindible donar llibertat als infants per explorar i investigar d'acord amb la seva voluntad. Sempre hem d'estar oberts davant les seves necessitats. Els hem de deixar descobrir el perill ja que, des del meu punt de vista, és la millor manera d'aprendre (tots aprenem de l'error). Cal incentivar, com a mestres, aquestes ganes de cercar dels infants i motivar-los. Animem-los a ser curiosos, a investigar, a experimentar... tant com vulguin, perquè sempre estarem fent-los crèixer amb interès, motivació i ganes de fer coses, ganes de resoldre problemes i de lluitar fins al final per allò que considerin important. No els hem de tallar les ales. Sí que és cert que sempre tenim el factor temps en contra, però podem trobar moments per deixar-los experimentar i explorar i que gaudeixin fent-ho. Penso que és un quadre que es relaciona perfectament amb aquests conceptes i que convida a reflexionar-hi molt.

Com a mestres, penso que mai hem d'oblidar l'educació sensorial (a través dels sentits), sempre ha de marcar la nostra manera de fer (metodologia) i hem de deixar que els nostres infants manipul·lin, experimentin, prenin consciència del seu propi cos i que es diverteixin aprenent, tal com es veu a l'obra de Sorolla.

3. Michelangelo Merisi da Caravaggio: “Narciso”.

*Relació amb la pràctica educativa: aquesta pintura m'ha fet reflexionar sobre la pròpia concepció que tenc sobre mi mateixa. Com som com a mestre? Què vol dir ser un bon mestre? Ho som? És un quadre que et porta a reflexionar sobre la pròpia consciència, el que penses de tu mateix, com te sents, quina és la concepció que tens sobre tu mateix, com vaig canviant, etc.

Per tant, és un quadre que em recorda un requisit fonamental per qualsevol mestre/a: la pròpia consciènciació. Saber reconèixer els propis errors per poder millorar. Conèixer les nostres capacitats, en què som bons i en què no, com podem millorar la nostra tasca, saber els nostres limits. Des del meu punt de vista, tot això són requisits imprescindibles que ha de complir tot mestre/a per tal d'aconseguir una educació de vertadera qualitat. Si el mestre/a això no ho té clar, llavors no serà ni la meitat de competent en la seva tasca i practica docent. En el quadre, l'home contempla el seu reflex en l'aigua. Nosaltres també, com a mestres, hem d'aprendre a contemplar-nos, a observar-nos, a conèixer-nos tal i com som, saber quines són les nostres virtuds i què és el que no se'ns dóna bé per tal de poder millorar la nostra pràctica.

Preguntes que m'han fet canviar la vida:

-Una de les preguntes que em va fer canviar la vida se'm va plantejar en un seminari de l'any passat d'una de les assignatures dels estudis de Grau d'Educació Infantil que estic cursant. El professor de l'assignatura ens va plantejar una pregunta que em va fer reflexionar molt i em va fer canviar la meva pròpia concepció: “cómo se describiría a sí mismo si no pudiera usar ninguna etiqueta como, por ejemplo, su profesión, títulos académicos, estatus económico, religión o intereses?”.

Aquesta pregunta em va ajudar a adonar-me que la majoría de les etiquetes són només un simple nom que ens ajuda a identificar i categoritzar alguna cosa. Les etiquetes no poden definir per complet una persona, ni el seu potencial, ni el seu futur i aquesta pregunta em va fer obrir els ulls. Des de llavors, vaig comprendre vertaderament que sense jutjar ni etiquetar, obrint les nostres ments, podem entendre completament als altres, conectar-nos i, a més, crèixer durant aquest procés.

-Un altra pregunta que em va fer canviar la vida va ser plantejada per la meva tutora de la carrera quan vaig iniciar els estudis de magisteri. En una de les primeres tutories em va fer omplir un qüestionari. Jo sempre li havia dit que era una estudiant molt exigent amb mi mateixa i estava molt preocupada de cara als estudis de magisteri, ja que la Universitat se'm presentava com un nou món després de l'Institut de Secundària. Hi va haver una pregunta en aquell qüestionari que em va afectar molt personalment: si no poguessis recordar tot el que has estudiat (abans d'arribar a la Universitat), què t'agradaria començar aprendre o estudiar avui?. És una pregunta que em va fer despertar i comprendre realment el motiu pel qual he elegit formar-me com a mestre/a. Em va fer pensar en el que jo m'agrada realment i el que sempre he somiat. Em va fer pensar que si jo he pogut arribar fins aquí perquè m'ho he proposat és perquè tinc més capacitats de les que em penso i sempre ho he de tenir en compte ja que m'exigeix moltíssim, massa.

*Competències treballades:

-1. És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com la pràctica.

Justificació: gràcies al tema plantejat per na Maite a la conferència he pogut reflexionar sobre aquells aspectes que impliquen una actuació professional de qualitat, a més, a partir d'aquí, he pogut arribar a conclusions contrastant la informació que na Maite ens ha presentat a la conferència amb la meva pròpia concepció i opinió.

-2. Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activiats que observa al centre.

Justificació: a través de les obres d'art seleccionades, identific el que pens, el que crec i quina és la meva concepció sobre el procés d'aprenentatge.

-4. Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: la conferència ens ha convidat a reflexionar sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge, sobre la nostra concepció com a mestres, sobre les bones pràctiques, sobre les actituds que ha de tenir tot mestre marcades per na Maite (actitud d'observació i escolta), etc.