CONFERÈNCIA ALBERT: APRENENTATGE COOPERATIU I INCLUSIÓ

Conferència Albert: home, mestre d'Educació infantil i cap d'estudis/ psicopedagog escola CEIP Son Ferrer.

Gran passió per l'ensenyament i l'Educació infantil.

Replantejament de diverses qüestions per part de l'equip de mestres.

-No estàvem contents del que estàvem fent.

-Sense les famílies aquesta nova visió és impossible.

2 eixos principals de l'escola Albert: inclusió i aprenentatge cooperatiu.

Gran dificultat per canviar la manera de fer. Anar fent a poc a poc. Es necessita tot un procés.

Vàrem partir de la premisa que la inclusió era la millor opció. A la nostra escola partim de la base que tots els nins han de tenir les mateixes oportunitats d'aprendre.

Oferir moltíssimies alternatives als infants perquè ells puguin aprendre i recollir els fruits dels seus aprenentatges.

Formació per part dels mestres i seminaris.

Ens vàrem decantar per l'aprenentatge cooperatiu. El nostre ideal i la nostra concepció que vam trobar la més imprescindible és l'aprenentatge cooperatiu. Ens ha permès cohesionar el centre, famílies, alumnes, etc.

Si tu no fas cohesió és impossible fer aprenentatge cooperatiu. Ens passam tot el curs fent dinàmiques de cooperació i feim moltes feines junts perquè els infants es coneguin molt, molt.

Dues tipologies d'agrupaments: amics especials i aules germanes.

D'on partim? De la necessitat de cohesionar la vida en el centre, propiciant un clima d'aula i de centre favorable a la cooperació, l'ajuda mútua i la solidaritat,

A la nostra escola:

claustre- alumnat- resta comunitat educativa- (((cohesió)))

És a dir, cohesionam tot el centre en el seu conjunt.

Aprenentatge cooperatiu: es basa en el treball en grup. Nosaltres hem fet agrupaments per parelles. Infantil 4 membres per grup massa.

Els amics especials

Els amics especials: com treballar la cohesió a l'Educació Infantil. Assenten les bases de la convivència i la cooperació.

Sistematització de l'activitat.

Aprendre a compartir l'espai físic, sentiments, etc.

Parelles d'infants: van canviant d'amic especial, ajudar-se, col·laborar, cooperar amb l'altre. Es fa un sorteig amb els noms per mirar quin és el nostre amic especial de la setmana (assamblea, rotllana). Faran tasques conjuntament, compartiran, s'ajudaran, es corregiran, etc. Aprendran a treballar en equip i a aprendre en grup, l'un de l'altre.

L'objectiu dels amics especials és progressar en els aprenentatges ajudant-nos els uns als altres.

Cohesió de grup, treball per parelles.

A 5 anys ja introduïm pràctiques cooperatives en petits grups (4 membres).

Primer es treballa la tasca individualment, després per parelles, després en petit grup (grups de 4).

D'aquesta manera, s'enriqueix la proposta i es tenen diverses perspectives.

S'ajuden i s'enriqueixen les seves propostes múmutament.

Totes ses estructures estan pensades de tal manera que la proposta incial sempre es vagi enriquint.

Aules germanes

La comisió de convivència acorda i presenta en el claustre aquesta nova proposta a principi del curs 2011/2012.

L'agermanament d'aules suposa, per una banda, el treball de manera conjunta de les aules germanes a través d'activitats pactades o programades, però sobretot, es genera un clima d'ajuda mútua.

Sistematització d'activitats que totes les aules germanes han de fer. Una mateixa activitat provoca diferents interpretacions.

*Gran quantitat de beneficis d'agrupar als més grans amb els més petits (s'enriqueixen molt i aprenen molt els uns dels altres).

L'agermanament d'aules té com a objectiu que dues aules comparteixin idees, valors, etc. al llarg del curs.

A l'infant amb necessitats educatives especials se li adjudica un infant que té un tarannà especial per ajudar a aquesta persona.

*Les famílies: la clau de l'èxit.

-Participació en les dinàmiques d'aula.

-Sessions de formació adreçades a les famílies sobre temàtiques d'interès.

-Festes i diades de col·laboració conjunta.

-Projecte Escola competent-famílies competents.

-Reunions de caire organitzatiu i metodològic.

-Proximitat, acompanyament i diàleg.

Molta col·laboració família i escola. Tallers i diverses activitats compartides amb les famílies. La majoria dels pares i mares estan disponibles durant la gran part del curs escolar treballen la temporada d'estiu i estan molt disposats i els encanta venir a l'escola a ajudar i participar.

Ajuden a millorar el funcionament de l'escola i tenen l'oportunitat de veure com és el seu fill/a a l'escola. Els pares tenen l'oportunitat de viure en directe molts aspectes de l'escola que no coneix o que desitja conèixer.

Importància de l'aprenentatge cooperatiu i significatiu.

S'ofereix un calendari d'activitats senzilles per fer amb els seus fills a casa al llarg de la setmana.

Si nosaltres feim treball per competències, i després a casa fan quadernets, fitxes, sumes i restes, etc., això vol dir que les famílies no estan captant la línia del centre. Prendre mesures necessàries. Donar a conèixer a les famílies la concepció del centre i quina és la finalitat i els beneficis que comporta.

Ha servit molt perquè els pares han conegut molts interessos que desconeixien per part dels seus fills/es. Coneixen millor als seus fills/es. Provoca orgull i satisfacció a les famílies veure la tasca que duen a terme els seus fills i com la duen a terme (aprenentatge cooperatiu).

Exemple: diada feim dissabte a l'escola.

Pares i mestres compartim un dissabte junts a l'escola per fer neta i millorar el centre.

Tota aquesta tasca és molt difícil dur-la a terme en segons quin tipus de zones. Zona de pobla-zona turística, etc. Difícil depenent d'on siguis les famílies, del seu sentiment, concepció, etc.

Hi ha molts de mestres que no entenen que tenguis una relació fluïda amb els pares. Des del respecte però comprenent que ambdós els importa el mateix (el seu fill/a).

*Paràmetres organitzatiu d'una escola competencial?

-Organització horària.

Organitzat per tasques no per matèries, prioritzar la figura del tutor/a, suport inclusiu, referent de suport, obert a l'entorn, prioritzant les tasques i les activitats procedimentals, dotant de sentit allò que es fa a l'aula.

-Organització universal dels suports.

Suports distribuïts per cicles, referents de suports, un suport per a tots, un suport centrat en les capacitats, agrupaments heterogenis.

La base de la inclusió és com més diferents millors (tot al contrari del que em viscut nosaltres durant la nostra escolarització). Enriquiment entre infants amb diferents capacitats. Agrupament dels que tenen més capacitats amb els que en tenen menys. Molt positiu educativament. Estudis que demostren que els agrupament heterogenis és la millor estratègia per aprendre.

-Una escola, un entorn: el treball en xarxa.

Projecte de coordinació amb l'IES, coordinació amb l'escoleta, ús de la biblioteca com a espai escolar (biblioteca del barri que ningú fa servir, tots els llibres per nosaltres, els infants poden aprofitar-ho i treure'n profit, i millorar les seves capacitats i prioritzar els seus interessos), projecte de millora de pati, programa d'educació viària, coordinació amb els serveis socials, coordinació d'una plataforma que aglutina totes les entitats dels nuclis.

Tots treballam en xarxa i utilitzam els recursos al màxim. Ells ho han de veure (les famílies). Demostrar-los que els feim servir i ells també li donaran ús.

-Innovació pedagògica.

Formació continuada del professorat, participació en jornades, cursos i congressos, claustres pedagògics, ús de les TIC com a element impulsor de noves metodologies.

Tot això és molt complicat i és un procés molt llarg. Hi ha mestres que funcionen amb aquesta filosofia al 100% i n'hi ha que els costa moltíssim. Hi ha mestres que s'amaguen del cap d'estudis per no haver de fer un suport (saben que no està bé per aquesta escola, és a dir, hi ha mestres que no comparteixen aquesta mateixa concepció d'escola). Necessitat de canviar i crear una escola competencial (el més competent possible).

Intentam implicar tot el claustre. Feim claustres pedagògis (enriquiment entre mestres i enriquiment de l'organització i la línia del centre).

*Inclusió: el mateix dret que tú encara que no tengui les mateixes capacitats. Inclusió implica integrar el suport dins l'aula i estar acostumat a treballar amb un altra persona dins l'aula. Tenir en compte propostes, consideracions de l'altre (una mestra per aula i dos mestres de suport).

Pengen activitats a la web del centre que fan amb els infants.

Infants treballen per projectes. Treballs en grup, recerques d'informació, investigació, debats, etc. L'infant fa una gran tasca de seleccionar, organitzar i preparar la informació que exposa a classe als companys.

*Amb els indicadors del que és una bona pràctica que vam elaborar entre tots: veure de l'experiència que ens ha contat n'Albert quins s'acompleixen i quins no.

Els indicadors que acompleix l'experiència que ens ha contat n'Albert són:

-Interrelació d'àrees, àmbits. Aprenentatge integral.

-Atenció a la diversitat: presència, participació i progrés.

-Temps i espais per a la reflexió.

-Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge.

-Implicació i compromís educatiu.

-Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa.

-Capacitat d'autocrítica.

-Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.

-Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.

-Fomentar la motivació de l'alumnat.

-Potenciar l'autonomia de l'alumnat.

-Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

-Centre contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn.

-Treball cooperatiu dels mestres.

-Treball cooperatiu amb les famílies.

-Fomentar el treball cooperatiu entre l'alumnat.

-Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.

-Avaluació formativa i continuada.

-Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança, respecte.

-Escolta i mirada activa cap a l'alumnat.

-Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

-Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.

-Potenciar la creativitat dels infants.

-Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

-Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi.

-Vincles afectius i positius amb l'alumnat.

-Fonamentació teòrica al darrera.

-Consens entre la comunitat educativa.

-Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

-Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.

-Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa.

-El procés de canvi té importància.

-Materials originals i atractius, motivadors.

-Ha de ser documentada.

-Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.

-Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora.

-Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius.

Per tant, podem dir que l'escola CEIP Son Ferrer acompleix pràcticament tots els ítems o indicadors que vàrem elaborar entre totes. Tots els treballen a l'escola i, d'aquesta manera, podem dir que l'experiència que ens ha contat n'Albert és una vertadera pràctica educativa de qualitat.

Els indicadors que considero que més defineixen l'experiència contada per n'Albert són: aprenentatge significatiu i funcional, parteix dels interessos dels infants; hi ha una fonamentació teòrica; escola oberta a l'entorn ja que surten al barri, surten al carrer a millorar a participar en el context i com a ciutadans, és a dir, surten de l'escola a actuar com agents actius; implicació i compromís educatiu, és fonamental que hi hagi un consens, un acord perquè sense compromís i sense implicació difícilment funcionarà la proposta, a més, no pot esser que la innovació depengui d'una sola persona, la decisió d'innovar ha d'estar molt consensuada i compartida tal i com va explicar n'Albert; currículum obert i flexible, el currículum va molt més enllà d'un projecte instructiu; la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió; el agrupaments i horaris flexibles (agrupaments reduïts); i, per últim, un altre indicador de l'experiència de n'Albert que penso que és cabdal és el de l'avaluació formativa i continuada. 

Amb quines sabates vàrem sortir de la conferència de n'Albert? (metàfora) Per què?

-Sense sabates: descalça. Perquè n'Albert ens ha mostrar una escola oberta, que dóna peu a diverses possibilitats, on tots som iguals i ens podem enriquir els uns dels altres amb les nostres semblances i les nostres diferències.  

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Justificació: he reflexonat sobre tota l'experiència contada per n'Albert i, per tant, això ha suposat reflexionar sobre una actuació professional de qualitat. A més, a partir de tota la informació recollida en la conferència, he extret les meves pròpies conclusions relacionant aquesta experiència amb altres experiències viscudes.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: després d'analitzar i reflexionar sobre la qualitat educativa de l'escola CEIP Son Ferrer i de comprovar que acompleix tots els indicadors d'una bona pràctica, es pot dir que es tracta d'una escola de qualitat, que lluita pels seus ideals i que dur a terme vertaderes bones pràctiques de les que els infants treuen un gran profit.

MÒDUL 4: LA INNOVACIÓ DOCENT

CLASSE 22/05/2014: REFLEXIÓ I INNOVACIÓ

*Conte Los monos.

No ens atrevim a demanar per què les coses es fan així? Per què sempre s'han fet així?!

Plantejar possibilitat de canvi. El que sempre hagi estat així no té per què seguir-ho sent si no funciona (aplicació a l'escola, proposar canvis positius necessaris). Per què les coses s'estan fent així a n'aquesta escola? Què puc fer per millorar-ho?

*Què és una innovació?

Dibuix irònic: “Jo no puc deixar d'innovar, som un professor innovador”. I només ha introduït les noves tecnologies (pensant que fa un canvi d'innovació) però la seva manera d'ensenyar segueix sent tradicional (1+1, 2+2, etc.).

*Alguns apunts sobre la innovació...

“La innovació no és qüestió de diners, es qúestió de persones”, Steve Jobs. Hem de ser conscients. La innovació implica equips engrescats, equips que cerquen camins alternatius, i no tenir molts diners. Una innovació només lligada a dobers té molt poc sentit.

Exemple: forta inversió en pissarres digitals o netbooks inútils que no suposen cap vertadera innovació (fan el mateix lo que fent servir aquest recurs).

Etapes del procés d'innovació:

1.Descongelar: fer perdre força a les antigues actituds, valors o comportaments.

2.Canviar: desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments.

3.Recongelar: estabilitzar el canvi mitjançant mesures normatives, culturals o d'estructura organitzativa.

“Font Tejada, J. (2010): Resistencias y facilitadores de la innovación, presentació UAB”.

“Si nosaltres creim en l'aprenentatge cooperatiu, no posaré deures individuals” Carme Pinya.

“Fases de la innovación”:

Resultats:

-aprenentatge de l'estudiant

-capacitat organitzativa

Al voltant de tots aquests resultats, trobam la iniciació, la implementació, la institucionalització.

Si no organitzam el centre perquè pugui funcionar tal i com ens proposam no funcionarà. Cal tenir uns criteris organitzatius i s'ha de pensar en la totalitat del centre per tal que funcioni.

Tipus d'innovacions: podem diferenciar entre internes i externes.

• Origen:

-Innovacions internes: originades i promogudes des de dins de les institucions.

-Innovacions externes: promogudes per instàncies més o manco externes: administració.

Al final, no sempre lo que ve de defora és dolent. Sinó que ho hem d'interpretar. Que no ens agrada pel partit polític del que provés la mesura o la innovació no hi ha el per què rebutjar-ho. Quina és la part positiva (tenir en compte).

• Forma de treball:

-Innovació planificada: seguim un pla preestablert.

-Innovació evolutiva: desenvolupam la innovació segons anem aprenent.

Obstacles i resistències:

-Dels individus: la resistència a allò desconegut; la primacia, és a dir, la forma com aprenem a resoldre un conflicte, a enfrontar-nos a una situació.

-Dels grups: mantenir seguretat i identitat de grup, por a perdre estatus, relacions interpersonals, inestabilitat de l'equip, manca de liderat o liderat inadequat.

-Del procés: contrarellotge, objectius no clars, no hi ha avaluació del procés, desconexió teoria i pràctica.

Exemple:

“Els meus infants en acabar 5 anys han de saber contar fins a X número. Llavors, si no complesc aquest objectiu...”

-Del sistema educatiu: aïllament, manca de recolzament institucional, normativa inflexible.

Aquelles que ens venen donades i que no es poden canviar.

-Del sistema social: crisis de valors, crisis econòmica, tradicionalisme.

Exemple tradicionalisme: pare o mare que diu de tot perquè el seu fill (nin) va amb les ungles pintades (ha estat al racó de perruqueria, per exemple). Això ho hem de tenir molt present a l'escola. Explicació al pare: l'infant en aquell moment era lliure, ell ha decidit pintar-se les ungles. No ha estat imposició de la mestra.

Gran pes de la societat, presió social: per què un nin (home) no es pot pintar les ungles? Per què han de tenir deures? (pares enfadats perquè opinen que els infants han de fer feina, pares tradicionals).

*Història de l'elefant.

1.Ens equivocarem, segur. Pot ser que alguna de les nostres propostes no funcioni, però això no vol dir que no siguem capaços de tornar-ho a provar, de tornar-ho a enllestir.

2. “No puc”, “És massa petit”, etc. Sempre hem de creure capaços als infants i ens hem de creure capaços a nosaltres. Capaços de provar, d'innovar, etc.

Hi ha possibilitat de canvi i sempre ho hem de tenir en compte.

►Què és una innovació docent? Definició, característiques, entrebancs, etc.

La innovació docent és la traducció pràctica de les idees en nous sistemes i interaccions socials, amb l'objectiu d'introduir i actualitzar contínuament millores en el procés d'aprenentatge dels alumnes i en la qualitat de la docència, contribuïnt d'aquesta manera al canvi cultural.

-En paraules de Carbonell (2002;11-12), podem dir que la innovació docent “són un conjunt d''idees, processos i estratègies, més o menys sistematitzats, mitjançant els quals s'intenta introduir i provocar canvis en les pràctiques educatives vigents”. D'acord amb aquest autor, la innovació no és una activitat puntual sinó un procés. Estic completament d'acord amb la seva concepció: la innovació ha de ser un trajecte que contempli la vida a l'aula, l'organització dels centres, la dinàmica de la comunitat educativa i la cultura professional del professorat.

D'acord amb Carbonell (2002;11-12): “l'objectiu de la innovació docent és alterar la realitat vigent, modificant concepcions i actituds, alterant mètodes i intervencions o millorant i transformant, segons els casos, els processos d'ensenyament-aprenentatge”.

Per tant, la innovació ve associada al canvi i té un component ideològic, cognitiu, ètic i afectiu.

-Segons Imbernón (1996; 64): “la innovació educativa es l'actitud i el procés d'indagació de noves idees, propostes i aportacions, dutes a terme de manera col·lectiva, per la solució de situacions problemàtiques de la pràctica, la qual cosa comportarà un canvi en els contextos i en la pràctica institucional de l'educació”.

-Segons Estebaranz (2000; capítol 8): “les innovacions requereixen d'un referent teòric que esl serveixi de base”.

“Qualsevol tipus d'innovació requereix d'un component crític que li aporti energia i capacitat d'implementació”.

“Innovar no és només fer coses distintes”.

“Innovar no és estar sempre canviant”.

“La innovació ha de comportar canvis en les coses i canvis en les persones i en la pròpia institució”.

“No hi ha innovació possible sense formació. I més que formació general és necessària la formació específica per dur a terme aquesta innovació”.

“Lo desitjable seria que tota proposta d'innovació comporti sempre una proposta paral·lela de formació per la innovació”.

-D'acord amb Escudero (1988; 86): “innovació docent significa una lluita contra la realitat tal i com és, contra el que és mecànic, rutinari i usual, contra la força dels fets i el pes de la inèrcia”.

“Suposa una aposta col·lectivament construïda com desitjable, per la imaginació creadora, per la transformació del que és existent”.

“Innovació equival, ha d'equivaler, a un determinat clima en tot sistema educatiu que, des de l'Administració als professors i alumnes, propini la disposició d'indagar, descobrir, reflexionar, criticar...canviar”.

Per tant, per Escudero parlar d'innovació educativa o docent significa referir-se a projectes socioeducatius de transformació de les nostres idees i pràctiques educatives en una direcció social i ideològicament legítima i que aquesta transformació mereixi ser analitzada d'acord amb criteris d'eficàcia, funcionalitat, qualitat, justícia i llibertat social.

La innovació docent és un fenòmen complex, imprecís, on convergeixen diverses interpretacions i perspectives. No tothom té la mateixa concepció. En el sistema educatiu intervenen diferents actors (pares, investigadors, mestres, alumnes, administradors, entre d'altres) que d'una manera o altra s'han de tenir en compte quan es parla sobre innovació docent.

Des del meu punt de vista, tot procés d'innovació és de negociació, poder i conflicte, L'escola, com espai organitzatiu amb uns trets propis, constitueix un context cultural que pot exercir una gran influència sobre els processos d'innovació. Per tal de canviar, de poder millorar, s'ha de tenir una idea clara del que s'és (diagnòstic), del que es té (potència) i del que es vol aconseguir (projecte). Qualsevol innovació a l'escola serà acomodada, acceptada i redefinida a la realitat de cada escola.

Qualsevol innovació introdueix novetats que provoquen canvis; aquests canvis poden ser dràstics o progressius; de qualsevol manera, el canvi sempre millora el que s'ha canviat, és a dir, la innovació sempre serveix per millorar alguna cosa. Considero que la innovació és un aspecte imprescindible en els processos de desenvolupament i millora de la qualitat de qualsevol organització ja que permet corregir carències o debilitats o bé remarcar potencialitats.

Podem dir que tota innovació docent parteix d'un passat, pretén millorar la realitat actual, per tal de projectar-la cap al futur. A més, introdueix novetats que provoquen canvis. Per tant, la innovació s'entén com un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, insitucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació i col·laboració. La innovació ha de permetre obtenir el mateix resultat que s'obtenia sense innovació però emprant menys esforç o bé el mateix esforç però millor resultat.

En definitiva, qualsevol canvi educatiu és un procés de lluita amb les múltiples realitats de les persones que participen en la posada en pràctica d'aquest. Per tant, són els docents els que interpreten el canvi, clarifiquen personalment, prenen decisions sobre aquest i ho converteixen en ensenyança. Penso que és molt necessari posar de la nostra part com a futures mestres.

*Competències treballades:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.1.Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura i 1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Justificació: per elaborar aquesta entrada al bloc he consultat altres fons i recursos existents sobre el tema de la innovació docent i, a més, penso que reflexionar sobre la innovació docent implica reflexionar sobre aspectes que defineixen una bona actuació professional.

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.2.Identifica les pròpies creences i concepcions.

Justificació: amb la informació i les reflexions presentades en aquesta entrada s'identifiquen clarament les meves creences i concepcions.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: analitzar i reflexionar sobre la innovació docent m'ha permès identificar bones pràctiques i un altre ítem imprescindible que requereix tota bona pràctica docent (innovació). 

SEMINARI III: ESBORRANY DOCUMENTAL DEFINITIU

*Segona modificació i versió definitiva entregada.

Nombre de vídeos: 3 filmacions (entrevista a Maite Sbert sobre el projecte Filosofia 3/18, sessió de Filosofia 3/18 infants de 4 anys i sessió de Filosofia 3/18 amb infants de 4rt d'Educació Primària).

Temàtica:

Realitzaré el documental individualment ja que estic realitzant el Treball de Fi de Grau i aprofitaré la tasca que estic fent pel treball relacionant ambdues assignatures. Faig el treball sobre el projecte de Filosofia 3/18. El treball que he realitzat aquests dies ha estat el de la gravació dels vídeos. El documental, finalment, després de moltes modificacions, he decidit que girarà entorn d'una entrevista sobre el projecte Filosofia 3/18 que he tingut el plaer de fer a na Maite Sbert. A més, he realitzat gravacions a dues escoles de dues sessions de Filosofia: una sessió de Filosofia 3/18 amb infants de 4 anys de l'escola CEIP Badies i una sessió se Filosofia 3/18 amb infants d'Educació Primària (4rt curs) de l'escola CEIP Bartomeu Ordines. Per tant, el montatge del meu documental el duré a terme fent servir les gravacions comentades (la de l'entrevista a na Maite Sbert, mestra d'Educació Primària i especialista en Filosofia 3/18, la de la sessió de 4 anys i la de la sessió de 4rt).

He pensat elaborar el documental sobre Filosofia 3/18 i així també em servirà per adjuntar-ho al document del treball.

Esborrany:

El meu primer disseny del documental és el següent:

*Primer de tot, realitzaré les gravacions.

*Finalitat/objectius:

-Conèixer el projecte Filosofia 3/18 i la seva aplicació a l'escola.

-Oferir una visió general del projecte i del seu esperit.

-Donar una visió de com és una sessió de Filosofia 3/18 (sessió d'Educació Infantil i sessió d'Educació Primària).

-Saber què aporta el projecte als docents.

-Saber què aporta treballar d'acord amb les habilitats de pensament als infants (beneficis).

-Recollir possibles propostes de millora sobre la situació actual del projecte.

-Recollir els consells i les aportacions de na Maite Sbert.

-Identificar les condicions necessàries per dur a terme una sessió de Filosofia 3/18.

Recursos:

Per a l'elaboració del documental necessitaré:

-El guió de les entrevistes del Treball de Fi de Grau.

-Càmara de vídeo, “tablet”, “mòvil”... per a la gravació.

-Programa per al muntatge del documental.

Nombre de sessions:

-Sessió 1: gravació sessions de Filosofia.

-Sessió 2: gravació sessions de Filosofia.

-Sessió 3: gravació Maite Sbert.

-Sessió 4: observació i anàlisi dels enregistraments.

-Sessió 5: muntatge del documental a través del programa seleccionat.

-Sessió 6: acabar muntatge documental.

-Sessió 7: Observació i anàlisi muntatge documental i realització de les respectives correccions que es considerin necessàries.

*Competències treballades:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.1.Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura i 1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació.

Justificació: per a l'elaboració del documental he realitzat una recerca i he accedit a recursos existents al meu abast (la xarxa, bibliografia necessària sobre el tema, consulta amb experts en el tema, etc.). A més, he compartit converses amb persones expertes en el tema les quals m'han aportat moltíssima informació de gran qualitat educativa i penso que això m'ha suposat una millora en la meva formació com a mestra.

-2.Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.

Justificació: Amb l'elaboració de l'esborrany del documental he marcat els objectius que em proposo amb la realització d'aquesta tasca (què vull aconseguir).

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara.

Justificació: penso que el tema que he seleccionat pel meu documental hem permetrà identificar bones pràctiques i comparar-les entre elles (sessions de Filosofia i entrevista a Maite Sbert).

ACTIVITAT MÒDUL 3:

ITINERARI B:

1. Fes una recerca de possibles recursos teòrics que parlin del què significa una bona pràctica i penja'ls al blog o carpeta amb títol, autor, breu resum i enllaç.

*BONA PRÀCTICA (1)

• Títol: “1.Definició de Bona Pràctica educativa”.

• Autor: Roser Boix (OBERC: “Obsevatori de l'Educació Rural Catalana”).

• Breu resum:

Bones Pràctiques docents: intervencions docents que faciliten el desenvolupament d'activitats d'ensenyament-aprenentatge eficients i que esdevenen referents exemplificadors per cercar-ne la transferència a altres contextos. Es tracta d'intervencions contextualitzades en un centre i grup d'alumnes que obeeixen a una seqüència formativa planificada, que es desenvolupen amb la metodologia, les activitats (rellevants, motivadores i afavoridores d'habilitats cognitives d'ordre superior) i els recursos (variats i creatius) més adequats, i que generen aprenentatges significatius en un col·lectiu representatiu d'estudiants. A la vegada es tracta de propostes que disposen d'un sistema d'avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els resultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada.

(Del “Glosari acadèmic i docent de la Universitat de Barcelona” (2008)).

Bona Pràctica: aquell sistema o conjunt d'activitats interconnectades que siguin considerades útils i vàlides com a referents per a la millora de l'educació. Com que no existeix una veritat única ni una sola forma de fer i actuar, cal que situem les bones pràctiques dins d'un sistema d'indicadors concrets en funció de les creences i valors que es considerin més adients en relació als seus propis objectius.

• Enllaç: http://oberc.fmr.cat/documentacio/DOCUMENTACIO/Definici%C3%B3%20de%20BP%20al%20m%C3%B3n%20rural.pdf

*BONA PRÀCTICA (2)

• Títol: “Què és una Bona Pràctica educativa?”

• Autor: CP Angel Ruiz i Pablo (Es Castell), Lys Aldea (CEP Menorca) i Guida Al·lès. Octubre 2011.

• Breu Resum:

Bona Pràctica: una pràctica que...

-fomenta l'aprenentatge cooperatiu, així com l'intercanvi d'experiències entre els mestres i la feina en equip.

-parteix de l'interés dels alumnes. Contextualitzada, que té sentit.

-implica un canvi en els alumnes i docents.

-crea un ambient distès on s'afavoreix l'aprenentatge i els alumnes poden crèixer en coneixements i valors.

-integra tot l'alumnat i l'ajuda a assolir els objectius, continguts i criteris d'avaluació del currículum, d'una manera competencial.

-té una seqüència d'activitats enllaçades, amb un aprenentatge a través de l'acció.

-és motivadora per l'alumne i per al docent.

-afavoreix que els alumnes aprenguin a formular preguntes, cercar informació, interpretar-la, recopilar-la i entre tots arribar a conclusions.

-amb projecció social. S'exposa a una audiència pública.

-abasta més d'una competència.

-inclou la participació de les famílies.

-mobilitza operacions cognitives de Bloom de nivell superior.

-l'avaluació és formadora, desenvolupa la capacitat d'autoaprenentatge i d'autorregulació de l'alumne.

• Enllaç:https://docs.google.com/document/d/1a7OQOrs9P8D4p6oS0kxh6q7JEiatpuz7_48FfXqYVN0/edit

*BONA PRÀCTICA (3)

• Títol: “Bones pràctiques en ensenyament (Xarxes del PQiMC (“Projecte de Qualitat i Millora Continua))”.

• Autor: Departament d'ensenyament (Generalitat de Catalunya).

• Breu resum:

Una Bona Pràctica educativa és qualsevol petita o gran actuació, activitat o experiència, relacionada amb els processos d'ensenyament-aprenentatge d'un centre educatiu. Una Bona Pràctica ha d'estar planificada, implantada i avaluada satisfactòriament, ha de donar resposta a una problemàtica determinada, els resultats obtinguts, a més a més de ser satisfactoris, han d'evidenciar d'alguna manera i, en més o menys valoració, una millora de la eficiència o de l'eficàcia del procés (PQiMC: Projecte de Qualitat i Millora Continua).

Característiques d'una Bona Pràctica: innovadora, transferible, factible, impacte positiu, planificació, lideratge sòlid, responsabilitats definides, sistema d'avaluació establert, implicació dels grups d'interès, “peer recognition” (reconeixement dels professionals), rellevància, sosteniabilitat.

Criteris per detectar bones pràctiques: donar resposta a una problemàtiva prèvia, detectada en el centre; l'experiència que es presenta com a Bona Pràctica ha estat planificada, s'ha desenvolupat en el centre i s'ha avaluat; tenim indicadors de resultat d'abans i després de la seva aplicació, per petita que sigui l'experiència i per simples que puguin ser els seus indicadors; compleix, clarament, al menys en la meitat de les característiques d'una Bona Pràctica; està situada en un dels eixos del model d'excel·lència e2cat; lideratge, marc estratègic, gestió de les persones, aliances...

• Enllaç: http://www.xtec.cat/web/innovacio/qualitat_pqmc_bonespract

*BONA PRÀCTICA (4)

• Títol: “La práctica educativa. Cómo enseñar”.

• Autor: Antoni Zabala Vidiella.

• Breu resum:

Antoni Zabala Vidiella ha escrit el llibre “La pràctica educativa. Com ensenyar”, intentant analitzar aquells aspectes més essencials de la pràctica educativa i intentant desfer-los des d'un punt de vista que no pretén ser totalitzador ni exclusiu, com reflexa en el seu propi pròleg i epíleg, sinó ser un element més dins dels ja existents, per la millora de la pràctica educativa. La finalitat del llibre consisteix en oferir instruments que ens ajudin a interpretar el que succeeix a l'aula, conèixer millor el que es pot fer i el que s'escapa de les nostres possibilitats, saber quines mesures se poden prendre per recuperar el que no funciona i generalitzar-lo, així com per revisar el que no està tan clar.

La pràctica educativa és complexa, en ella s'expressen múltiples factors, idees, valors, hàbits pedagógics, etc. La pràctica està estretament relacionada amb elements com la planificació, l'aplicació i l'avaluació. Una de les unitats més importants que constitueixen els processos d'ensenyament-aprenentatge són les tasques o activitats. Podem considerar activitats a una lectura, una investigació bibliogràfica, una presa de notes, una observació, una aplicació, una exercitació, l'estudi, etc. Són unes relacions interactives entre professors i alumnes, una organització grupal, uns continguts d'aprenentatge, uns recursos didàctics, una distribució del temps i l'espai, un criteri d'avaluació, etc. Les activitats hauran d'estar organitzades en seqüències didàctiques, aquestes són un conjunt d'activitats ordenades, estructurades i articulades per tal d'aconseguir uns objectius educatius, que tenen un principi i un final coneguts tant pel professorat com per l'alumnat.

Per millorar la pràctica educativa, l'autor ens senyala que és necessària l'experiència i el coneixement; dins l'experiència, s'ubica la nostra experiència, l'experiència d'altres mestres, i el coneixement consisteix en el que prové de la investigació, de les experiències d'altres, de models, etc. A vegades, valoram aquestes experiències a través dels resultats dels alumnes, però l'autor ens diu que això no és suficient ja que sempre són grups diferents i passen diferents coses dins de la mateixa pràctica; a més, a vegades també no sabem distingir objectivament el que és correcte de la nostra pràctica i el que no i ni la comparació amb les pràctiques d'un altre company serà suficient perquè també hi haurà subjectivitat. Per millorar la nostra pràctica necessitam analitzar-la, fent servir criteris, per argumentar i fonamentar la pràctica i realitzar un anàlisi objectiu.

En definitiva, en el llibre es fa un anàlisi general de la pràctica educativa: les relacions interactives a l'aula, el paper del professor i de l'alumne, la distribució del temps i l'organització dels continguts...

• Enllaç: http://books.google.es/books?id=CMM80aiEt6gC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=resumen+practica+educativa+como+ense%C3%B1ar+zabala&source=bl&ots=VmE1RnjFnt&sig=OU4mGt0bYKQXoeXPd34ZozgNl4k&hl=es&sa=X&ei=JBtFU-GhIq2M7Aa_0oDwCw&ved=0CIEBEOgBMAk#v=onepage&q=resumen%20practica%20educativa%20como%20ense%C3%B1ar%20zabala&f=false

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura i 1.3. Accedeix i revisa altres blogs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació.

Justificació: he realitzat una recerca de dades i recursos sobre les Bones Pràctiques que m'han permès recopilar tot un conjunt d'informació sobre el tema, a més, he consultat diverses webs i blogs per tal de seleccionar la més adient i la que més informació proporcioni envers les Bones Pràctiques.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Analitza bones pràctiques, les compara.

Justificació: a través de la recerca d'informació teòrica sobre les Bones Pràctiques he pogut comparar i analitzar la informació. A més, he trobat moltíssims d'exemples de Bones Pràctiques i els he comparat entre ells, observant si compleixen els requisits teòrics trobats a la xarxa. 

CONFERÈNCIA MERCÈ ADROVER:

Salutacions:

A la classe d'ahir ens va fer una conferència na Mercè Adrover, mestra d'Educació Infantil de fa deu anys que ja ha passat per unes quantes escoles, va estudiar a la UIB i, actualment, està treballant a l'escola de Paguera.

Na Mercè ens ha parlat dels Projectes de Treball, concretament, de com ha anat evolucionant personalment la seva manera d'entendre els projectes i la seva manera de dur-los a terme a l'escola.

Na Mercè va sortir de la carrera de Magisteri amb moltes ganes de fer Projectes de Treball i Filosofia. Ella mateixa ha anat perfilant la seva metodologia, ha anat cresquent i aprenent d'altres mestres. A més, ens ha explicat que al principi tenia molta por a no treballar el currículum (objectius marcats per a cada nivell). Per aquest motiu, na Mercè, en els seus començaments del treball per projectes, realment no ho estava fent, és a dir, els projectes que feia eren qualsevol cosa menys projectes (podríem anomenar-los centres d'interés o qualsevol altra cosa menys projectes). Es va adonar que els infants no s'engresaven i sí que estava treballant mates, coneixement del medi... i tot l'establert en el currículum però, realment, no estava treballant per projectes.

Llavors, na Mercè ens ha contat que el seu horari va canviar i va passar a tenir una hora per fer mates, una altra per lectosescriptura, una altra per fer filosofia, una altra hora per projectes, una hora per psico... I aquí ella va començar a canviar el “xip” ja que es poder relaxar molt més i treballar tal com volia els projectes (a l'hora de projectes) i la Filosofia (hora de Filosofia).

Una de les coses més importants que ens ha explicat na Marcè avui és que transcriu totes i cada una de les converses dels infants (cosa que abans no feia). És fonamental ja que permet reflexionar i analitzar molts aspectes que t'han passat desapercebuts durant la conversa. A més, una cosa que na Mercè tampoc no feia és comunicar-ho tot als pares, amb aquest aspecte també va canviar. Totes les converses són entregades als pares i, a més, elabora vídeos i presentacions pels pares per tal que puguin veure què aprenen els seus fills i com. És fonamental pels infants comunicar la tasca duta a terme als pares, els permet recapitular, resumir, memoritzar, tornar a allò que hem après per tal d'elaborar l'exposició de la tasca.

També, na Mercè ha canviat en un altre aspecte. Pel que fa al tema de les preguntes que feia durant les converses amb els infants, na Mercè ens ha contat que abans eren molt simplificades. És important elaborar bones preguntes. Ens ha dit que hem d' evitar preguntes que no generin un dubte real, evitar aquelles preguntes que poden esser contestades amb un sí o un no, en la mesura d'allò possible han d'estar lligades a la vida real, han d'esser preguntes productives i no reproductives.

Hi ha un altre aspecte de la personalitat de na Mercè que ha canviat: els temes que ella creia que interessaven als infants no ho eren (les papallones, els dinosauris, els animals, etc.). Ens aclarit que és molt important deixar parlar als infant i escoltar-los molt bé per així fixar-nos molt bé en el que els interessa realment i per tal que el projecte pugui evolucionar.

Na Mercè dóna molt de temps als seus infants per conversar. No tanca en cap moment una pregunta concreta (“aquesta serà la nostra pregunta del projecte”). Els deixa conversar tranquil·lament i, gràcies a això, el projecte evoluciona i arriba a la pregunta final que és el que realment interessa als infants. El diàleg no s'atura i, per això, evoluciona el punt de partida. La pregunta evoluciona gràcies a la diversitat d'opinions i punts de vista. Tothom pot parlar i expressar la seva, tothom opina, sempre sense forçar-los, lliurement.

A més, na Mercè sempre treballa seguint la manera de fer de la Filosofia 3/18. Aplica aquesta manera de fer a totes les àrees. L'eix principal de la Filosofia 3/18 són les habilitats de pensament. La manera en què ella treballa els projectes permet aplicar totes i cada una de les habilitats de pensament. Ella és l'únic aspecte que planifica per les sessions. Es proposa quina de les habilitats o estratègies de pensament vol treballar i deixa fluir la conversa, escoltant molt bé a cada un dels infants.

Finalment, cal afegir la importància que na Mercè dóna a la recapitulació de cada projecte. Els infants que surten als vídeos que ens ha mostrat i a la gravació d'audio són capaços d'expressar cada un d'ells l'aprenentatge que ha recollit d'aquell projecte. I, fins i tot, elaboren mapes conceptuals amb tota facilitat sobre el procés del projecte que treballen. Na Mercè ens ha aconsellat l'elaboració de mapes conceptuals amb els infants mostrant el camí que segueix el nostre projecte. Els mapes conceptuals són molt útils pels infants i per ells són fàcils d'interpretar, encara que pensem que no.

Cada un dels infants que ens ha mostrat és capaç de dir-te el que ha après i cada una de les passes que ha seguit per fer-ho i és perquè na Mercè treballa realment a partir dels seus interessos (treballen el que volen) i perquè els escolta moltíssim. A més, com he citat abans, cada infant aprèn d'un projecte coses diferents, és a dir, no tots els infants aprenen el mateix d'un projecte. Aprenen d'acord els seus interessos i inquietuds, així com d'acord amb el seu nivell de desenvolupament que sempre s'ha de tenir molt present.

*Esbrinar i escriure les condicions/característiques personals que la ponent evidencia i que són facilitadores de processos de canvi.

-Escoltar molt als infants.

-Deixar fluir les converses dels infants (donar-los molt de temps per parlar).

-Evitar preguntes molt simplificades (pensar molt bé les preguntes que farem als infants, han de ser bones preguntes).

-Partir dels interessos dels infants.

-Superar la por als canvis.

-Aprendre d'altres professionals.

-Experimentar.

-Reflexionar, avaluar i analitzar la tasca duta a terme.

-Tenir molt clar els objectius.

-Evitar planificacions rígides i molt pautades (deixar fluir l'espontaneïtat dins l'aula).

-Fer partíceps a les famílies en els aprenentatges dels infants.

-Recapitulació dels aprenentatges (recordar el que hem treballat -projectes anteriors-).

-Treball d'acord amb les habilitats de pensament (manera de fer de la Filosofia 3/18).

-Transcripció de totes les converses (permet millor anàlisi i reflexió).

-Evitar la preocupació (por) a treballar els objectius marcats al currículum (es treballen sense adonar-te'n tots i a cada un dels aspectes marcats per cada nivell).

*Competències:

-1.És autònom en l'aprenentatge: 1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional i 1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la informació recollida tant de la teoria com la pràctica.

Justificació: gràcies a la conferència he pogut reflexionar sobre els diversos aspectes que porten a una bona actuació professional (canvis de la personalitat de na Mercè que han aconseguit una vertadera tasca de gran qualitat educativa) i la informació recollida de la conferència m'ha permès extreure les meves pròpies conclusions.

-4.Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara i 4.3.Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

Justificació: la conferència de na Mercè m'ha permès identificar una pràctica de qualitat i a partir de la informació presentada en la conferència he pogut elaborar hipòtesis i reflexions sobre maneres de produir canvis a l'escola per tal de dur a terme una bona pràctica.