CONFERÈNCIA IRENE DE PUIG:

*Reflexionau sobre el que ens ha contat n'Irene i la seva aplicació a l'etapa 0-3 (beneficis, possibles obstacles...).

El dimarts passat, aprofitant que estic realitzant el Treball de Fi de Grau sobre la Filosofia 3/18, vaig assistir a la conferència de n'Irene de Puig. És educadora i dirigeix el grup IREF (Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia). Treballa en la formació del professorat adaptant i divulgant el projecte Philosophy for Children (Filosofia 3/18) seguint a Matthew Lipman. Lipman pretenia potenciar el pensament i aconseguir ciutadans més democràtics. D'aquí l'objectiu del projecte: “aprendre a pensar millor per si mateixos (infants) des d'una perspectiva democràtica”.

En primer lloc, n'Irene ha parlat sobre el joc. Jugar i pensar no són dues coses diferents ja que van de la mà. Ens ha recordat que mai em d'oblidar el paper del joc, especialment a l'Educació Infantil. A més, d'acord amb el que ha dit n' Irene, la Filosofia i els infants tenen moltíssimes coses en comú, la principal és que els filòsofs intenten entendre el món igual que els infants que cada dia es troben amb un conflicte diferent que han de fer encaixar al seu món. Per tant, la Filosofia i els infants van de la mà.

Llavors, n'Irene s'ha centrat amb el nou projecte Pensem-hi dirigit a les escoles bressol (etapa 0-3 anys) de les quals han rebut moltes demandes per tal de poder tenir un material per aquesta etapa i les escoletes no se l'hagin d'inventar). L'objectiu, per tant, és que els petitons juguin amb les eines adequades. El material es dirigeix principalment als infants de 2 i 3 anys ja que els nadons encara tenen moltes altres prioritats abans que la Filosofia (motricitat, primeres paraules, etc.).

Les habilitats de pensament juguen un paper primordial i cabdal en el programa de la Filosofia 3/18. Pels infants de 2 i 3 anys, els ha presentades de forma simplificada ja que es tracta d'un primer contacte dels més petitos amb la Filosofia i aquestes habilitats s'aniran ampliant a l'escola d'infantil i primària. La definició d'habilitats de pensament és: conjunt d'operacions mentals que permeten que l'alumne integri la informació, adquirida per via sensorial, en estructures de coneixement que tenguin sentit per a ell.

Les habilitats de pensament pels infants de 2 i 3 anys que formen l'eix del programa Pensem-hi (Propostes per reforçar les habilitats de pensament en els infants de 2 i 3 anys) són:

-Habilitats de recerca (especialment, les d'observació): recerca vol dir pràctica, autocorrecció. Són les que s'usen en la ciència i l'art. Fer recerca esperona la curiositat pròpia dels infants per aprendre a observar, fer preguntes, formular hipòtesis, comprovar... que són destreses fonamentals per desenvolupar l'esperit investigador. Podem distingir diferents tipus d'habilitats d'observació: l'observació visual, l'auditiva, la tàctil, l'olfactiva i la gustativa. Entre les principals habilitats de recerca que podem treballar amb els infants de 2 i 3 anys destaquen: observar (ja esmentada), endevinar, esbrinar, fer hipòtesis, cercar alternatives i imaginar/inventar.

-Habilitats de conceptualització: són les que organitzen la informació. Nosaltres rebem la informació en forma de paraules, conceptes i frases. Processar aquestes unitats, és a dir, comprendre, assimilar i registrar, és també una manera de trobar nous significats. Són bàsiques per agilitzar les relacions pensament-llenguatge. Conceptualitzar és un acte mental que permet formar conceptes i relacionar-los entre ells i també organitzar xarxes i sistemes conceptuals. Entre les principals habilitats de conceptualització a treballar amb infants de 2 i 3 anys destaquen: utilitzar un vocabulari precís, fer semblances i diferències, comparar, agrupar i classificar, posar exemples i definir.

-Habilitats de raonament: raonar és un procés mental gràcies al qual ordenem i coordinem la informació que posseïm: d'una banda, la que ens arriba a través de les habilitats d'investigació i, de l'altra, la que tenim emmagatzemada a la memòria. El contacte entre els nous coneixements i els que ja tenim provoca un descobriment. Entre les principals habilitats de raonament a treballar amb infants de 2 i 3 anys destaquen: donar raons i relacionar les parts amb el tot.

-Habilitats de comunicació: serveixen per explicitar, aplicar o formular el resultat d'un coneixement. Les que ens permeten comunicar-nos amb els altres mitjançant llenguatges diferents. (L'Educació Infantil té com a objectiu construir les bases del llenguatge oral). Vigotski i Bruner afirmaven que no hi ha pensament sense llenguatge i viceversa, cal que es posi èmfasi en el conjunt d'habilitats que potencien aquesta relació. Entre les principals habilitats de comunicació a treballar a les aules de 2 i 3 anys són: descriure i narrar, improvisar, passar de l'oralitat a altres llenguatges i resumir.

-Habilitats corporals: són habilitats que tenen com a referent el propi cos. El cos ha de ser el primer instrument/eina a partir del qual ens plantegem jugar i explorar. Molts jocs usen el cos, però es tracta de jocs més “físics”. Per a l'infant, especialment pels més menuts, el moviment és font de diversió, i si hi afegim música expressa estats afectius i permet entendre molts aspectes de la personalitat de l'infant que no es podrien expressar oralment. Als dos anys de vida, la capacitat motriu es desenvolupa enormement i comença a córrer, a pujar escales, a saltar i a ballar. Té, per tant, una gran necessitat d'experimentar i d'exercitar-se, però és poc conscient dels riscos.

Sempre haurem de tenir en compte la identitat de l'infant, el món que l'envolta i, principalment, hem de donar prioritat al llenguatge.

Per tant, aquestes són les habilitats que formen l'eix vertebrador del programa i a partir d'elles proposarem les activitats les quals es poden classificar en tres tipus: els jocs, els contes i l'art.

D'acord amb n'Irene, com a mestres, em de procurar treballar molt el llenguatge, procurar que els infants comprenguin però també s'expressin, intentar que s'orientin en el món en el que viuen sigui ciutat, camp, etc., i, especialment, els hem d'ajudar a ser autònoms, a a que tenguin una personalitat configurada, a desenvolupar la seva identitat.

Penso com n'Irene en que em de tenir present que mai és massa d'hora i els infants poden treure molt profit de tot això.

Pel que fa als jocs, contes i l'art, n'Irene ens ha parlat un poc en general de les característiques que han de tenir els materials dirigits als infants de 2 i 3 anys:

-JOCS: ha destacat la importància del joc a l'Educació Infantil, la importància de les regles del joc, ens ha parlat del paper de l'educador en el joc, del joc reflexiu (quan proposar-lo i com) i del joc i les habilitats de pensament. El programa proposa diferents tipus de jocs: jocs d'habilitats de recerca, jocs d'habilitats de conceptualització, jocs d'habilitats de raonament, jocs d'habilitats de comunicació i jocs d'habilitats corporals (no només hi ha d'haver jocs d'estar asseguts, hi ha d'haver jocs que necessitin moviment).

Els nens més petits aprenen a través de l'acció, per tant, a mesura que van creixent, necessiten gaudir de llibertat per explorar i jugar. El joc és un dels aspectes essencials del creixement, afavoreix el desenvolupament d'habilitats mentals, socials i físiques, i constitueix el medi natural pel qual els infants expliciten les pors, afectes i fantasies d'una manera espontània. El joc, a més, afavoreix el desenvolupament del caràcter i de la personalitat. Totes les criatures aprenen jugant, de manera que, com més juguin, més coses aprendran i, d'altra banda, con més bé juguin, més ràpidament ho faran.

-CONTES: n'Irene ha parlat del valor educatiu dels contes, dels contes i la llengua (els mots i l'entonació), també ha parlat sobre la introducció al llenguatge social i de l'estructura dels contes (ha de provocar motivació). A més, ens ha recomanat no presentar els contes en una sola versió (presentar un conte en 2, 3, 5 o més versions), que els infants coneguin que no n'hi una d'única, de bona.

Escoltar contes és una de les activitats més volgudes pels infants. Suposa una font d'adquisició i desenvolupament del llenguatge, ja que els permet interioritzar noves estructures gramaticals i vocabulari, imprescindibles per a posteriors aprenentatges matemàtics, socials, naturals, etc. A més, els contes suposen un treball de memòria perquè es veuen obligats a consevar mentalment tots els detalls que els permetin comprendre la història. I també afavoreix el desenvolupament de la imaginació. La persona que explica el conte n'ha de conèixer molt bé l'argument, s'ha de posar èmfasi allà on cal (entonació). S'han d'utilitzar diferents timbres de veu per caracteritzar cada personatge i diferents tons de veu per crear intriga i generar ensurts que atreguin i mantinguin concentrat l'infant en el relat. Acabada l'explicació, sigui a mig conte o al final, es poden fer preguntes als infants: quin personatge li agrada més, què ha passat en el conte, com s'ho farà d'ara endavant... Això es fa perquè l'infant en tregui el màxim profit: per què marxa?, per què s'ha trencat?, com se sent?, què li passa?, etc.

Els contes recomanats en el programa són: La rateta que escombrava l'escaleta, Rínxols d'Or i els tres óssos, El lleó i el ratolí, El cargol i l'herba de poniol i Els tres porquets.

-ART: n'Irene, finalment, ha parlat del paper educatiu de les arts, la importància de veure i mirar art en els infants més petits i de les arts i l'escola. Ens ha recomanat que als 2 i 3 anys ens limitem a la pintura (ja que 2-3 anys és un curs escolar). A 4-5 anys ja es pot introduir la poesia, el teatre, la música, el cinema, etc.).

La lectura d'imatge ha de servir per ajudar als infants a comprendre el que veuen i també per poder expressar el que senten. En aquesta etapa (2-3 anys) el que ens plantegem és aprendre a mirar. Temptajarem les imatges tot aprenent a contemplar-les, a descriure-les, a relacionar-les amb la pròpia experiència i enfortirem a través del llenguatge gràfic algunes de les habilitats en concret. És important desenvolupar en els alumnes la capacitat d'expressió, d'anàlisi, crítica, apreciació i categorització de les imatges. L'aprenentatge artístic afavoreix el desenvolupament de la curiositat d'exploració i implica l'adquisició de capacitats favorables per a la resta de les àrees. La presència de l'art en l'educació afavoreix la comprensió i l'expressió de la bellesa. L'art és una forma de coneixement essencial i irrenunciable a l'escola: amplia potencials personals, desvetlla processos creatius, desenvolupa la sensibilitat estètica... En el programa Pensem-.hi es proposa una col·lecció permanent de quadres per tenir a l'aula de la pintora brasilenya Tarsila do Amaral (Autoretrat: Abric vermell, La família, La lluna, El brau, L'arbre de la papapia, L'estació, Venedor de Fruites, Port I. N'Irene suggereix que aquesta col·lecció s'ampliï amb altres quadres i dibuixos que poden formar una col·lecció flexible.

Amb els petitons (2 i 3 anys) es recomana realitzar de 2 a 3 sessions per setmana i, a més, han de ser sessions curtes (15 minuts cada sessió). És important no trencar-ho, no trencar el ritme per tal de crear hàbits. El nombre d'infants per cada sessió depèn molt del grup (entre 10 i 15 més o menys).Els infants han d'estar còmodes durant l'activitat i tots s'han de veure les cares, es recomanen les distribucions circulars. És important crear un ambient per la sessió, podem fer servir un fanalet o una espelma per crear un clima de calma i concentració. A 2 i 3 anys millor fer servir sempre el fanalet. Es poden fer servir trucs com canviar de lloc per fer la sessió (dins o fora), canviar de llum (baixar les persianes) o posar una música suau que anunciï l'activitat.

Sempre cal plantejar-ho tot com un joc, el joc de pensar. Explicar als infants que en aquest joc farem servir molt el cos, però sobretot el cap, i després de pensar direm el que hem pensat en veu alta.

Especialment pels jocs, és important fer servir materials naturals sempre d'una mida considerable (per seguretat).

Tenir una mascota per iniciar les sessions és un altra manera de situar als més petits en una actitud de reflexió, de serenor, de recolliment. En forma de ninot, titella o peluix, ens ajudarà a centrar l'atenció dels infants i obrirà i tancarà la sessió i, a més, pot esser el personatge que ens porti els jocs, els contes o els quadres.

Per acabar, n'Irene ha parlat de l'avaluació. A Filosofia l'eina principal d'avaluació és l'observació i l'anàlisi de cada una de les sessions. Els infants es poden avaluar fent servir diverses imatges o dibuixos depenent de les que triï el mestre o la mestra per a cada sessió. En els més petitons (2-3 anys) es recomana demanar-los si els ha agradat i si ho tornarien a fer, si han après alguna cosa que no sabien, si algun aspecte de la sessió pot ser útil per la teva vida, si hagués de triar un color per avaluar aquesta sessió quin triaria i el per què, etc.

Per tant, des del meu punt de vista, penso que n'Irene és tot un exemple a seguir i que està fent una tasca formidable. Amb aquest material les escoles bressol poden treure molt profit. El programa, personalment, m'ha fet adonar que el potencial dels infants sovint és més poderós del que podíem suposar. Aquesta proposta (2-3 anys) neix del projecte de Filosofia 3/18 que fa més de 25 anys que s'aplica a les escoles d'infantil, primària i secundària, i penso que pot esser una gran eina tant per infants, mestres i famílies, per estimular als més menuts de la nostra societat que estan plens de possibilitats i que només esperen la nostra col·laboració per crèixer.

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Justificació: amb la conferència de n'Irene de Puig he pogut reflexionar i extreure conclusions sobre una bona actuació professional (FILOSOFIA 3/18), una bona pràctica educativa i he pogut contrastar la informació recollida de la conferència amb el que vaig recollint també pel Treball de Fi de Grau.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2. Identifica bones pràctiques.

Justificació: el que ens ha contat n'Irene es tracta d'una vertadera bona pràctica i he identificat cada un dels punts que la converteixen en una pràctica de qualitat.