*Reflexionau
sobre el que ens ha contat n'Irene i la seva aplicació a l'etapa 0-3
(beneficis, possibles obstacles...).
El
dimarts passat, aprofitant que estic realitzant el Treball de Fi de
Grau sobre la Filosofia 3/18, vaig assistir a la conferència de
n'Irene de Puig. És educadora i dirigeix el grup IREF (Innovació i
Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia). Treballa en la formació
del professorat adaptant i divulgant el projecte Philosophy
for Children
(Filosofia 3/18) seguint a Matthew Lipman. Lipman pretenia potenciar
el pensament i aconseguir ciutadans més democràtics. D'aquí
l'objectiu del projecte: “aprendre a pensar millor per si mateixos
(infants) des d'una perspectiva democràtica”.
En
primer lloc, n'Irene ha parlat sobre el joc. Jugar i pensar no són
dues coses diferents ja que van de la mà. Ens ha recordat que mai em
d'oblidar el paper del joc, especialment a l'Educació Infantil. A
més, d'acord amb el que ha dit n' Irene, la Filosofia i els infants
tenen moltíssimes coses en comú, la principal és que els filòsofs
intenten entendre el món igual que els infants que cada dia es
troben amb un conflicte diferent que han de fer encaixar al seu món.
Per tant, la Filosofia i els infants van de la mà.
Llavors,
n'Irene s'ha centrat amb el nou projecte Pensem-hi
dirigit a les escoles bressol (etapa 0-3 anys) de les quals han rebut
moltes demandes per tal de poder tenir un material per aquesta etapa
i les escoletes no se l'hagin d'inventar). L'objectiu, per tant, és
que els petitons juguin amb les eines adequades. El material es
dirigeix principalment als infants de 2 i 3 anys ja que els nadons
encara tenen moltes altres prioritats abans que la Filosofia
(motricitat, primeres paraules, etc.).
Les
habilitats de pensament juguen un paper primordial i cabdal en el
programa de la Filosofia 3/18. Pels infants de 2 i 3 anys, els ha
presentades de forma simplificada ja que es tracta d'un primer
contacte dels més petitos amb la Filosofia i aquestes habilitats
s'aniran ampliant a l'escola d'infantil i primària. La definició
d'habilitats de pensament és: conjunt d'operacions mentals que
permeten que l'alumne integri la informació, adquirida per via
sensorial, en estructures de coneixement que tenguin sentit per a
ell.
Les
habilitats de pensament pels infants de 2 i 3 anys que formen l'eix
del programa Pensem-hi
(Propostes per
reforçar les habilitats de pensament en els infants de 2 i 3 anys)
són:
-Habilitats
de recerca (especialment, les d'observació): recerca vol dir
pràctica, autocorrecció. Són les que s'usen en la ciència i
l'art. Fer recerca esperona la curiositat pròpia dels infants per
aprendre a observar, fer preguntes, formular hipòtesis, comprovar...
que són destreses fonamentals per desenvolupar l'esperit
investigador. Podem distingir diferents tipus d'habilitats
d'observació: l'observació visual, l'auditiva, la tàctil,
l'olfactiva i la gustativa. Entre les principals habilitats de
recerca que podem treballar amb els infants de 2 i 3 anys destaquen:
observar (ja esmentada), endevinar, esbrinar, fer hipòtesis, cercar
alternatives i imaginar/inventar.
-Habilitats
de conceptualització: són les que organitzen la informació.
Nosaltres rebem la informació en forma de paraules, conceptes i
frases. Processar aquestes unitats, és a dir, comprendre, assimilar
i registrar, és també una manera de trobar nous significats. Són
bàsiques per agilitzar les relacions pensament-llenguatge.
Conceptualitzar és un acte mental que permet formar conceptes i
relacionar-los entre ells i també organitzar xarxes i sistemes
conceptuals. Entre les principals habilitats de conceptualització a
treballar amb infants de 2 i 3 anys destaquen: utilitzar un
vocabulari precís, fer semblances i diferències, comparar, agrupar
i classificar, posar exemples i definir.
-Habilitats
de raonament: raonar és un procés mental gràcies al qual ordenem i
coordinem la informació que posseïm: d'una banda, la que ens arriba
a través de les habilitats d'investigació i, de l'altra, la que
tenim emmagatzemada a la memòria. El contacte entre els nous
coneixements i els que ja tenim provoca un descobriment. Entre les
principals habilitats de raonament a treballar amb infants de 2 i 3
anys destaquen: donar raons i relacionar les parts amb el tot.
-Habilitats
de comunicació: serveixen per explicitar, aplicar o formular el
resultat d'un coneixement. Les que ens permeten comunicar-nos amb els
altres mitjançant llenguatges diferents. (L'Educació Infantil té
com a objectiu construir les bases del llenguatge oral). Vigotski i
Bruner afirmaven que no hi ha pensament sense llenguatge i viceversa,
cal que es posi èmfasi en el conjunt d'habilitats que potencien
aquesta relació. Entre les principals habilitats de comunicació a
treballar a les aules de 2 i 3 anys són: descriure i narrar,
improvisar, passar de l'oralitat a altres llenguatges i resumir.
-Habilitats
corporals: són
habilitats que tenen com a referent el propi cos. El cos ha de ser el
primer instrument/eina a partir del qual ens plantegem jugar i
explorar. Molts jocs usen el cos, però es tracta de jocs més
“físics”. Per a l'infant, especialment pels més menuts, el
moviment és font de diversió, i si hi afegim música expressa
estats afectius i permet entendre molts aspectes de la personalitat
de l'infant que no es podrien expressar oralment. Als dos anys de
vida, la capacitat motriu es desenvolupa enormement i comença a
córrer, a pujar escales, a saltar i a ballar. Té, per tant, una
gran necessitat d'experimentar i d'exercitar-se, però és poc
conscient dels riscos.
Sempre
haurem de tenir en compte la identitat de l'infant, el món que
l'envolta i, principalment, hem de donar prioritat al llenguatge.
Per
tant, aquestes són les habilitats que formen l'eix vertebrador del
programa i a partir d'elles proposarem les activitats les quals es
poden classificar en tres tipus: els jocs, els contes i l'art.
D'acord
amb n'Irene, com a mestres, em de procurar treballar molt el
llenguatge, procurar que els infants comprenguin però també
s'expressin, intentar que s'orientin en el món en el que viuen sigui
ciutat, camp, etc., i, especialment, els hem d'ajudar a ser autònoms,
a a que tenguin una personalitat configurada, a desenvolupar la seva
identitat.
Penso
com n'Irene en que em de tenir present que mai és massa d'hora i els
infants poden treure molt profit de tot això.
Pel
que fa als jocs, contes i l'art, n'Irene ens ha parlat un poc en
general de les característiques que han de tenir els materials
dirigits als infants de 2 i 3 anys:
-JOCS:
ha destacat la importància del joc a l'Educació Infantil, la
importància de les regles del joc, ens ha parlat del paper de
l'educador en el joc, del joc reflexiu (quan proposar-lo i com) i del
joc i les habilitats de pensament. El programa proposa diferents
tipus de jocs: jocs d'habilitats de recerca, jocs d'habilitats de
conceptualització, jocs d'habilitats de raonament, jocs d'habilitats
de comunicació i jocs d'habilitats corporals (no només hi ha
d'haver jocs d'estar asseguts, hi ha d'haver jocs que necessitin
moviment).
Els
nens més petits aprenen a través de l'acció, per tant, a mesura
que van creixent, necessiten gaudir de llibertat per explorar i
jugar. El joc és un dels aspectes essencials del creixement,
afavoreix el desenvolupament d'habilitats mentals, socials i
físiques, i constitueix el medi natural pel qual els infants
expliciten les pors, afectes i fantasies d'una manera espontània. El
joc, a més, afavoreix el desenvolupament del caràcter i de la
personalitat. Totes les criatures aprenen jugant, de manera que, com
més juguin, més coses aprendran i, d'altra banda, con més bé
juguin, més ràpidament ho faran.
-CONTES:
n'Irene ha parlat del valor educatiu dels contes, dels contes i la
llengua (els mots i l'entonació), també ha parlat sobre la
introducció al llenguatge social i de l'estructura dels contes (ha
de provocar motivació). A més, ens ha recomanat no presentar els
contes en una sola versió (presentar un conte en 2, 3, 5 o més
versions), que els infants coneguin que no n'hi una d'única, de
bona.
Escoltar
contes és una de les activitats més volgudes pels infants. Suposa
una font d'adquisició i desenvolupament del llenguatge, ja que els
permet interioritzar noves estructures gramaticals i vocabulari,
imprescindibles per a posteriors aprenentatges matemàtics, socials,
naturals, etc. A més, els contes suposen un treball de memòria
perquè es veuen obligats a consevar mentalment tots els detalls que
els permetin comprendre la història. I també afavoreix el
desenvolupament de la imaginació. La persona que explica el conte
n'ha de conèixer molt bé l'argument, s'ha de posar èmfasi allà on
cal (entonació). S'han d'utilitzar diferents timbres de veu per
caracteritzar cada personatge i diferents tons de veu per crear
intriga i generar ensurts que atreguin i mantinguin concentrat
l'infant en el relat. Acabada l'explicació, sigui a mig conte o al
final, es poden fer preguntes als infants: quin personatge li agrada
més, què ha passat en el conte, com s'ho farà d'ara endavant...
Això es fa perquè l'infant en tregui el màxim profit: per què
marxa?, per què s'ha trencat?, com se sent?, què li passa?, etc.
Els
contes recomanats en el programa són: La
rateta que escombrava l'escaleta, Rínxols d'Or i els tres óssos, El
lleó i el ratolí, El cargol i l'herba de poniol i Els tres
porquets.
-ART:
n'Irene, finalment, ha parlat del paper educatiu de les arts, la
importància de veure i mirar art en els infants més petits i de les
arts i l'escola. Ens ha recomanat que als 2 i 3 anys ens limitem a la
pintura (ja que 2-3 anys és un curs escolar). A 4-5 anys ja es pot
introduir la poesia, el teatre, la música, el cinema, etc.).
La
lectura d'imatge ha de servir per ajudar als infants a comprendre el
que veuen i també per poder expressar el que senten. En aquesta
etapa (2-3 anys) el que ens plantegem és aprendre a mirar.
Temptajarem les imatges tot aprenent a contemplar-les, a
descriure-les, a relacionar-les amb la pròpia experiència i
enfortirem a través del llenguatge gràfic algunes de les habilitats
en concret. És important desenvolupar en els alumnes la capacitat
d'expressió, d'anàlisi, crítica, apreciació i categorització de
les imatges. L'aprenentatge artístic afavoreix el desenvolupament de
la curiositat d'exploració i implica l'adquisició de capacitats
favorables per a la resta de les àrees. La presència de l'art en
l'educació afavoreix la comprensió i l'expressió de la bellesa.
L'art és una forma de coneixement essencial i irrenunciable a
l'escola: amplia potencials personals, desvetlla processos creatius,
desenvolupa la sensibilitat estètica... En el programa Pensem-.hi
es
proposa una col·lecció permanent de quadres per tenir a l'aula de
la pintora brasilenya Tarsila do Amaral (Autoretrat:
Abric vermell, La família, La lluna, El brau, L'arbre de la papapia,
L'estació, Venedor de Fruites, Port I. N'Irene
suggereix que aquesta col·lecció s'ampliï amb altres quadres i
dibuixos que poden formar una col·lecció flexible.
Amb
els petitons (2 i 3 anys) es recomana realitzar de 2 a 3 sessions per
setmana i, a més, han de ser sessions curtes (15 minuts cada
sessió). És important no trencar-ho, no trencar el ritme per tal de
crear hàbits. El nombre d'infants per cada sessió depèn molt del
grup (entre 10 i 15 més o menys).Els infants han d'estar còmodes
durant l'activitat i tots s'han de veure les cares, es recomanen les
distribucions circulars. És important crear un ambient per la
sessió, podem fer servir un fanalet o una espelma per crear un clima
de calma i concentració. A 2 i 3 anys millor fer servir sempre el
fanalet. Es poden fer servir trucs com canviar de lloc per fer la
sessió (dins o fora), canviar de llum (baixar les persianes) o posar
una música suau que anunciï l'activitat.
Sempre
cal plantejar-ho tot com un joc, el joc de pensar. Explicar als
infants que en aquest joc farem servir molt el cos, però sobretot el
cap, i després de pensar direm el que hem pensat en veu alta.
Especialment
pels jocs, és important fer servir materials naturals sempre d'una
mida considerable (per seguretat).
Tenir
una mascota per iniciar les sessions és un altra manera de situar
als més petits en una actitud de reflexió, de serenor, de
recolliment. En forma de ninot, titella o peluix, ens ajudarà a
centrar l'atenció dels infants i obrirà i tancarà la sessió i, a
més, pot esser el personatge que ens porti els jocs, els contes o
els quadres.
Per
acabar, n'Irene ha parlat de l'avaluació. A Filosofia l'eina
principal d'avaluació és l'observació i l'anàlisi de cada una de
les sessions. Els infants es poden avaluar fent servir diverses
imatges o dibuixos depenent de les que triï el mestre o la mestra
per a cada sessió. En els més petitons (2-3 anys) es recomana
demanar-los si els ha agradat i si ho tornarien a fer, si han après
alguna cosa que no sabien, si algun aspecte de la sessió pot ser
útil per la teva vida, si hagués de triar un color per avaluar
aquesta sessió quin triaria i el per què, etc.
Per
tant, des del meu punt de vista, penso que n'Irene és tot un exemple
a seguir i que està fent una tasca formidable. Amb aquest material
les escoles bressol poden treure molt profit. El programa,
personalment, m'ha fet adonar que el potencial dels infants sovint és
més poderós del que podíem suposar. Aquesta proposta (2-3 anys)
neix del projecte de Filosofia 3/18 que fa més de 25 anys que
s'aplica a les escoles d'infantil, primària i secundària, i penso
que pot esser una gran eina tant per infants, mestres i famílies,
per estimular als més menuts de la nostra societat que estan plens
de possibilitats i que només esperen la nostra col·laboració per
crèixer.
*Competències:
-1.És
autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements
que porten a una bona actuació professional i 1.4. Arriba a
conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació
recollida tant de la teoria com de la pràctica.
Justificació:
amb la conferència de n'Irene de Puig he pogut reflexionar i
extreure conclusions sobre una bona actuació professional (FILOSOFIA
3/18), una bona pràctica educativa i he pogut contrastar la
informació recollida de la conferència amb el que vaig recollint
també pel Treball de Fi de Grau.
-4.Analitza
i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.
Identifica bones pràctiques.
Justificació:
el que ens ha contat n'Irene es tracta d'una vertadera bona pràctica
i he identificat cada un dels punts que la converteixen en una
pràctica de qualitat.
